Mustang (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMustang
Mustangpel·lícula.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Deniz Gamze Ergüven
Protagonistes
Producció Charles Gillibert
Guió
  • Deniz Gamze Ergüven
  • Alice Winocour
Música Warren Ellis
Fotografia
  • David Chizallet
  • Ersin Gok
Muntatge Mathilde Van de Moortel
Característiques
País d'origen França, Alemanya, Turquia i Qatar
Data d'estrena 2015
Durada 97 minuts
Idioma original Turc
Color en color
Descripció
Gènere drama, coming-of-age i cinema independent
Lloc de la narració Turquia
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.6/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 7.3/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Mustang [1] és una pel·lícula del 2015 dirigida per la cineasta turca Deniz Gamze Ergüven. Es tracta d'una coproducció entre Turquia, França i Alemanya i un episodi està basada en la vida real de la directora.[2]

La història es desenvolupa en un remot poble de Turquia, on cinc joves germanes viuen juntes amb la seva àvia. La societat local, repressiva i marcadament patriarcal,[3] no posa les coses fàcil a les germanes, que malgrat els seus enginyosos estratagemes i fugides no sempre aconsegueixen triomfar en la defensa de la seva llibertat.[4]

La pel·lícula fou estrenada el 19 de maig al Festival Internacional de Cinema de Canes de 2015,[5][6] certamen on va guanyar el premi Europa Cinemas Label Award[7] i, el mateix any, el premi Lux. El film fou seleccionat per França com a candidat als Oscar a la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa.[8] Així mateix, també va competir en la mateixa categoria als Globus d'Or del 2016.[9]

Argument[modifica]

Cinc germanes orfes, adolescents, viuen custodiades per la seva àvia en un poble de Turquia allunyat mil kilòmetres a l'est d'Istanbul i a prop del Mar Negre. El dia abans de les vacances escolars la professora s'acomiada emotivament de les alumnes perquè es trasllada a Istanbul. Les germanes retornen a casa, contentes per l'inici de les vacances i acompanyades per la resta d'estudiants de l'escola. Pel camí, els joves, amb les noies muntades a les espatlles, juguen a tirar-se uns i altres a l'aigua. El grup és observat per un veí del poble.

El rumor arriba i s'escampa ràpidament pel poble, escandalitzat pel comportament de les germanes, considerat obscè. En assabentar-se'n el conservador oncle Erol, enrabiat i fóra de sí, prohibeix a les germanes sortir de casa i obliga a les dues grans, Sonay i Selma, a sotmetre's a un examen d'himen per verificar la seva virginitat. Les noies són aïllades per l'oncle i l'àvia del món exterior: els treuen telèfons, ordinadors, estris de maquillatge, llibres considerats perillosos. Progressivament les tanques del jardí són realçades, les finestres enreixades, la casa s'acaba convertint en una presó. Les dones de la família els ensenyen cuina i de tasques domèstiques i, quan comença el nou curs, les noies no vana escola. Malgrat tot, Sonay aconsegueix escapar-se per trobar d’amagades al seu xicot Ekin.

Lale, la petita de les germanes, adora el futbol i demana a Erol permís per anar a l'estadi a veure un partit. Com és d’esperar, l'oncle refusa la seva petició, malgrat que, per una sanció, l'estadi estarà obert només al públic femení i un autobús porta noies del poble al partit. Lale convenç les seves germanes d'escapar-se i anar a veure juntes el partit, que és retransmès en directe per televisió i que genera una gran expectació a Turquia, també al poble.

A casa, la tia veu a la televisió de la cuina que les cinc germanes es troben a l'estadi. Les dones de la família tallen l'electricitat del poble per evitar que se sàpiga la fuga de les germanes. Quan tornen, per evitar mals majors, l'àvia decideix fer-les casar al més ràpidament possible però la més gran, Sonay, amenaça d'organitzar un escàndol si no la deixen casar amb el seu xicot Ekin. La família acaba cedint a la seva petició.

Selma, la segona, és casada amb Osman, un jove que detesta. A la nit de la boda, la família d'Osman exigeix inspeccionar els llençols de la núvia, per veure si estan tacats de sang. Al no estar-ho, el sogre, amb la pistola a la cintura, exigeix a Selma de presentar-se immediatament a l'hospital per sotmetre's a un nou examen de l'himen.

La pròxima promesa a la força és Ece, la tercera germana. Tanmateix, l'oncle n'abusa sexualment. Desesperada, Ece té una relació sexual amb un desconegut al seient darrer del cotxe de l'oncle. Durant un sopar, és enviada a la seva habitació pel seu comportament insolent. A l'habitació, la jove es suïcida.

Les dues pròximes germanes a ser casades són Nur i Lale. Mentre la família planeja les bodes, esdevé evident que l'oncle també abusa sexualment de Nur, amb el consentiment implícit de l'àvia. El vespre del casament, Lale posa en pràctica el que fa temps que planeja: dues germanes fugen de casa i, amb l'ajuda d'un camioner amic de Lale, aconsegueixen arribar a Istanbul, on demanen ajuda a la seva professora de l'escola.

