Nââ drubéa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaNââ drubéa
Altres noms Ndrumbea
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
2.000 (1996)[1] principalment a Nova Caledònia
Rànquing -
Parlat a Província del Sud
Classificació lingüística

Llengües austronèsies
   Llengües malaiopolinèsies
    llengües oceàniques
     Llengües oceàniques meridionals
      Llengües canac

       nââ drubéa
Característiques
Institució de normalització Acadèmia de les Llengües Canac
Nivell de vulnerabilitat 2 vulnerable
Codis
ISO 639-2 duf
ISO 639-3 duf
Glottolog dumb1241
Ethnologue.com duf
UNESCO 2501
IETF duf
Modifica les dades a Wikidata

Nââ drubéa o també Ndumbea, Dubea, Drubea, Païta és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Djubéa-Kaponé, als municipis de Païta, Dumbéa, Nouméa i Yaté, a la Província del Sud, Nova Caledònia. Té uns 2.000 parlants nadius. També el nom de la llengua es deriva del nom de la propera ciutat de Dumbéa. La llengua es va dispersar entre els pobles al voltant de la capital, i hi ha pocs parlants. Gordon (1995) estima que hi ha més de 2000 a 3000 parlants.

Escriptura[modifica]

El nââ drubéa usa l'alfabet llatí ensenyat per missioners. L'alfabet no usa les lletres C, F, J, L, Q, S, U, X, Z però representa els grups Aa, Bw, Dr, Ee, Gw, Kw, Mw, Ng, Nr, Oo, Pw.

Fonologia[modifica]

El nââ drubéa, com la seva relacionada més pròxima nââ numèè, és una llengua tonal amb tres tons: Alt, Mitjà, Baix.

Vocals[modifica]

El nââ drubéa té set vocals orals, llargues i curtes. Les vocals anteriors mitjanes són més baixes quan són curtes que quan són llargues: /i e ɛ a o ʊ u/; /iː ɪː eː aː oː ʊː uː/. Hi ha cinc vocals nasals, també llargues i curtes: /ĩ ẽ ã õ ũ/; /ĩː ẽː ãː õː ũː/. Aquestes últimes interactuen amb consonants nasals que es descriuen a continuació. Les vocals posteriors no apareixen després de consonants labialitzades /ŋ/, o /ɣ/. Endemés de la correlació de complementarietat entre vocals i consonants nasals, no hi ha vocals nasals després de /j, ɽ, ɣ/. /ɣ/–vocal oral deriva històricament de vocal nasal ŋ.

Fonèticament, un grup de consonant vibrant oclusiva se separa d'una vocal epentètica obscura amb la mateixa qualitat de la vocal fonèmica que segueix.

Consonants[modifica]

Les vocals nasals sempre es contrasten amb consonants no oclusives, de la mateixa manera que en nââ numèè. Però en nââ drubéa les oclusives nasals són parcialment desnasalitzades abans de vocals, de manera que en aquest cas les noclusives nasals precedeixen aquestes vocals. De manera similar, /j/ només apareix abans de vocals orals.

Labial Labialitzada
labial
Dental Apical
post-alveolar
Laminal
postalveolar
Palatal Velar Labialitzada
velar
Plosiva p ʈ k
(Pre)nasal oclusiva m ~ mb mʷ ~ mbʷ n̪ ~ n̪d̪ ɳ ~ ɳɖ n̠ ~ n̠d̠ ŋ ~ ŋɡ ŋɡʷ
Fricativa v ɣ
Aproximant j w
Vibrant simple ɽ ~ ɻ

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Gordon, Matthew; Ian Maddieson «The phonetics of Ndumbea». Fieldwork Studies of Targeted Languages III. UCLA Working Papers in Phonetics, 91, octubre 1995, pàg. 25–44.
  • Shintani T. L. A. & Païta Y. (1990a) Grammaire de la langue de Païta. Nouméa: Sociéte d'Etudes Historiques de Nouvelle-Calédonie.
  • Shintani T. L. A. & Païta Y. (1990b) Dictionnaire de la langue de Païta. Nouméa: Sociéte d'Etudes Historiques de Nouvelle-Calédonie.

Enllaços externs[modifica]