Mylène Demongeot

Mylène Demongeot
Biografia
Naixement	(fr) Marie-Hélène Demongeot ; 29 setembre 1935 ; Niça (França)
Mort	1r desembre 2022 (87 anys); 15è districte de París (França)
Causa de mort	carcinoma peritoneal
Residència	Niça ; París ; Châtelain
Formació	Cours Simon (dècada del 1950–)
Alçada	171 cm
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	actriu de cinema, activista, escriptora, actriu
Activitat	1953 - 2022
Membre de	Associació pel dret a morir amb dignitat
Professors	Marguerite Long, Yves Nat i Marie Ventura
Instrument	Piano
Participà en
1r abril 1977	Les Grosses Têtes
Obra
Obres destacables	Obres destacables Fantômas trilogy (en) ;
Família
Cònjuge	Marc Simenon (1968–1999), mort del cònjuge
Cronologia
10 desembre 2022	funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise)
Premis
	(12 juliol 2017) Dama de la Legió d'Honor; (14 juliol 2006) comanador de les Arts i les Lletres; (1994) premi Reconeixement dels cinèfils; comanador de les Arts i les Lletres ;

Marie-Hélène Demongeot (Niça, 29 de setembre de 1935 - París, 1 de desembre de 2022), coneguda artísticament com Mylène Demongeot, va ser una actriu francesa amb una carrera que va abastar sis dècades. Va aparèixer en més de setanta pel·lícules des de 1953.^[1]^[2]

Primers anys

Filla de pare francès i mare ucraïnesa, de seguida va ser bilingüe en francès i rus. La família es traslladà a Paris quan ella tenia 13 anys i començà a estudiar piano i interpretació.^[3]^[1]

Carrera cinematògràfica

Demongeot va ser seleccionada el 1957 com una de les protagonistes del film Les sorcières de Salem (en anglès: The Crucible, 1957), una adaptació de l'obra de teatre d'Arthur Miller amb guió de Jean Paul Sartre, on treballà amb Yves Montand i Simone Signoret, un paper amb el qual obtingué un premi com a millor actriu al Festival Internacional de Karlovy Vary. Va obtenir fama i reconeixement pel seu paper de Abigail Williams en aquesta producció francoalemanya, per la qual cosa va ser nominada als Premis BAFTA com l'actriu més prometedora del cinema.^[3]

Mylène Demongeot va actuar després en pel·lícules d'aventures com Els tres mosqueters (1961) interpretant Milady de Winter, i en comèdies com Fantômas (1964), dirigida per André Hunebelle.^[1]

Als EE. UU d'Amèrica va coprotagonitzar amb David Niven la pel·lícula d'Otto Preminger Bonjour Tristesse (1958), un dels seus papers més recordats.^[1]

Vida personal

Demongeot es va casar amb el fotògraf Henry Coste. Després va estar casada amb el director Marc Simenon des de 1968 fins a la mort d'aquest, el 1999.

Filmografia seleccionada

Va filmar pel·lícules en diversos països i en almenys quatre llengües diferents.