Repartiment[modifica]

Intèrpret Personatge
Güneş Şensoy Lale
Doğa Doğuşlu Nur
Elit İşcan Ece
Tuğba Sunguroğlu Selma
İlayda Akdoğan Sonay
Nihal Koldaş àvia
Ayberk Pekcan l'oncle Erol
Erol Afşin Osman

Palmarès[modifica]

Premi / Festival de Cinema Categoria Nominacions Resultat
Premis Oscar[10] Millor pel·lícula de parla no anglesa pendent
Austin Film Critics Association[11] Millor pel·lícula estrangera nominada
Millor òpera prima nominada
Unió de la crítica de cinema de Bèlgica (UCC)[12] Grand Prix nominada
Festival Internacional de Cinema de Canes de 2015[5] Europa Cinemas Label guanyadora
Càmera d'Or Deniz Gamze Ergüven nominada
Palma Queer nominada
21è Critics' Choice Awards[13] Millor pel·lícula estrangera nominada
Associació de Crítics de Cinema Dallas–Fort Worth[14] Millor pel·lícula estrangera 4t lloc
28a edició dels Premis del Cinema Europeu[15] Millor pel·lícula europea nominada
Premi Europeu Disvoery of the Year - Prix FIPRESCI guanyadora
Florida Film Critics Circle (FFCC)[16] Millor pel·lícula estrangera nominada
Globus d'Or del 2016[17] Millor pel·lícula de parla no anglesa nominada
30a edició dels Premis Goya[18][19] Goya a la millor pel·lícula europea Pendent
31 edició dels Premis Independent Spirit[20] Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa Pendent
Premi Louis Delluc[21] Millor primera pel·lícula nominada
21a edició dels Premis Lumières[22] Millor pel·lícula pendent
Millor actriu novella Güneş Nezihe Şensoy, Doğa Zeynep Doğuşlu, Elit Işcan,
Tuğba Sunguroğlu and Ilayda Akdoğan
pendent
Millor primera pel·lícula pendent
Millor guió Deniz Gamze Ergüven i Alice Winocour pendent
Millor fotografia David Chizallet pendent
Millor música Warren Ellis pendent
Premi LUX[23] guanyadora
Premis Online Film Critics Society de 2015[24] Millor pel·lícula estrangera nominada
20a edició dels Premis Satellite[25] Millor pel·lícula estrangera pendent
Festival Internacional de Cinema d'Estocolm[26] Millor guió Deniz Gamze Ergüven i Alice Winocour guanyadora
Festival Internacional de Cinema d'Odessa[27] Grand Prix - Duke d'Or guanyadora
Washington D.C. Area Film Critics Association[28] Millor pel·lícula estrangera nominada

Referències[modifica]

  1. Títol en català
  2. «Interview with 'Mustang' director Deniz Gamze Ergüven». (anglès)
  3. «Mustang. Para rastreadores de experiencias únicas». [Consulta: 7 setembre 2016]. (castellà)
  4. «Mustang review: The Virgin Suicides in Anatolia is a sweet, sad Turkish delight». [Consulta: 7 agost 2015]. (anglès)
  5. 5,0 5,1 «The Directors' Fortnight 2015 selection!». Quinzaine des Réalisateurs. [Consulta: 21 abril 2015]. (anglès)
  6. Justin Chang. «Cannes: Directors' Fortnight Unveils 2015 Lineup». Variety, 21-04-2015. [Consulta: 21 abril 2015]. (anglès)
  7. Rebecca Ford. «Cannes: 'Embrace of the Serpent' Tops Directors' Fortnight Awards». Hollywood Reporter, 22-05-2015. [Consulta: 22 maig 2015]. (anglès)
  8. Ford, Rebecca. «Oscar Nominations: The Complete List». The Hollywood Reporter, 14-01-2016. [Consulta: 14 gener 2016].
  9. ; Yahr, Emily«Golden Globes nominations 2016: Complete list and analysis; Schumer, Stallone nominated; Carol leads with five». [Consulta: 10 desembre 2015]. (anglès)
  10. «Oscar Nominations: The Complete List», 14-01-2016. (anglès)
  11. «2015 Awards», 30-12-2015. (anglès)
  12. «"Le fils de Saul", Grand Prix de l'Union de la Critique de Cinéma» (en francès). RTBF, 10-01-2016. [Consulta: 10 gener 2016]. (francès)
  13. «Critics' Choice Movie Awards», de desembre 2015. (anglès)
  14. «Dallas-fort Worth Film Critics Name "spotlight" Best Picture Of 2015», 15-12-2015.
  15. «European Film Awards Winners 2015: Paolo Sorrentino's 'Youth' Scoops Best Film, Director & Actor For Michael Caine». Deadline. (anglès)
  16. «'Carol' leads 2015 Florida Film Critics Circle Awards Nominations», 22-12-2015. (anglès)
  17. «Carol, Netflix Lead Golden Globes Nomination». Variety, 10-12-2015.
  18. «Premios Goya 30 - Los nominados». Academia de Cine. (castellà)
  19. «'The Bride' Leads Spain's Goya Award Nominations». The Hollywood Reporter. [Consulta: 28 desembre 2015]. (anglès)
  20. «‘Carol,’ ‘Spotlight,’ ‘Beasts of No Nation’ Lead Spirit Awards Nominations». Film Independent, 24-11-2015. (anglès)
  21. «Philippe Faucon’s ‘Fatima’ Wins Louis Delluc Prize for Best French Film». Variety, 16-12-2015. (anglès)
  22. «Prix Lumières 2016: Trois souvenirs de ma jeunesse et Mustang en tête des nominations». AlloCiné, 04-01-2016. (francès)
  23. «Mustang is the winner of this year's LUX Film Prize». European Parliament. (anglès)
  24. «2015 Awards (19th Annual)». [Consulta: 14 desembre 2015]. (anglès)
  25. «Satellite Awards Nominees Unveiled». The Hollywood Reporter, 01-12-2015. (anglès)
  26. «Stockholm Film Festival Announces 2015 Award Winners». Stockholm Film Festival. [Consulta: 22 novembre 2015]. (anglès)
  27. «Award winners 2015». oiff.com.ua. [Consulta: 22 novembre 2015].
  28. «WAFCS Awards». (anglès)

Enllaços externs[modifica]