Mixines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Myxini)
Infotaula d'ésser viuMixines
Myxinidae Modifica el valor a Wikidata

Eptatretus stoutii Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMyxini
OrdreMyxiniformes
FamíliaMyxinidae Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1815
Nomenclatura
Epònimhag (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Hyperotreti
Gèneres

Les mixines[1] són un grup de peixos sense mandíbules de l'ordre Myxiniformes. Aquest ordre compta amb una sola família, els mixínids (Myxinidae), tots ells de la classe Myxini. Són animals marins, llargs i anguil·liformes, i es compten entre els vertebrats més primitius; pertanyen a un llinatge molt més antic que qualsevol altre grup actual de vertebrats. L'estudi dels mixínids ha donat lloc a notables descobriments sobre l'evolució dels cordats.

Característiques[modifica]

Eptatretus stoutii del Pacífic a 150 m de fondària a (Califòrnia).

En lloc de mandíbules, les mixines tenen dues estructures que es desplacen horitzontalment i amb les quals s'adhereixen a la seva presa. Poden aferrar-se a preses vives més grans i alimentar-se de la sang i les vísceres, introduint-se de vegades en exemplars vius malalts per rosegar-los. També poden ser necròfags.[2]

La seva llengua és dentada i protrusible, i manca de receptors sensorials; perceben el gust mitjançant papil·les ubicades a la seva pell. Tenen una sola obertura nasal, i els seus ulls són molt rudimentaris; llur hàbitat, en les profunditats marines, dificultaria en tot cas la visió. El seu cor té tres cambres. La reproducció dels mixiniformes és encara un misteri.

Tenen la capacitat de produir grans quantitats d'una substància viscosa que pot transformar uns 25 litres d'aigua marina en llot en poc temps. Unit a llurs costums d'alimentació, que es podrien considerar repugnants, aquesta característica els situa entre els animals marins considerats més fastigosos.[3][4][5]

Filogènia[modifica]

Durant anys es va pensar que les mixines no tenien vèrtebres, de manera que quedaven fora dels autèntics vertebrats. Es va encunya el mot Craniata per tal de reservar el terme Vertebrata per incloure només els cordats amb con autèntiques vèrtebres (llamprees y vertebrats amb mandíbules),[6] segons el següent cladograma:[7]

Craniata

Myxini (mixines)


Vertebrata

Hyperoartia (llamprees)




Cephalaspidomorphi †



Gnathostomata (mandibulats)





Però, amb posterioritat, diversos estudis filogenètics moleculars i morfològics van proporcionar fortes evidències que les llamprees (Hyperoartia) i les mixines (Myxini) formen un clade monofilètic[8][9][10] i a més, van mostrar que les mixines posseeixen rudiments de vèrtebres durant el seu desenvolupament embrionari.[11] Evidències fòssils recents també donen suport a la inclusió de les mixines dins els vertebrats; això suggereix que les mixines són vertebrats que durant el transcurs de la seva història evolutiva van perdre les vèrtebres.[12][13]

A la llum de les noves evidències, el terme "Craniata" resulta ser sinònim de "Vertebrata" i reuneix els ciclòstoms (peixos actuals sense mandíbules) i els gnatostomats (vertebrats amb mandíbules), a més de nombroses formes fòssils, segons els següent cladograma:[12][13][14][15]

Vertebrata=Craniata


†Conodonta


Cyclostomata

Myxini



Hyperoartia






†Thelodonti



Cephalaspidomorphi

†Galeaspida




†Pituriaspida



†Osteostraci




Myopterygii

†Pteraspidomorpha



Anaspidomorphi

†Jamoytiiformes



†Euphanerida




†Anaspida



Gnathostomata









Un únic fòssil mostra que han evolucionat molt poc en els darrers 300 milions d'anys.[16]

Taxonomia[modifica]

Les mixines es classifiquen en una única classe, que conté un sol ordre i una sola família, amb un total de 68 espècies, algunes d'elles descrites recentment, ja que viuen a profunditats de centenars de metres de profunditat, segons l'esquema següent:[17]

Gastronomia[modifica]

Kkomjangeo bokkeum (꼼장어 볶음), saltejat coreà de peix fet amb el mixinoïdeu Eptatretus burgeri.

Les mixines són peixos d'aspecte desagradable. Tenen una alta viscositat i les espècies que es troben a Europa no han format part de la cuina tradicional.

A Corea i al Japó però, un tipus de mixine local, el Eptatretus burgeri, es fa servir a la cuina per preparar una sèrie de plats. La pell té propietats antioxidants.

