Mycena meliigena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMycena meliigena Modifica el valor a Wikidata
Borkhette (Mycena meliigena).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaMycenaceae
GènereMycena
EspècieMycena meliigena Modifica el valor a Wikidata
(Berk. & Cooke) Sacc., 1887[1]
Nomenclatura
BasiònimAgaricus meliigena Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus meliigena Berk. & Cooke, 1878
  • Mycena corticola
  • Prunulus meliigena (Berk. & Cooke) Murrill, 1916[2]

Mycena meliigena és una espècie de bolet pertanyent a l'ordre dels agaricals.

Descripció[modifica]

  • El barret fa entre 0,3 i 0,7 cm de diàmetre, de forma d'hemisfèrica a convexa, amb el centre lleugerament deprimit quan madura, de color bru ocraci a bru vermellós. Superfície mat, llisa o una mica pruïnosa, estriada en una part de la longitud.
  • Les làmines són adnates, poc denses, de color blanquinós a crema. Aresta una mica dentada i del mateix color.
  • El peu fa 0,5-1 x 0,05-0,1 cm, cilíndric, generalment corbat, de color bru pàl·lid, el qual presenta reflexos vermellosos. Superfície llisa.
  • Carn insignificant.
  • Olor i sabor nuls ambddós.
  • Espores subgloboses, llises, de 9-11 x 8-10 micròmetres. Basidis tetraspòrics. El color de l'esporada és blanc.[3]

Hàbitat[modifica]

És un bolet relativament comú, apareix entre l'estiu i l'hivern i acostuma a créixer sobre escorça d'arbres vius o morts, sovint entre hepàtiques i molses corticícoles, de vegades vora líquens. No sembla mostrar preferència per cap tipus d'arbre en concret, ja que aquesta espècie s'ha trobat sobre alzines, roures o avets, freqüentment a força metres del terra, més rarament sobre arbres caiguts, després de les pluges o en llocs humits, des de zones baixes, costaneres, fins a l'estatge subalpí.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa.[4]

Confusions amb altres espècies[modifica]

El port i la coloració del basidioma, i l'hàbitat sobre troncs vius, després de les pluges, faciliten la correcta i ràpida identificació d'aquesta espècie. Una espècie propera és Mycena pseudocorticola, el qual té el basidioma més robust, de color gris blavós, i basidis bispòrics. Altres espècies que creixen sobre l'escorça d'arbres vius, entre molses, acostumen a tindre el basidioma de color blanc (com ara, Mycena corynephora o Mycena quercus-ilicis). També es podria confondre amb espècies d'altres gèneres com Marasmiellus o Marasmius, els quals poden viure sobre escorça, però se'n diferencien pels caràcters macroscòpics i microscòpics.[3]

Comestibilitat[modifica]

Com totes les espècies del gènere Mycena, no té cap valor culinari.[5]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 502. ISBN 84-282-1121-3.
  4. GBIF (anglès)
  5. Associació micológica El Royo (castellà)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]