Musikalische Exequien

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióMusikalische Exequien
Forma musical composició musical i Rèquiem
Compositor Heinrich Schütz
Idioma alemany
Data de publicació 1636
Moviment música barroca
Catalogació Schütz-Werke-Verzeichnis Tradueix SWV 279–281
Allmusic: mc0002412729
Modifica les dades a Wikidata

Musikalische Exequien (Exèquies musicals) és una composició del gènere coral composta per Heinrich Schütz el 1636.

Schütz fou el fundador de la gran tradició musical alemanya que culminà amb J. S. Bach, nascut exactament cent anys després. El 1609 fou a Venècia a estudiar amb Giovanni Gabrieli. El nou estil italià segueix sent evident en les Musikalische Exequien (rèquiem alemany). Aquest culte funeral germànic del segle XVII dista força del dol desmesurat.

Retrat d'Heinrich Schütz. No se'n sap en seguretat si fou fet per Rembrandt

El príncep Heinrich de Reuss elegí el seu propi panegíric, una invitació del seu vell amic Schütz per gaudir de forces variades, expansives i acolorides. Les entonacions del cant pla introdueixen complexes textures de motets i solos estil concert, procedents d'Itàlia, amb continu i cor doble. Les contribucions luteranes són corals, música complexa que encara no s'ha reduït a melodies simples pel cant congregacionalista.

Schütz va descriure la part introductora com un concert amb la forma d'una missa funeral alemanya, una fusió de solos a l'estil de Gabrieli amb himnes-versos germànics. Durant tota aquesta secció, el director ha de mantenir un pols constant, a pesar de la fragmentació del text i les textures que canvien sense cessar.

La segona part és un motet a gran escala, un altre concepte italià, que usa dos cors de quatre parts separats espaialment, creant un so emocionant, amb les veus que es criden i responen unes a les altres, i es combinen després en una estereofonia rica i envoltant. Dos cors igualment dividits canten l'última secció; un d'ells pren el text del comiat Nunc dimittis, mentre l'altra, format únicament per sopranos i baríton, representa els àngels que donen la benvinguda a l'esperit.

Les veus i els acolorits instruments de l'orquestra (cordes, cornetes, sacabutx i continu) creen un so de gran puresa si el concert es fa dintre d'un local adient.

Referències[modifica]

  • 1001 Discos de Música Clásica que hay que escuchar antes de morir, pàg. 60, Matthew Rye-Luis Suñén. Editorial Grijalbo