Núria Amat i Noguera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaNúria Amat i Noguera
Núria Amat, Göteborg Book Fair 2014 1 (crop).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1950 (66/67 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Bibliotecària i escriptora
Gènere Poesia

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Núria Amat i Noguera (Barcelona, 1950) és una escriptora catalana en llengua castellana i catalana. És bibliotecària, llicenciada en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona i doctora en Ciències de la informació. Ha estat professora de l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona.[1]

Ha viscut llargues temporades a Colòmbia, Mèxic, Berlín, París i als Estats Units. Com a escriptora ha combinat gèneres com la novel·la, l'assaig, la poesia, els contes o el teatre. També col·labora regularment amb diversos mitjans de premsa.

La major part de la seva producció literària és en castellà, on destaquen obres com Narciso y armonía, Todos somos Kafka, Viajar es muy difícil i El país del alma. Amb la novel·la Reina de América guanyà el Premi Ciutat de Barcelona l'any 2002. En català ha escrit l'obra de teatre Pat's Room (1997) i la novel·la Amor i guerra, premiada amb el Ramon Llull l'any 2011.[2]

Controvèrsies[modifica]

Núria Amat ha estat crítica amb la política lingüística a Catalunya. Es va adherir al manifest del Foro Babel i va criticar l'Institut Ramon Llull pel desistiment a convidar també escriptors en castellà que resideixen a Catalunya a la Fira del Llibre de Frankfurt l'any 2007.[3] En un article a El País i en una entrevista a TV3 va arribar a comparar la política lingüística de Catalunya amb la dels nazis.[3] Posteriorment ha anat matisant les declaracions, assegurant que la Fira de Frankfurt va ser un èxit, acceptant que la immersió lingüística és positiva i animant a altres escriptors que vulguin fer el pas de canviar de llengua.[4][5]

El 2002, l'escriptora va ser condemnada per plagi de diversos autors, sense citar-los, en l'obra La documentación y sus tecnologías, publicada per l'editorial Pirámide,[6] que va haver d'ésser retirada del mercat.

Obres[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Narciso y Armonía, 1982
  • El ladrón de libros, 1988
  • Amor Breve, 1990
  • Monstruos, 1991
  • Todos somos Kafka, 1993
  • Viajar es muy difícil, 1995
  • La intimidad, 1997
  • El país del alma, 1999
  • El siglo de las mujeres, 2000
  • Reina de América, 2001
  • Deja que la vida llueva sobre mí, 2007
  • Amor i guerra, 2011

Poesia[modifica]

  • Pan de boda, 1979
  • Amor infiel, 2004
  • Poemas impuros, 2008

Assaig[modifica]

  • De la información al saber, 1990
  • El libro mudo, 1994
  • Letra herida, 1998
  • Juan Rulfo, 2003

Teatre[modifica]

  • Pat's Room, estrena a la Sala Beckett de Barcelona, 1997

Premis[modifica]

Curiositats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Biografia a Escritoras.com (castellà)
  2. Nopca, Jordi. «Núria Amat es passa al català i guanya el 31è Premi Ramon Llull». diari Ara, 03-02-2011. [Consulta: 9 febrer 2011].
  3. 3,0 3,1 Alós, Ernest. «Nuria Amat guanya el Premi Ramon Llull amb una novel·la sobre l'assassí de Trotsky». El Periódico de Catalunya, 03-02-2011. [Consulta: 15 març 2011].
  4. «El premi literari més ben dotat del país, per una furibunda anticatalana». Directe!cat, 04-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
  5. «Núria Amat guanya el Premi Ramon Llull amb la seva primera novel·la escrita en català». VilaWeb, 03-02-2011 [Consulta: 22 febrer 2012].
  6. Baiget, Tomàs. «Caso Núria Amat: Sentencia sobre vulneración de derechos de autor». Baiget.blogspot.fr, 18-02-2015. [Consulta: 9 febrer 2014].
  7. «Nuria Amat, bisnieta del fundador de la Enciclopedia Espasa». [Consulta: 8 setembre 2015].
  8. «Sé cosas de Ramón Mercader que no sabe nadie y algunas están en la novela». Diario de Mallorca. [Consulta: 8 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Amat i Noguera Modifica l'enllaç a Wikidata