Vés al contingut

Mussim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentMussim
Tipusterme islàmic
terminologia sufí Modifica el valor a Wikidata

El mussim, també anomenat waada en certes zones d'Algèria, agdud en amazic,[1][2][3] o muggar al sud-oest del Marroc (en amazic taixelhit),[4][5] designa al nord d'Àfrica una celebració anual que relaciona una festa tradicional, que a vegades pot ser religiosa (sovint per honorar un sant) amb activitats festives i comercials.

Algèria

[modifica]
Sebiba a l'oasi de Tanis

Algèria té moltes festivitats convocades en certes regions: mussim o waada o rekb. Aquestes festivitats són fets culturals vinculats a la collita, els sants musulmans o la natura. Aquestes festes són religioses però també seculars. L'origen del nom rekb o waâda prové de la paraula waâd, que significa 'trobada', 'reunió'.[6]

El mussim algerià més important del territori és el de l'oasi de Beni Abbes.[7]

Alguns estan inclosos en la llista del Patrimoni Mundial Immaterial de la UNESCO:

  • el pelegrinatge anual al Mausoleu de Sidi Abdelkader a El Abiodh Sidi Cheikh;[8]
  • Sbuâ: aquest esdeveniment religiós se celebra durant set nits i set dies; commemora el naixement de Mahoma (Màwlid an-Nabí) en ritus específics de la zona de Gurara. Té lloc als antics ksar, els oasis, i els mausoleus dels sants musulmans;[9]
  • el ritual i les cerimònies dels Sebeïba a l'oasi de Tanis.[10]

Entre els mussim i waada algerians, es poden citar:

Mausoleu de Sidi Lakhdar Ben Khlouf
  • el tafsit ('colors de la primavera'): aquesta festa és específica de la regió de l'Ahaggar. Hui marca l'arribada de la primavera i se celebra durant tres dies. Durant el tafsit, s'ofereixen activitats com ara senderisme al cor del Sàhara, l'elecció de "Miss Ahaggar", del millor artesà, del dromedari més bell...[11]
  • El mussim dels dàtils de Taghit: aquest mussim se celebra a finals d'octubre coincidint amb la collita de dàtils, que és el principal recurs agrícola de Saura;[11]
  • el mussim de Mâatkas ('el Festival de Ceràmica'): el festival de terrissa té lloc cada estiu al mes de juny, a la regió de Mâatkas, a la Cabília, a la wilaya de Tizi Ouzou. La professió de terrissa en aquesta àrea és essencialment femenina;[11]
  • El mussim del corall d'El Kala: és el més important del nord-est algerià, se celebra a l'agost. Reuneix molts pescadors, artesans i comerciants;
  • Mussim de maduixa a Skikda: celebra la collita de maduixes amb música tradicional;[12]
  • la waada de Sidi Lakhdar Ben Khlouf, el mussim més important de la wilaya de Mostaganem;[13]
  • la waada de Sidi El Hasni (Província d'Orà);[14]
  • la waada de Sidi Yahia Bensfia (Província de Tlemcen);
  • la waada d'Asla a la Província de Naama, en honor de Sidi Ahmed El Mejdoub.[15]

Marroc

[modifica]

Al Marroc, hi ha entre 600 i 700 mussim.[16] Alguns són molt famosos i atrauen, a més de les tribus autòctones, visitants marroquins o estrangers. Podem citar-ne:

  • el mussim de Sidi Bouabid Xerki a Bejaad (setembre);
  • el mussim de les Ametlles, a Tafraout (febrer);
  • Mussim de les Cireres, a Sufruy (juny);
  • el mussim dels Dàtils, a Erfoud (octubre);
  • el mussim d'Imilchil (setembre);
  • El mussim de la Mel, a Imouzzer des Ida-Outanane (agost);
  • el mussim de Moulay Abdallah Amghar, a Moulay Abdallah, a prop d'Al-Djadida (agost);[17]
  • el mussim de les Roses, a Kalaat M'Gouna (maig);
  • el mussim de Sidi Ahmed Belahcen, a Mediouna (juliol);
  • el mussim de Tan-Tan, "inscrit el 2008 en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat";[18]
  • el mussim de Regragas, organitzat per la Confraria de Chiadmas d'Essaouira. Les festes duren 40 dies i comencen amb l'equinocci de primavera.

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Ahmed Skounti. Le Sang & le Sol Nomadisme et sédentarisation au Maroc. 
  2. ↑ Michel Peyron. Le Mariage chez les Ayt Yafelman de l'Atlas marocain, Études et Documents Berbères, 1999. 
  3. ↑ Tassadit Yacine. Jean Amrouche et le pluralisme culturel, 2004. 
  4. ↑ Segonzac, Édouard Marie René marquis de. Au cœur de l'Atlas: Mission au Maroc 1904-1905 ... 177 reproductions photographiques, 15 cartes dans le texte et hors texte et une carte en couleurs (en francés). E. Larose, 1910. 
  5. ↑ Victor), Justinard (Commandant, Léopold; Agrour, Rachid. Léopold Justinard: quarante ans d'études berbères : choix de textes (en francés). Editions Bouchene, 2007. ISBN 978-2-912946-98-0. 
  6. ↑ «Patrimoine mondial immatériel, la waâda de Sidi Cheikh, un rendez-vous annuel à El Bayadh». Djazairess. [Consulta: 11 novembre 2020].
  7. ↑ Auzias, Dominique. Algérie (en francés). Nouvelles Éditions de l'Université, 2010, p. 93 (Le Petit Futé). ISBN 978-2-7469-2575-5. 
  8. ↑ «UNESCO - Le pèlerinage annuel au mausolée de Sidi ‘Abd el-Qader Ben Mohammed dit «Sidi Cheikh»» (en francés). ich.unesco.org. [Consulta: 11 novembre 2020].
  9. ↑ «UNESCO - Le sbuâ, pèlerinage annuel à la zawiya Sidi El Hadj Belkacem, Gourara» (en francés). ich.unesco.org. [Consulta: 11 novembre 2020].
  10. ↑ «UNESCO - Le rituel et les cérémonies de la Sebeïba dans l'oasis de Djanet, Algérie» (en francés). ich.unesco.org. [Consulta: 11 novembre 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Fêtes locales» (en francés). ONT. [Consulta: 11 novembre 2020].
  12. ↑ «Skikda célèbre sa fête annuelle de la fraise dans une ambiance festive» (en francés). www.aps.dz. [Consulta: 11 novembre 2020].
  13. ↑ Chaoui, Rosa «Redécouvrir les qasidate de Sidi Lakhdar Benkhlouf». Midi Libre, 742, agost 2009, pàg. 14 [Consulta: 31 octubre 2011].
  14. ↑ «La waada de Sidi El-Hasni célébrée du 4 au 7 juillet à Oran» (en francés). www.aps.dz. [Consulta: 11 novembre 2020].
  15. ↑ «La waâda de Asla à Naama : Un rituel qui se perpétue | El Watan». www.elwatan.com. [Consulta: 11 novembre 2020].
  16. ↑ Dyan, Florence. Maroc (en francés). Michelin, 2009, p. 46. ISBN 978-2-06-713875-9. 
  17. ↑ «Moussem de Moulay Abdellah Amghar». cheval-eljadida-maroc.com. office de tourisme d'El Jadida. [Consulta: 9 novembre 2016].
  18. ↑ «Le moussem de Tan-Tan». Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture|UNESCO. [Consulta: 23 febrer].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mussim&oldid=35975668»