Any	Títol	Personatge	Director
1955	Frou-Frou	Amant de Cousinet-Duval	Augusto Genina
1955	Futures vedettes	Estudiant	Marc Allégret
1956	Papa, maman, ma femme et moi	La jove a la porta	Jean-Paul Le Chanois
1956	It's A Wonderful World	Georgie	Val Guest
1957	The Crucible (Les bruixes de Salem)	Abigail	Raymond Rouleau
1957	Une manche et la belle	Éva Dollan	Henri Verneuil
1958	Bon dia, tristesa	Elsa	Otto Preminger
	Una rossa perillosa (Sois belle et tais-toi)	Virginie Dumayet	Marc Allégret
	Cette nuit-là	Sylvie Mallet	Maurice Cazeneuve
1959	Le vent se lève	Catherine Mougin	Yves Ciampi
	Women are Weak	Sabine	Michel Boisrond
	Es busca minyona (Upstairs and Downstairs)	Ingrid	Ralph Thomas
	La nit forta	Laura	Mauro Bolognini
	La batalla de Marató	Andròmeda	Jacques Tourneur
1960	Under Ten Flags	Zizi	Duilio Coletti
1960	Love in Rome	Anna Padoan	Dino Risi
1961	El dimoni, la carn i el perdó (The Singer Not the Song))	Locha	Roy Ward Baker
	Els tres mosqueters	Milady de Winter	Bernard Borderie
	Il ratto delle Sabine	Rea	Richard Pottier
1962	I Don Giovanni della Costa Azzurra	No acreditada	Vittorio Sala
1962	Copacabana Palace	Zina	Steno
1963	Gold for the Caesars	Penélope	André de Toth
	À cause, à cause d'une femme	Lisette	Michel Deville
	Doctor in Distress	Sonia / Helga	Ralph Thomas
	L'Appartement des filles	Mélanie	Michel Deville
1964	Fantômas	Hélène Gurncée	André Hunebelle
1965	La cabaña del tío Tom	Harriet Beecher Stowe	Géza von Radványi
1965	Fúria a Bahia	Anna-Maria Sulza	André Hunebelle
1965	La fúria de Fantomas (Fantômas se déchaîne)	Hélène Gurncée	André Hunebelle
1966	Tendre voyou	Muriel	Jean Becker
1967	Fantomas contra Scotland Yard	Hélène Gurncée	André Hunebelle
1968	Cervesa per a tots (The Private Navy of Sgt. O'Farrell)	Gaby	Frank Tashlin
1969	The Thirteen Chairs	Judy	Nicolas Gessner i Luciano Lucignani
1984	Retenez moi... ou je fais un malheur	La dona del banc	Michel Gérard
1986	Tenue de soirée	(cameo)	Bertrand Blier
1997	L'Homme idéal	Guillemette	Xavier Gélin
2004	Assumptes pendents (36 Quai des Orfèvres)	Manou Berliner	Olivier Marchal
2006	Camping	Laurette Pic	Fabien Onteniente
2006	French California	Katia	Jacques Fieschi
2010	Camping 2	Laurette Pic	Fabien Onteniente
2013	On My Way	Fanfan
2013	La Balade de Lucie	Mare	Telefilme
2013	Les Mauvaises Têtes	Virginie	Telefilme
2014	Roses a l'hivern (Des roses en hiver)	Madeleine	Telefilme dirigit per Lorenzo Gabriele
2015	No Limit	Christine Libérati	Serie de TV
2016	Camping 3	Laurette Pic	Fabien Onteniente
2017	Dues dones (Sage femme)	Rolande	Martin Provost
2022	El pitjor treball de ma vida (Maison de retraite)	Simone Tournier	Thomas Gilou

Reconeixements

Va ser nominada als premis BAFTA per Les sorcières de Salem, pel·lícula amb què obtingué el premi com a millor actriu al Festival Internacional de Karlovy Vary.

També ho va ser als premis Cèsar de l'Acadèmia francesa, en la categoria de Millor actriu secundària per 36, Quai des Orfèvres (2004) i La Californie (2006).

Se li va concedir la Medalla com a Comanadora de l'Orde de les Arts i les Lletres de França.^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Gavillet, Pascal. «Mylène Demongeot, adieu à une actrice qu’on aimait» (en francès). TDG, 1 diciembre 2022. [Consulta: 1 diciembre 2022].
↑ Profile Còpia de fitxer a la Wayback Machine., bfi.org.uk; accessed 23 December 2014.
↑ ^3,0 ^3,1 «Necrológica de Mylène Demongeot» (en castellà). La abadía de Berzano, 06-12-2022. [Consulta: 31 agost 2025].
↑ Moya, Dixon. «Mylène Demongeot, actriz en el recuerdo» (en castellà). El Correo del Golfo, 03-04-2023. [Consulta: 31 agost 2025].

Vegeu també

Tiroirs secrets. Paris: Le Pré aux Clercs, September 2001. ISBN 2-84228-131-4.

[:1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Gavillet, Pascal. «Mylène Demongeot, adieu à une actrice qu’on aimait» (en francès). TDG, 1 diciembre 2022. [Consulta: 1 diciembre 2022].

[2] Profile Còpia de fitxer a la Wayback Machine., bfi.org.uk; accessed 23 December 2014.

[:0-3] 3,0 ^3,1 «Necrológica de Mylène Demongeot» (en castellà). La abadía de Berzano, 06-12-2022. [Consulta: 31 agost 2025].

[4] Moya, Dixon. «Mylène Demongeot, actriz en el recuerdo» (en castellà). El Correo del Golfo, 03-04-2023. [Consulta: 31 agost 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]