Mykolas Biržiška

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMykolas Biržiška
Mykolas Biržiška.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1882 Modifica el valor a Wikidata
Viekšniai Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Seimas
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de la literatura, diplomàtic, professor d'universitat, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Vytautas el Gran
Universitat Bàltica d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Mykolas Biržiška pronunciació pronunciació (pàg.) (24 d'agost de 1882 a Viekšniai - 24 agost 1962 Los Angeles), fou un editor lituà, historiador, professor de literatura, diplomàtic i polític, va ser un dels vint signants de la Declaració d'Independència de Lituània.

Nascut en un noble família lituana Biržiška va ser expulsat dues vegades de gymnasium a Šiauliai després de negar-se a assistir als oficis ortodoxos, i després d'organitzar una vetllada lituana, encara que més tard se li va permetre acabar els estudis.

Es va graduar a la Facultat de Dret de la Universitat de Moscou el 1907. Va ser arrestat en una reunió estudiantil el 1902 per defensar les causes de Lituània i va haver de complir part d'una sentència de dos anys, però aconseguí ser readmès a la universitat. Després de tornar a Vílnius, es va involucrar en el moviment independentista, sovint amb contribucions d'articles als diaris i més tard treballant amb el Comitè de Socors de Guerra, i alhora treballava com a assistent de Tadeusz Wroblewski. El 1915 va ser nomenat director de la primera escola lituana superior a Vílnius.

Juntament amb els seus companys, va escriure una carta per al president EUA Woodrow Wilson on demanava suport per a la independència de Lituània.

El 1918 va ser elegit membre del Consell de Lituània, i va signar l'Acta de 1918. Va servir breument com a ministre d'Educació en el Gabinet de Ministres, i estava ocupat preparant per reobrir Universitat de Vílnius.

Durant els esdeveniments que van precedir a la concessió de Vílnius a Polònia el 1920, Biržiška va actuar com a negociador. L'estiu de 1921 va ser sotmès a judici per un article al diari "Straz Litwy", i va ser defensat per l'advocat Tadeusz Wroblewski. Va ser detingut breument el 1922 i va complir condemna a la presó de Lukiškės. Al febrer de 1922 va ser acusat de traïció pel govern polonès i sentenciat a ser afusellat. Només la intervenció de la Societat de Nacions el va salvar d'aquesta destinació.[1][2] Fou un dels 32 lituans formalment expulsats del Vílnius el 20 de setembre del 1922 i lliurat a l'exèrcit lituà.[3]

Després d'això, i salvat pels pèls, es va traslladar a Kaunas, la capital temporal de Lituània, on va esdevenir professor de literatura a la Universitat de Lituània. Mentre era professor, fou editor de la Mentre que un professor, va ser editor de l'Enciclopèdia lituana, i va participar en una sèrie d'organitzacions socials i culturals. Biržiška després va exercir com a rector d'Universitat de Vílnius del 1940 al març de 1943, i a la tardor de 1944.[4]

Després de la segona ocupació per part de la Unió Soviètica, el 1944, Biržiška se'n va anar a la República Federal Alemanya, i va ser professor a la Universitat Bàltica, a Hamburg i Pinneberg. Es va traslladar als Estats Units el 1949. Va dedicar-se a estudiar el folklore i balls i danses tradicionals, fins a la seva mort el 1962.

Obres importants[modifica]

  • Lietuvių dainų literatūros istorija, 1919.
  • Mūsų raštų istorija. 1547-1904, ampliat més tard a "Mūsų raštų istorja (nuo 16 a iki 1864) (1925).
  • Dainos kelias,1921.
  • Barono gyvenimas ir raštai, 1924.
  • Duonelaičio gyvenimas ir raštai, 1927.
  • Rinktiniai mūsų senovės raštai, 1927.
  • Amb el seu germà Vaclovas va preparar i publicar un treball per Simonas Daukantas, Darbai senųjų lietuvių ir žemaičių, 1929.
  • Aleksandrynas,3 vol. (1960-1965) Bibliografia d'escriptors lituans fins al 1865. Principalment obra de Vaclovas, però Mykolas va treballar com a col·laborador i editor després de la mort de Vaclovas el 1956.
  • Anuo metu Viekšniuose ir Šiauliuose (memòries).
  • Lietuviu Tautos Kelias 2 vol. escrit a l'exili a Los Angeles, 1952

Família[modifica]

Biržiška pertanyia a un eminent família de la noblesa. El seu besavi Mykolas Biržiška va ser representant a la Sejm quan va ser acceptada al Constitució del 3 de maig de 1791. El seu avi Leonardas Biržiška va ser un participant actiu en la Revolta polonesa del 1830, i els seus germans, Vaclovas Biržiška i Viktoras Biržiška, també van ser líders de la comunitat lituana. El seu pare, el doctor Antanas Biržiška, va deixar el càrrec de professor a la Universitat de Moscou per exercir la medicina a les àrees rurals de Lituània.

Referències[modifica]

  1. (lituà) «Mykolas Biržiška». Seimas of Lithuania. [Consulta: 20 gener 2010]. «Už aktyvų lietuvybės propagavimą buvo suimtas ir V. Kapsuko vyriausybės, o vėliau – ir lenkų valdžios. M. Biržišką norėta sušaudyti, tačiau Tautų Sąjungai įsikišus jis deportuotas į „Kauno Lietuvą“.»
  2. «Professor Mykolas BIRŽIŠKA (1882 -1962)». Lituanus. [Consulta: 9 novembre 2012].
  3. Čepėnas, Pranas. Naujųjų laikų Lietuvos istorija. Chicago: Dr. Griniaus fondas, 1986, p. 656. 
  4. (lituà) «Vilniaus universiteto istorija». Vilniaus universitets. [Consulta: 9 novembre 2012].
  • "Biržiška, Mykolas". Encyclopedia Lituanica I: 364:365. (1970–1978). Ed. Simas Sužiedėlis. Boston, Massachusetts: Juozas Kapočius. LCC 74-114275.
  • Biografia a la revista Lituanus.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mykolas Biržiška