Referències[modifica]

  1. ↑ «GDLC - mixina». [Consulta: 10 desembre 2020].
  2. ↑ Díaz i Santos 1998, p. 186.
  3. ↑ Cugini, L. (2002): "Friends of Oceanography Public Lecture Series Explores the Strange, Wondrous, and Disgusting Hagfish". Department of Communications. News Bureau
  4. ↑ «Synnøve Ressem: "Slimy, disgusting and useful". Gemini (NTU)». Arxivat de l'original el 2009-10-16. [Consulta: 3 agost 2007].
  5. ↑ Tammy Frank (2004): "Disgusting Hagfish and Magnificent Sharks". Ocean Explorer
  6. ↑ Janvier, P., 1981.Janvier, Philippe «The phylogeny of the Craniata, with particular reference to the significance of fossil “agnathans”». Journal of Vertebrate Paleontology, 1, 2, 01-09-1981, pàg. 121–159. DOI: 10.1080/02724634.1981.10011886. ISSN: 0272-4634 [Consulta: 27 abril 2020].
  7. ↑ Hickman, C. P., Roberts, J., Keen,L. S., S. L., Larson, A. & Eisenhour, D. J., 2007. Animal Diversity, Fourth Edition. McGraw Hill, New York
  8. ↑ Kuraku et al. «Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA–Coded Genes». Journal of Molecular Evolution doi:10.1007/PL00006595, diciembre 1999.
  9. ↑ Delabre, Christiane; etal «Complete Mitochondrial DNA of the Hagfish, Eptatretus burgeri: The Comparative Analysis of Mitochondrial DNA Sequences Strongly Supports the Cyclostome Monophyly». Molecular Phylogenetics and Evolution, 22, 2, 2002, pàg. 184–192. DOI: 10.1006/mpev.2001.1045. PMID: 11820840.
  10. ↑ Alysha M. Heimberg, Richard Cowper-Sal·lari, Marie Sémon, Philip C. J. Donoghue, and Kevin J. Peterson, 2010. «microRNAs reveal the interrelationships of hagfish, lampreys, and gnathostomes and the nature of the ancestral vertebrate». PNAS, 107, 45, 09-11-2010, pàg. 19379–19383. DOI: 10.1073/pnas.1010350107. PMC: 2984222. PMID: 20959416.
  11. ↑ Ota, Kinya G. «Identification of vertebra-like elements and their possible differentiation from sclerotomes in the hagfish». Nature Communications, 2, 2011-06, pàg. 373. DOI: 10.1038/ncomms1355. ISSN: 2041-1723. PMC: 3157150. PMID: 21712821 [Consulta: 27 abril 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 Tetsuto Miyashita, Michael I. Coates, Robert Farrar, Peter Larson, Phillip L. Manning, Roy A. Wogelius, Nicholas P. Edwards, Jennifer Anné, Uwe Bergmann, Richard Palmer, Philip J. Currie, (2019). Hagfish from the Cretaceous Tethys Sea and a reconciliation of the morphological–molecular conflict in early vertebrate phylogeny. PNAS.
  13. ↑ 13,0 13,1 Janvier, P. 2011.Janvier, Philippe «Comparative Anatomy: All Vertebrates Do Have Vertebrae» (en anglès). Current Biology, 21, 17, 13-09-2011, pàg. R661–R663. DOI: 10.1016/j.cub.2011.07.014. ISSN: 0960-9822. PMID: 21920298 [Consulta: 27 abril 2020].
  14. ↑ Haaramo, Mikko. «Chordata – lancets, tunicates, and vertebrates», 2007.
  15. ↑ «A phylogenomic framework and timescale for comparative studies of tunicates». BMC Biology, 16, 1, abril 2018, pàg. 39. DOI: 10.1186/s12915-018-0499-2. PMC: 5899321. PMID: 29653534.
  16. ↑ «Myxinidae information». Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 3 agost 2007].
  17. ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 19 desembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 
  • Mincarone, M. M.; Stewart, A. L. (2006): "A New Species of Giant Seven-gilled Hagfish (Myxinidae: Eptatretus) from New Zealand". Copeia, p. 225–229 (pdf)
  • J.M. Jørgensen; J.P. Lomholt; R.E. Weber; H. Malte (editors) (1997): The Biology of Hagfishes. London: Chapman & Hall.
  • Delarbre et al (2002): "Complete Mitochondrial DNA of the Hagfish, Eptatretus burgeri: The Comparative Analysis of Mitochondrial DNA Sequences Strongly Supports the Cyclostome Monophyly". Molecular Phylogenetics and Evolution 22 (2): 184-192.
  • Bondareva and Schmidt (2003): "Early Vertebrate Evolution of the TATA-Binding Protein, TBP". Molecular Biology and Evolution 20 (11): 1932-1939.
  • Fudge, D. (2001): "Hagfishes: Champions of Slime." Nature Australia, Spring 2001, Vol 27, Issue 2, Australian Museum Trust, Sydney. p. 61-69.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mixines
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mixines&oldid=31861621»