Myrmotherula
 Formigueret pigmeu  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thamnophilidae |
| Gènere | Myrmotherula P.L. Sclater, 1858 Myrmotherula |
.svg){kind=icon}
Myrmotherula és un gènere d'ocells de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). Agrupa nombroses espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), on es distribueixen des del sud-est de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud, fins al sud-est del Perú i nord de Bolívia per l'oest i fins al sud del Brasil per l'est.[1]
Descripció i hàbitat
[modifica]Els formiguerets d'aquest gènere són de mida petita, mesuren entre 8 i 11 cm de longitud. És un gran complex d'ocells de cua força curta que habiten en selves humides de baixa altitud amb uns quants habitant en contraforts muntanyosos i zones subtropicals. Molts tenen zones de distribució petites i són escassos. La majoria són difícils de ser apercebuts, es mouen ràpidament i prefereixen hàbitats densos, i sovint són molt tímids, especialment les femelles. Es poden distingir dos grups ben diferents: primer, el grup dels formiguerets estriats, que habiten principalment al dosser arbori i a les vores de selves de baixa altitud i que s'uneixen a estols mixtes del dosser, exhibeixen plomatge de color groc o blanc estriat de negre amb les femelles seguint el mateix patró i algunes de color vermell ataronjat. Segon, el grup dels formiguerets grisos/pissarrosos, que habiten al sotabosc i a l'estrat mitjà de selves de baixa altitud i subtropicals, i que s'uneixen a estols mixtos de l'estrat mitjà, i exhibeixen plomatge de color gris fosc o pissarra, amb les femelles brunes.[2][3]
Taxonomia i etimologia
[modifica]El gènere va ser erigit pel zoòleg anglès Philip Sclater el 1858.[4] L'espècie tipus és el formigueret pigmeu.[5]
A rel d'un estudi de l'any 2006 sobre l'arquitectura del niu, el comportament d'alimentació i el repertori vocal, diverses espècies incloses anteriorment en aquest gènere es van transferir a un nou gènere, Epinecrophylla.[6][7] Posteriorment, un estudi de genètica molecular publicat el 2012 va trobar que el gènere no era monofilètic.[8] Com a pas en la creació de gèneres monofilètics, dues espècies que només estaven llunyanament relacionades amb els altres membres de Myrmotherula, el formigueret ventre-rogenc i el formigueret de Hauxwell, es van traslladar al gènere recentment erigit Isleria.[7][8] Un estudi posterior publicat el 2014 va confirmar que les espècies que quedaven a Myrmotherula formaven un grup parafilètic respecte als gèneres Terenura, Formicivora, Stymphalornis i Myrmochanes.[3]
Així doncs, segons els estudis de Bravo et al. (2014), el present gènere roman polifilètic inclusivament després de la separació a Epinecrophylla i aIsleria i de Rhopias gularis com a gènere monotípic. Es poden distingir dos clades ben diferents: primer, el grup dels formiguerets estriats i un segon, el grup dels grisos/pissarrosos. Finalment, resta M. assimilis, amb relacions incertes i que no estaria emparentada amb cap altre dins del gènere.[3]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 25 espècies:[7]
Grup estriat
[modifica]- formigueret pigmeu - (Myrmotherula brachyura).
- formigueret bigotut - (Myrmotherula ignota).[nota 1][9][10][11]
- formigueret gorjagroc - (Myrmotherula ambigua).
- formigueret de Sclater - (Myrmotherula sclateri).
- formigueret de la Guaiana - (Myrmotherula surinamensis).
- formigueret amazònic - (Myrmotherula multostriata).
- formigueret del Pacífic - (Myrmotherula pacifica).
- formigueret de Cherrie - (Myrmotherula cherriei).
- formigueret de Klages - (Myrmotherula klagesi).
- formigueret pit-llistat - (Myrmotherula longicauda).
Grup grisós
[modifica]- formigueret de flancs argentats - (Myrmotherula luctuosa).[nota 2][1]
- formigueret de flancs blancs - (Myrmotherula axillaris).
- formigueret fumat - (Myrmotherula schisticolor).
- formigueret del Suno - (Myrmotherula sunensis).
- formigueret de Salvadori - (Myrmotherula minor).
- formigueret alallarg - (Myrmotherula longipennis).
- formigueret cuabarrat - (Myrmotherula urosticta).
- formigueret d'Ihering - (Myrmotherula iheringi).[nota 3][nota 4][12][13][11]
- formigueret de Rio de Janeiro - (Myrmotherula fluminensis).[nota 5][14][15]
- formigueret cendrós - (Myrmotherula grisea).
- formigueret unicolor - (Myrmotherula unicolor).
- formigueret d'Alagoas - (Myrmotherula snowi).
- formigueret de Behn - (Myrmotherula behni).
- formigueret gris - (Myrmotherula menetriesii).
Sense parentiu
[modifica]- formigueret argentat - (Myrmotherula assimilis).
Notes taxonòmiques
[modifica]- ↑ A l'estudi d'Isler & Isler (2013), es va demostrar que M. ignota, fins aleshores tractada com a coespecífica amb M. brachyura, era una espècie separada i coespecífica amb M. obscura, com el tàxon ignota tenia prioritat, obscura va passar a ser tractada com la subespècie M. ignota obscura. El canvi va ser aprovat a la Proposta N° 45 al Comitè de classificació de Sud-americà (SACC). Només el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) la reconeix com a plena, mentre les altres classificacions la tracten com a subespècie.
