Nècton

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El nècton és el conjunt d'organismes pelàgics que neden activament. La majoria dels organismes del nècton són peixos, però també hi ha rèptils (tortugues...), cnidaris (meduses), cefalòpodes (sípies i calamars...) i també mamífers com els dofins i les balenes. Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques (viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental), però també n'hi ha d'oceàniques (habiten sobre els talussos continentals).

El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis són diferents:

  • Epipelàgic (0 - 200 metres)
  • Mesopelàgic (200 - 1.000 m)
  • Batipelàgic (més de 1.000 m).

Entre els peixos epipelàgics, hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de vida curta amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton. La sardina i el seitó que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos. El sorell i el verat també pertanyen a aquest grup. El peix més gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de deu metres de longitud i es considera inofensiu. Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària i es caracteritza per perfils de gran perfecció d'hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.

Als medis mesopelàgics i batipelàgics, el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits amb òrgans sensorials molt desenvolupats i òrgans lluminosos que tenen funcions no gaire conegudes. Entre aquests peixos, alguns s'alimenten de zooplàncton i d'altres són depredadors d'altres peixos.