Nàiade (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nàiade
Nàiade o Talassa vista pel Voyager 2 (l'elongació es deu a l'esborronament)
Nàiade o Talassa vista pel Voyager 2 (l'elongació es deu a l'esborronament)
Descobriment
Descobert per Voyager Imaging Team
Data de descobriment 18 de setembre de 1989
Època 18 d'agost de 1989
Semieix major 48 227 ± 1 km
Excentricitat 0,0004 ± 0,0003
Període orbital 0,2943958 ± 0,0000002 d
Inclinació
  • 4,75 ± 0.03° (respecte l'equador de Neptú)
  • 4,75° (respecte el pla de Laplace local)
Satèl·lit de Neptú
Característiques físiques
Dimensions 96×60×52 km[2][3]
Radi mitjà 33 ± 3 km[4]
Volum ~1,5×105km³
Massa ~1,9×1017 kg
(basada en la densitat suposada)
Densitat mitjana ~1,3 g/cm³ (estimada)[4]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,012 m/s2[lower-alpha 1]
Velocitat d'escapament ~0,028 km/s[lower-alpha 2]
Període de rotació síncrona
Obliqüitat zero
Albedo 0,07[2][4]
Temperatura ~51 K mitjana (estimada)
Magnitud aparent 23,9[4]

Nàiade, és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú III. El seu nom prové de la mitologia grega, concretament, d'una llegenda que tracta sobre uns éssers mítics anomenats Nàiades.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Aquest petit satèl·lit del gegant gasós, va ser descobert per la sonda espacial Voyager 2, el 18 de setembre de 1989, i se li donà la designació de S/1989 N 6. Com molts altres satèl·lits del vuitè planeta, se li donà la seva designació oficial (l'actual), l'any 1991.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El fred i monòton satèl·lit Nàiade, com tots el satèl·lits de Neptú (excepte Tritó) té una superfície irregular no-esfèrica. Tampoc mostra signes d'activitat geològica. Es creu que es va formar per romanents còsmics d'altres antics (o actuals) satèl·lits de l'últim planeta. Amb un diàmetre de poc més de 65 km, i 51 K de temperatura, li acabarà passant el mateix que molts altres satèl·lits de Neptú: acabarà travessant el límit de Roche, i reduït a restes còsmiques. Però, com Nàiade és el més proper a Neptú, a tan sols una distància aproximada de 48.227 km, serà el pròxim satèl·lit polvoritzat del gegant gasós.

A Una simulació de Nàiade orbitant al voltant de Neptú. A la part inferior esquerre s'hi pot apreciar el Sol

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Gravetat a la superfície calculada a partir de la massa m, la constant gravitacional G i el radi r: Gm/r2.
  2. Velocitat d'escapament calculada a partir de la massa m, la constant gravitacional G i el radi r: 2Gm/r.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jacobson, R. A.; Owen, W. M., Jr. «The orbits of the inner Neptunian satellites from Voyager, Earthbased, and Hubble Space Telescope observations». Astronomical Journal, 128, 3, 2004, pàg. 1412–1417. Bibcode: 2004AJ....128.1412J. DOI: 10.1086/423037.
  2. 2,0 2,1 Karkoschka, Erich. «Sizes, shapes, and albedos of the inner satellites of Neptune». Icarus, 162, 2, 2003, pàg. 400–407. Bibcode: 2003Icar..162..400K. DOI: 10.1016/S0019-1035(03)00002-2.
  3. Williams, Dr. David R. «Neptunian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 2008-01-22. [Consulta: 13 desembre 2008].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 13 desembre 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

(anglès)http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/naiad_en.html