Nèstor (mitologia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeNèstor
Sacrifice Nestor Pylos Meleager Painter MAN.jpg
Nèstor i els seus fills fan un sacrifici a Posidó a la platja de Pilos modifica
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici modifica
Context
Present a l'obraIlíada modifica
Dades
Sexehome modifica
Família
CònjugeEurydice of Pylos (en) Tradueix i Anaxibia (en) Tradueix modifica
MareChloris (en) Tradueix modifica
PareNeleu modifica
FillsAntíloc (fill de Nèstor), Trasimedes, Pisístrat, Policasta, Perseus (en) Tradueix, Pisidice (en) Tradueix, Echephron (en) Tradueix, Stratius (en) Tradueix i Aretus (en) Tradueix modifica
GermansPericlimen modifica
Altres
Càrrecking of Pylos (en) Tradueix modifica

Nèstor, (en grec antic Νέστωρ), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos d'Èlide, fill de Neleu i de Cloris. Va ser l'únic supervivent de la matança que va fer Hèracles dels dotze fills de Neleu. Va viure fins a una edat molt avançada, gràcies, diuen, a una concessió d'Apol·lo. La seva mare, Cloris, era una de les Niòbides, filla d'Amfíon i de Níobe, i els seus germans i les seves germanes havien estat morts per Apol·lo i Àrtemis. El déu, per compensar d'alguna manera aquelles morts, va concedir a Nèstor viure el nombre d'anys de què havia privat els seus oncles i les seves ties.

A la Ilíada i a l'Odissea, Nèstor apareix com un vell savi, valent en el camp de batalla, i sobretot, excel·lent conseller.

S'explica de diverses maneres el fet que Nèstor no fos mort per Hèracles en la seva joventut: de vegades es diu que va ser criat a Gerènia, lluny dels seu germans, o a Messènia, on Neleu i els altres onze fills, van voler robar els bous de Gerió que Hèracles conduïa amb molt d'esforç. Nèstor va ser l'únic que es va negar a participar en aquella empresa, i Hèracles el va perdonar i li va donar el regne de Messènia.

Més endavant, Nèstor va lluitar junt amb els seus compatriotes de Pilos contra els seus veïns epeus, que realitzaven incursions al seu territori. Va estar a punt de matar els Moliònides, i ho hauria fet si Posidó no els hagués amagat rere un núvol. Se li atribuïa la mort del gegant Ereutalió a l'Arcàdia, al que va vèncer en un combat singular. Participà igualment en la cacera del senglar de Calidó i combaté amb els làpites contra els centaures, i, segons algunes tradicions tardanes, en el viatge dels Argonautes.

La seva dona va ser Eurídice, filla de Climen, o Anaxibia, filla de Crotieu. Els seus fills van ser Perseu, Pisístrat, Trasimedes, Pisidice, Policasta, Estàtric, Aret, Equèfron i Antíloc.

Però la seva longevitat extraordinària, li permeté anar a la guerra de Troia al front de noranta navilis. Menelau li va anar a demanar consell després de la fugida d'Helena, i l'acompanyà per tot Grècia per reunir els herois. Va ser apreciable la seua actuació com a conseller dels aqueus. Quan es va produir la disputa entre Aquil·les i Agamèmnon, Nèstor hi va intervenir i es va esforçar a mantenir la concòrdia dins del bàndol grec. Acabada la guerra, es retirà al seu regne, a Pilos, on es diu que continuà governant amb justícia. Telèmac va anar a demanar-li consell quan estava preocupat per la sort del seu pare. No es coneix cap tradició sobre la seva mort.[1]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 386-387. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 157. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nèstor