Núria Espert i Romero

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNúria Espert i Romero
Nuria Espert en 'Incendios'. Auditorio Roquetas de Mar (cropped).jpg
Biografia
Naixement 11 de juny de 1935 (1935-06-11) (83 anys)
L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès
Nacionalitat Espanyola
Activitat
Ocupació Actriu i directora de teatre
Família
Cònjuge Armando Moreno
Fills Alícia Moreno Espert
Premis

IMDB: 0260884
Modifica les dades a Wikidata

Núria Espert i Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[1]

Carrera professional[modifica]

Núria Espert va debutar damunt els escenaris quan tenia 6 anys. La seva primera interpretació fou a l’obra Terra baixa, on donà vida a Nuri. A finals dels anys quaranta entrà a l’Institut del Teatre de Barcelona per estudiar la disciplina de dansa.[2] També va estudiar a l'Institut Maragall de Barcelona. Amb 16 anys actuava ja en representacions escèniques, mentre estudiava música i idiomes.[3] Va interrompre els estudis de dansa per formar part de la secció infantil del Teatre Romea.[2] Als 17 anys, va obtenir el seu primer èxit amb Medea.[3] Amb 19 anys es va casar amb l'actor Armando Moreno, qui més tard es convertiria en el seu manager.[3] Ha actuat en obres de teatre de renom com Gigi (Colette); La puta respectuosa (Sartre); Las criades (Gênet); Yerma i Doña Rosita la Soltera (García Lorca); Divinas palabras (Valle Inclán); El deseo bajo los Olmos (O’Neill); Una altra Fedra, si us plau (Espriu); entre moltes d’altres.[2] El 1954 va iniciar-se en el cinema. Una de les seves interpretacions cinematogràfiques més rellevants ha estat a Actrius (1996) de Ventura Pons. En comptades ocasions ha treballat com actriu de doblatge.[2] El 1959, va fundar una companyia que va fer la seva première al Teatro Recoletos de Madrid.[3] A codirigit títols com Medea amb Irene Papas i La casa de Bernarda Alba amb Glenda Jackson i Joan Plowright; entre d’altres.[2] És mare de l'empresària teatral i política Alícia Moreno Espert.[3] Durant la decada dels setanta va protagonitzar diversos projectes televisius.[4] Entre els anys 1979 i 1981 va  estar al costat de José Luis Gómez i Ramón Tamayo en la direcció del Centre Nacional d’Art Dramàtic.[2] L'any 1986[4] a Londres va estrenar de l'obra La casa de Bernarda Alba, amb Glenda Jackson de protagonista.[5] A partir de la década dels noranta va iniciar-se en el món de la direcció operística.[4] El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària».[3]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

  • El presidio (1954)
  • Once pares de botas (1954)
  • Escuela de periodismo (1956)
  • La tirana (1958)
  • A las cinco de la tarde (1961)
  • Trigo limpio (1962)
  • Maria Rosa (1964)
  • Biotaxia (1968)
  • Un hivern a Mallorca (1969)
  • La reverencia (1969, curtmetratge)
  • El certificado (1970)
  • Laia (1971)
  • Viva la muerte (1971)
  • Triángulo (1972)
  • La ciutat cremada (1976)
  • Anta mujer (1976, curtmetratge)
  • Actrius (1996)
  • Soneto (2003,curtmetratge)
  • Barcelona (un mapa) (2007)
  • Laia (2016)

Televisió[modifica]

  • Lletres catalanes (1977-1978)
  • Mare i fill, societat limitada (1980)
  • Homenaje a Lorca (1985)
  • La gallina ciega (1985)
  • El rey y la reina (1986)
  • La memoria fértil(1986)
  • Lorca, muerte de un poeta (1987)
  • Dues dones divines (2011)

Teatre[modifica]

