Mussa ibn Fortun

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMussa ibn Fortun
Dades biogràfiques
Naixement 745 (Gregorià)
Mort 788 (Gregorià) (42/43 anys)
Saragossa
Ètnia Vascons
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Dinastia Banu Qassi
Fills
Pare Fortun ibn Qassi
Modifica dades a Wikidata

Mussa ibn Fortun —en àrab موسى بن فرتون, Mūsà ibn Furtūn—, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al segle VIII.

Antecedents familiars[modifica]

El nom complet de Mussa era Mussa ibn Fortun ibn Qassi ibn Fortun —en àrab موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون, Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn— i pertanyia a la família muladina dels Banu Qassi. El seu avi era el comte Casius Fortunius, noble visigot que es va convertir a l'islam amb l'arribada dels àrabs a la península Ibèrica.[1]

Els pares de Mussa eren Fortun, fill primogènit de Cassius Fortunius i nat abans de la conversió religiosa del comte, i Àïxa, néta alhora d'Egilona, vídua de l'últim rei visigot, Roderic, i del conqueridor musulmà d'Hispània Mussa ibn Nussayr i, a més, descendent directe del profeta Mahoma[2] per la línia d'Àïxa bint Uthman ibn Affan[3] i de Ruqayya bint Muhàmmad.[4]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Fortunius, comes Borja
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Comes Casius Fortunius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Fortun ibn Qassi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Mussa ibn Fortun
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Nussayr ibn Abd-ar-Rahman
 
 
 
 
 
 
 
12. Mussa ibn Nussayr
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. ?
 
 
 
 
 
 
 
6. Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Marwan I ibn al-Hàkam
 
 
 
 
 
 
 
13. Umm bint Marwan ibn al-Hàkam[5]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Àïxa bint Uthman ibn Affan
 
 
 
 
 
 
 
3. Àïxa bint Abd-al-Aziz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Egilona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica]

Mussa es casà amb Ònnega (que s'havia casat en primeres núpcies amb Ènnec Ximenes, el llegendari Comte de Sobrarb, i tindria el seu fill Ènnec Aritza, primer rei cristià de Pamplona) i tingueren diversos fills:

Biografia[modifica]

El 788 moria l'emir de Còrdova Abd-ar-Rahman I i es produí una lluita entre els seus tres fills (Sulayman, Hixam i Abd-Al·lah) per la successió. Mussa ibn Fortun ajudà Hixam. Quan aquest fou proclamat emir, Mussa guanyà en influència i poder. També va ajudar Hixam I en la revolta antiomeia que es va estendre des de Saraqusta (Saragossa) a Turtuixa (Tortosa), lluitant per la zona dels Ports de Beseit contra Saïd ibn al-Hussayn, qui s'havia alçat en armes contra Hixam I.

Durant el sufocació de la revolta va ocupar la ciutat de Saraqusta en nom de l'emir (789) però la perdé l'any següent quan Matruh ibn Sulayman de Barcelona va arribar amb el seu exèrcit. Després de diverses conspiracions, el desembre de 802 va revoltar-se a Saraqusta, i morí durant la revolta, que sufocà el general muladita Amrús ibn Yússuf de l'Emirat de Qúrtuba .[6][7]


Precedit per:
Saïd ibn al-Hussayn
Valí de Saraqusta
789 - 790
Succeït per:
Matruh ibn Sulayman

Referències[modifica]

  1. (castellà) Genealogia dels Banu Qasi, consultat el 9 de setembre de 2016.
  2. (anglès) Genealogia dels Banu Qasi, consultat el 9 de setembre de 2016.
  3. (anglès) A'isha bint Uthman AL-UMAYYAH, consultat 16 de setembre de 2016.
  4. (castellà) Gran Enciclopedia Larousse, 1967, tom IV
  5. (anglès) Umm bint Marwan Princess of DAMASCUS, consultat el 12 de setembre de 2016.
  6. (castellà) Alberto Cañada Juste, "Los Banu Qasi (714-924)", in Principe de Viana, vol. 41 (1980), pp. 9–12 (1980)
  7. (castellà) Tudela bajo el domino del Islam. Conferència oferta per Jorge de Navascués y de Palacio del 4 de març de 1961 a Tudela, pàg. 3

Bibliografia[modifica]

  • (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96.