Myc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
MYC
Estructures disponibles
PDBCerca ortòloga: PDBe RCSB
Identificadors
ÀliesMYC, MRTL, MYCC, bHLHe39, c-Myc, v-myc avian myelocytomatosis viral oncogene homolog, MYC proto-oncogene, bHLH transcription factor, Genes, myc, c-myc
IDs externesOMIM: 190080 MGI: 97250 HomoloGene: 31092 GeneCards: MYC
Ortòlegs
EspèciesHumàRatolí
Entrez
Ensembl
UniProt
SeqRef (ARNm)

NM_002467
NM_001354870

NM_001177352
NM_001177353
NM_001177354
NM_010849

SeqRef (proteïna)

NP_002458
NP_001341799

NP_001170823
NP_001170824
NP_001170825
NP_034979

Localització (UCSC)n/aChr 15: 61.86 – 61.86 Mb
Cerca a PubMed[2][3]
Wikidata
Veure/Editar HumàVeure/Editar Ratolí

Myc és una família de gens reguladors i protooncogens que codifiquen per als factors de transcripció. La família Myc consta de tres gens humans relacionats: c-myc, l-myc, i n-myc. El c-myc (també conegut de vegades com MYC) va ser el primer gen descobert en aquesta família, a causa de la homologia amb el gen viral ''v-myc''.

En el càncer, c-myc s'expressa sovint constitutivament (persistent). Això provoca un augment de l'expressió de molts gens, alguns dels quals estan implicats en la proliferació cel·lular, contribuint a la formació del càncer.[4] Una translocació humana comuna que inclou c-myc és fonamental per al desenvolupament de la majoria dels casos de limfoma de Burkitt.[5] S'ha observat també una elevada regulació constitutiva dels gens de Myc en el carcinoma de cèrvix, de còlon, de mama, de pulmó i d'estómac.[4] Per tant, Myc es considera un objectiu prometedor per als medicaments contra el càncer.[6]

Al genoma humà, c-myc es troba al cromosoma 8 i es creu que regula l'expressió del 15% de tots els gens[7] mitjançant la unió a les seqüències E-box.[8]

A més del seu paper com a factor de transcripció clàssic, el n-myc pot reclutar histones acetiltransferasa (HAT). Això li permet regular l'estructura de la cromatina global mitjançant la acetilació de les histones.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000022346 - Ensembl, May 2017
  2. «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  3. «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
  4. 4,0 4,1 «Myc». NCBI.
  5. «Sequence analysis of the Myc oncogene involved in the t(8;14)(q24;q11) chromosome translocation in a human leukemia T-cell line indicates that putative regulatory regions are not altered». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 85, 9, maig 1988, pàg. 3052–6. DOI: 10.1073/pnas.85.9.3052. PMC: 280141. PMID: 2834731.
  6. Begley S. «DNA pioneer James Watson takes aim at cancer establishments». Reuters, 09-01-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 26 abril 2019].
  7. «Pluripotency redux--advances in stem-cell research». The New England Journal of Medicine, 357, 15, octubre 2007, pàg. 1469–72. DOI: 10.1056/NEJMp078126. PMID: 17928593.
  8. «Stimulation of methotrexate resistance and dihydrofolate reductase gene amplification by c-myc». Oncogene, 6, 8, agost 1991, pàg. 1453–7. PMID: 1886715.
  9. «N-Myc regulates a widespread euchromatic program in the human genome partially independent of its role as a classical transcription factor». Cancer Research, 68, 23, desembre 2008, pàg. 9654–62. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-08-1961. PMC: 2637654. PMID: 19047142.

Enllaços externs[modifica]