  • La vida es sueño (1950), de Pedro Calderón de la Barca.
  • Bala perduda (1951), de Lluís Elias. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • El marit ve de visita (1951), de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • Lilí (1952), de Carles Soldevila.
  • María de Magdala (1952), de A.C. Comas. Dir. Juan Escudero.
  • Los empeños de una casa (1952), de Juana Inés de la Cruz. Dir. Esteve Polls.
  • L'amor viu a dispesa (1952-1953), de Josep Maria de Sagarra. Dir. Esteve Polls.
  • La tercera vegada (1953), de Lluís Elias. Direcció de Josep Clapera. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • Paral·lel 1934 (1953), de Josep M. Poblet and Rafael Tasis.
  • El jardín de Falerina (1953), de Pedro Calderón de la Barca. Dir. Esteve Polls.
  • Romeo y Julieta (1953), de William Shakespeare. Dir. Esteve Polls.
  • Dulcinea (1953), de Gaston Baty. Dir. Esteve Polls.
  • Misteri de dolor (1953), d'Adrià Gual. Dir. Esteve Polls.
  • El misántropo (1954), de Molière.
  • Fuenteovejuna (1954), de Lope de Vega. Dir. Antonio de Cabo y Rafael Richart.
  • Medea (1954-1955), d'Eurípides. Dir. Antonio de Cabo y Rafael Richart.
  • El caballero de Olmedo (1954), de Lope de Vega.
  • Las mocedades del Cid (1954), de Guillem de Castro.
  • Diálogos de carmelitas (1954), de Georges Bernanos.
  • La muralla (1955), de Joaquín Calvo Sotelo.
  • Julio César (1955), de William Shakespeare. Dir. José Tamayo.
  • La paraula de foc, (1955) de Josep Maria de Sagarra.
  • Las brujas de Salem (1957), de Arthur Miller.
  • Medea (1958), d'Eurípides. Dir. Antonio de Cabo.
  • Don Juan Tenorio (1958), de José Zorrilla. Dir. José Tamayo.
  • Gigi (1959-1960), de Colette. Dir. Cayetano Luca de Tena.
  • Anna Christie (1959-1960), d'Eugene O'Neill. Dir. Armando Moreno.
  • Medea (1959-1961), d'Eurípides. Dir. Armando Moreno.
  • El jardín de Falerina (1960), de Pedro Calderón de la Barca. Dir. Juan Germán Schroeder.
  • Dos en un balancín (1960), d'Eugene O'Neill.
  • La tragedia de Hamlet, (1960)de William Shakespeare. Dir. Armando Moreno.
  • Barrabás (1960), de Joaquín Calvo Sotelo. Dir. Armando Moreno.
  • El comprador de horas (1961-1962), de Jacques Deval. Dir. Armando Moreno.
  • El deseo bajo los olmos (1962-1963), d'Eugene O'Neill. Dir. Armando Moreno.
  • Maria Rosa (1963-1964), d'Àngel Guimerà. Dir. Esteve Polls.
  • La sirena varada (1963), de Alejandro Casona. Dir. Armando Moreno.
  • El comprador de horas (1964), de Jacques Deval. Dir. Armando Moreno.
  • A Electra le sienta bien el luto (1965), d'Eugene O'Neill. Dir. José Luis Alonso.
  • Nuestra Natacha (1966), de Alejandro Casona. Dir. Armando Moreno.
  • La buena persona de Sezuan (1966-1968), de Bertolt Brecht. Dir. Ricard Salvat and José Monleón.
  • A Electra le sienta bien el luto (1967), d'Eugene O'Neill. Dir. Armando Moreno.
  • La puta respetuosa/A puerta cerrada (1967-1968), de Jean-Paul Sartre. Dir. Adolfo Marsillach.
  • Las criadas (1969-1970), de Jean Genet. Dir. Víctor García.
  • Yerma (1971-1976), de Federico García Lorca. Dir. Víctor García.
  • Divinas palabras (1975-1977), de Ramón María del Valle Inclán. Dir. Víctor García.
  • Una altra Fedra, si us plau (1978), de Salvador Espriu. Dir. Lluís Pasqual.
  • Medea (1979), de Euripides and Séneca. Dir. José Tamayo.
  • Doña Rosita la soltera (1980-1984), de Federico García Lorca. Dir. Jorge Lavelli.
  • Medea (1981), de Euripides and Séneca. Dir. Lluís Pasqual.
  • La tempestad (1983), de William Shakespeare. Dir. Jorge Lavelli.
  • Las criadas (1984-1985), de Jean Genet. Dir. Núria Espert.
  • Salomé (1985), d'Oscar Wilde. Dir. Mario Gas.
  • Yerma (1986-1987), de Federico García Lorca. Dir. Núria Espert.
  • Maquillaje (1990-1991), de Hisashi Inoue. Dir. Koichi Kimura.
  • El cerco de Leningrado (1994-1995), de José Sanchis Sinisterra. Dir. Omar Grasso.
  • Haciendo Lorca (1996-1997), de Federico García Lorca. Dir. Lluís Pasqual.
  • La gavina (1997), de Antón Chéjov. Dir. Josep Maria Flotats.
  • La oscura raíz (1998), de Federico García Lorca. Dir. Lluís Pasqual.
  • Master Class (1998-1999), de Terrence McNally. Dir. Mario Gas.
  • ¿Quién teme a Virginia Woolf? (1999-2000), de Edward Albee. Dir. Adolfo Marsillach.
  • Poemas y canciones (2001).
  • Medea (2001), de Euripides. Dir. Mihalis Kakogiannis.
  • La brisa de la vida (2003-2004), de David Hare. Dir. Lluís Pasqual.
  • La Celestina (2004-2005), de Fernando de Rojas. Dir. Robert Lepage.
  • Play Strindberg (2007), de Friedrich Dürrenmatt. Dir. José Luis Gómez.
  • Hay que purgar a Totó (2007-2008), de Georges Feydeau. Dir. Georges Lavaudant.
  • La casa de Bernarda Alba (2009), de Federico García Lorca. Dir. Lluís Pasqual.
  • La violación de Lucrecia (2010-2011), de William Shakespeare. Dir. Miguel del Arco.
  • La loba (2012), de Lillian Hellman. Dir. Gerardo Vera]

