Nèmesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nèmesi.

Nèmesi (Nemesis, Νέμεσις) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Erebe i Oceà, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit. També rebia el sobrenom d'Adrastea ("La indefugible").

Personificació de la venjança, representava també la justícia divina, l'equilibri, la fortuna i el càstig de les culpes. Era la personificació de la reverència per la llei. Heròdot la descriu com una divinitat fatal que dirigia els afers humans per restaurar-ne l'equilibri.

Fou objecte de culte generalitzat i tenia santuaris en diversos indrets, entre els quals destacava el de Rhamnous, a l'Àtica. També tenia un altar al Capitoli de Roma, on la consideraven sobretot una divinitat guerrera i era invocada pels exèrcits abans de començar la campanya.[1]

Com a divinitat se li atribueix un mite: estimada per Zeus, Nèmesi vol evitar caure en braços del déu, i pren mil formes diferents, per acabar transformant-se en oca. Però Zeus es transforma en cigne i s'uneix amb ella. Nèmesi va pondre un ou, que els pastors van recollir i van donar a Leda. D'aquest ou en van sortir Helena i els Dioscurs.

Nèmesi personifica la "venjança divina", que de vegades castiga el crim, com les Erínies, però la concepció més freqüent és que Nèmesi s'encarrega d'eliminar qualsevol desmesura, com per exemple l'excès de felicitat dels mortals, l'orgull dels reis, i coses semblants. Tot allò que sobresurt de la seva condició, tant per a bé com per a mal, està exposat a les represàlies dels déus perquè pot trastocar l'ordre del món, i posa en perill l'equilibri universal. Per això, Cressus, massa feliç pel seu poder i les seves riqueses, és conduït per Nèmesi a lluitar contra Cir, que l'acaba portant a la ruïna.

Al santuari de Rhamnous Nèmesi hi tenia una estàtua que havia esculpit Fídies d'un bloc de marbre de Paros que havien portat els perses per fer-ne un trofeu quan haguessin conquerit Atenes. Massa segurs de la seva victòria, no van conquerir la ciutat. La Nèmesi de Rhamnous va ser invocat per l'exèrcit d'Atenes a Marató.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 9 i 155-156. ISBN 8429741461. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 383. ISBN 9788496061972. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nèmesi Modifica l'enllaç a Wikidata