Núria Esponellà i Puiggermanal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Núria Esponellà)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNúria Esponellà i Puiggermanal
Biografia
Naixement4 febrer 1959 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Celrà (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, poeta i filòloga Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis

Núria Esponellà i Puiggermanal (Celrà, 4 de febrer de 1959) és una escriptora, filòloga i professora.[1] És autora de poemaris i novel·les.

Després d'uns inicis en la poesia, entra al camp de la narrativa amb novel·les com ara Gran Cafè (Columna, 1998), Un moment a la vida (Columna, 1999), El mateix vell amor (Premi Ciutat de Badalona, Columna, 2000), Temps de silenci (novel·la basada en la sèrie televisiva, 2002), Sunitha (Columna, Martínez Roca 2003), una novel·la testimonial sobre l'experiència de l'apadrinament a l'Índia i La Travessia (Columna, 2005).[2]

Ha publicat també el llibre de narracions Petits grans plaers per ser feliç (Columna, 2006), fruit de la col·laboració radiofònica amb El suplement de Catalunya Ràdio, i és articulista de La Vanguardia i El Punt.[3] Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals cal destacar el Premi Ciutat d'Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar (Quaderns Crema, 1994), el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina, prologat per Miquel Martí i Pol (Viena, 2001). També li ha estat atorgat el Premi Bonmatí de periodisme i el IV Premi Columna per la novel·la La travessia.[4]

El 2009 va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, atorgat per l'editorial Columna i dotat amb 6.000 euros, per Rere els murs,[5] ambientada en el monestir de Sant Pere de Rodes al segle XII.[6]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]