Mussa ibn Fortun
Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 730 (<740) Saragossa (Espanya) |
Mort | 788 ↔ 802 Saragossa (emirat de Qúrtuba) |
Valí | |
773 – 788 ← Fortun ibn Qassi | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Família | |
Família | Banu Qassi |
Cònjuge | Onneca de Pamplona |
Fills | Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, Mussa ibn Mussa ibn Fortun |
Pares | Fortun ibn Qassi i Àïxa bint Abd-al-Aziz |
Mussa ibn Fortun —àrab: موسى بن فرتون, Mūsà ibn Furtūn—, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al segle viii.
Antecedents familiars
[modifica]El nom complet de Mussa era Mussa ibn Fortun ibn Qassi ibn Fortun (àrab: موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون, Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn) i pertanyia a la família muladí dels Banu Qassi. El seu avi era el comte Casius Fortunius, noble visigot que es va convertir a l'islam amb l'arribada dels àrabs a la península Ibèrica.[1]
Els pares de Mussa eren Fortun, fill primogènit de Cassius Fortunius i nat abans de la conversió religiosa del comte, i Àïxa, neta alhora d'Egilona, vídua de l'últim rei visigot, Roderic, i del conqueridor musulmà d'Hispània Mussa ibn Nussayr i, a més, descendent directe del profeta Mahoma[2] per la línia d'Àïxa bint Uthman ibn Affan[3] i de Ruqayya bint Muhàmmad.[4]
8. Fortunius, comes Borja | ||||||||||||||||
4. Comes Casius Fortunius | ||||||||||||||||
9. ? | ||||||||||||||||
2. Fortun ibn Qassi | ||||||||||||||||
5. ? | ||||||||||||||||
1. Mussa ibn Fortun | ||||||||||||||||
24. Nussayr ibn Abd-ar-Rahman | ||||||||||||||||
12. Mussa ibn Nussayr | ||||||||||||||||
25. ? | ||||||||||||||||
6. Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr | ||||||||||||||||
26. Marwan I ibn al-Hàkam | ||||||||||||||||
13. Umm bint Marwan ibn al-Hàkam[5] | ||||||||||||||||
27. Àïxa bint Uthman ibn Affan | ||||||||||||||||
3. Àïxa bint Abd-al-Aziz | ||||||||||||||||
7. Egilona | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
[modifica]Mussa es casà amb Ònnega (que s'havia casat en primeres núpcies amb Ènnec Ximenes, el llegendari Comte de Sobrarb, i tindria el seu fill Ènnec Aritza, primer rei cristià de Pamplona) i tingueren diversos fills:
- Mutàrrif, valí de Pamplona
- Yunus
- Mussa II, valí de Saragossa
- Llop, senyor de Borja
- Yuqàrtaix
- Garcia
Biografia
[modifica]El 788 moria l'emir de Còrdova Abd-ar-Rahman I i es produí una lluita entre els seus tres fills (Sulayman, Hixam i Abd-Al·lah) per la successió. Mussa ibn Fortun ajudà Hixam. Quan aquest fou proclamat emir, Mussa guanyà en influència i poder. També va ajudar Hixam I en la revolta antiomeia que es va estendre des de Saraqusta (Saragossa) a Turtuixa (Tortosa), lluitant per la zona dels Ports de Beseit contra Saïd ibn al-Hussayn, qui s'havia alçat en armes contra Hixam I.
Durant el sufocació de la revolta va ocupar la ciutat de Saraqusta en nom de l'emir (789) però la perdé l'any següent quan Matruh ibn Sulayman de Barcelona va arribar amb el seu exèrcit. Després de diverses conspiracions, el desembre de 802 va revoltar-se a Saraqusta, i morí durant la revolta, que sufocà el general muladí Amrús ibn Yússuf de l'Emirat de Qúrtuba.[6][7]
Precedit per: Saïd ibn al-Hussayn |
Valí de Saraqusta 789 - 790 |
Succeït per: Matruh ibn Sulayman |
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Genealogia dels Banu Qasi Arxivat 2008-10-04 a Wayback Machine., consultat el 9 de setembre de 2016.
- ↑ (anglès) Genealogia dels Banu Qasi, consultat el 9 de setembre de 2016.
- ↑ (anglès) A'isha bint Uthman AL-UMAYYAH, consultat 16 de setembre de 2016.
- ↑ (castellà) Gran Enciclopedia Larousse, 1967, tom IV
- ↑ (anglès) Umm bint Marwan Princess of DAMASCUS, consultat el 12 de setembre de 2016.
- ↑ (castellà) Alberto Cañada Juste, "Los Banu Qasi (714-924)", in Principe de Viana, vol. 41 (1980), pp. 9–12 (1980)
- ↑ (castellà) Tudela bajo el domino del Islam. Conferència oferta per Jorge de Navascués y de Palacio del 4 de març de 1961 a Tudela, pàg. 3
Bibliografia
[modifica]- (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96.