- ↑ L'espècie M. luctuosa és reconeguda com a separada per l'IOC i com la subespècie monotípica M. axillaris luctuosa per Clements.
- ↑ L'espècie M. oreni va ser descrita recentment per Miranda et al. 2013, però la mateixa no ha estat reconeguda pel SACC, que va rebutjar el seu reconeixement a la Proposta N° 618. Només el CBRO la reconeix com a plena, mentre les altres classificacions la tracten com la subespècie M. iheringi oreni
- ↑ En el mateix treball de Miranda et al. (2013) es va proposar l'elevació de la subespècie M. iheringi heteroptera a la categoria d'espècie, cosa que va ser rebutjada a la Proposta N° 618 al SACC. Només el CBRO la reconeix com a plena, mentre les altres classificacions continuen a tractar-la com a subespècie.
- ↑ M. fluminensis és molt poc coneguda a penes per l'espècie tipus i se sospita que sigui un híbrid entre M. axillaris luctuosa i M. unicolor. La validesa taxonòmica és qüestionada per diversos autors, més tard es va considerar possiblement una variant d'aquest últim; a més, hi ha certa incertesa sobre si les observacions recents es refereixen al mateix tàxon que l'exemplar tipus original. Es necessiten més investigacions, inclosa una anàlisi exhaustiva dels enregistrements recents en cintes, per determinar el veritable estat taxonòmic. Com espècie, es considera en perill crític d'extinció.
Referències
[modifica]- 1 2 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 340-347, làmines 24(1-7), 25(2-14). ISBN 978-0-292-71748-0.
- 1 2 3 Bravo, Gustavo A.; Remsen, J. V.; Brumfield, Robb T. «Adaptive processes drive ecomorphological convergent evolution in antwrens (Thamnophilidae): CONVERGENT EVOLUTION IN NEOTROPICAL BIRDS» (en anglès). Evolution, 68, 10, 10-2014, p. 2757–2774. DOI: 10.1111/evo.12506.
- ↑ Sclater, Philip Lutley. Synopsis of the American Ant-birds (Formicariidae). Part II containing the Formicivorinae or Ant-wrens. vol.26. Londres: Zoological Society of London, 1858, p. 232–254 [234]..
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Harvard University Press, 1951, p. 187 [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ Isler, Morton L.; Rodrigues Lacerda, Daniela; Isler, Phyllis R.; Hackett, Shannon J.; Rosenberg, Kenneth V. «Epinecrophylla, a new genus of antwrens (Aves: Passeriformes: Thamnophilidae)» (en anglès). Proceedings of the Biological Society of Washington, 119, 4, 22-12-2006, p. 522–527. DOI: 10.2988/0006-324X(2006)119[522:EANGOA]2.0.CO;2. ISSN: 0006-324X.
- 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17 agost 2024. [Consulta: 2 març 2025].
- 1 2 Bravo, Gustavo A.; Chesser, R. Terry; Brumfield, Robb T. «Isleria, a new genus of antwren (Aves: Passeriformes: Thamnophilidae)». Zootaxa, 3195, 1, 16-02-2012. DOI: 10.11646/zootaxa.3195.1.5.
- ↑ Isler, Morton L; Isler, Phyllis R «[https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/4711/VZ_Reprint_45.pdf?sequence=1&isAllowed=y Species limits in the pygmy antwren (Myrmotherula brachyura) complex (Aves: Passerif ormes: Thamnophilidae): 1. The taxonomic status of Myrmotherula brachyura ignota]» (PDF). PROCEEDINGS OF THE BIOLOGICAL SOCIETY OF WASHINGTON, vol.16(l), 2003, p. 23-28 [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ «Proposal (45): Change Myrmotherula brachyura to Myrmotherula ignota». South american Classification Committee, juliol 2003. [Consulta: 2 març 2025].
- 1 2 Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, p. 90–298. ISSN: 2178-7875.
- ↑ Miranda, L.d.S; Aleixo, A.; Whitney, B.M.; Silveira, L.F.; Guilherme, E.; Santos, M.P.D. & Schneider, M.P.C. «Molecular systematics and taxonomic revision of the Ihering's Antwren complex (Myrmotherula iheringi: Thamnophilidae), with description of a new species from southwestern Amazonia.» (PDF) (en anglès). Handbook of the Birds of the World, Special Volume: New Species and Global Index.Edition: 1 Publisher: Lynx Edicions, 01-06-2013. Arxivat de l'original el 2025-01-20. [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ «Proposal (618): Recognize newly described Myrmotherula oreni and split Myrmotherula iheringi into two species». South American Classification Committee, desembre 2013. [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ Zimmer, Kevin; Isler, Morton L.; Sharpe, Christopher J. «Rio de Janeiro Antwren (Myrmotherula fluminensis), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.rdjant2.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ «Lista Nacional Oficial de Espécies da Fauna Ameaçadas de Extinção. Portaria No 444». Diário Oficial da União - Seção 1. Nº 245, 17 desembre 2014. [Consulta: 2 març 2025].