Premis i reconeixements[modifica]

Teatre Núria Espert, a Sant Andreu de la Barca

L'any 1999 el municipi de Fuenlabrada va inaugurar la "Sala Municipal de Teatre Núria Espert", en homenatge a aquesta actriu.[6] El novembre de 2010 es va inaugurar el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca.

Any Premi Categoria Títol Resultat
1978 Fotogramas de Plata[7] Millor interpretació de televsió Lletres catalanes Guanyadora
1997 Premis Butaca[7] Millor actriu catalana de cinema Actrius Guanyadora
2007[7] Premi Unió d'Actors a Tota una vida Guanyadora
2008 Premis Butaca[7] Millor actriu catalana de cinema Barcelona (un mapa) Nominada
Altres premis

Referències[modifica]

  1. «La interpretació». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 1941-2006., Romaguera i Ramió, Joaquim,. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 8441213798. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Núria Espert, Francesc Parcerisas, la Federació de Diables i Dimonis i l'Espai Guinovart, Premis Nacionals de Cultura». VilaWeb, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  5. 1958-, Aguilar, Carlos,. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles. Madrid: Alianza Editorial, 1996. ISBN 8420694738. 
  6. El País, 23 OCT 1999, Nuria Espert cede su nombre a un nuevo teatro de Fuenlabrada
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Núria Espert -Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 26 febrer 2014].
  8. Julie Christie, Espert, Sampedro y Maalouf, Premios Terenci Moix a El País, 23/4/2005 (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Núria Espert: una mujer de teatro [Enregistrament de vídeo] / Acción Cultural Española presenta una producción de López-Li Films con la colaboración de Televisión Española; guión Ana M. Arias de Cossío; dirección Arantxa Aguirre. Madrid: AC/E, 2012.

Enllaços externs[modifica]