Núria Hosta Pascual
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1961  (64 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
| Família | |
| Cònjuge | Llorenç de Santamaria |
   | |
Núria Hosta Pascual és una actriu catalana de cinema, televisió i teatre.
Estudià a l'Institut del Teatre i va començar en programes de TV3 com Digui, digui... i No passa res. El 1985 debutà al cinema a Un parell d'ous de Francesc Bellmunt, però la fama li arribà el 1986 en fer la protagonista de La rossa del bar de Ventura Pons, paper pel que va rebre el premi a la millor actriu dels V Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.[1] Després de fer petits papers a El Lute II: mañana seré libre (1988) tornà a ser protagonista a Què t'hi jugues, Mari Pili? i Els papers d'Aspern (1991).[2] El mateix any, però, va tenir el dubtós honor de ser guardonada amb un dels Premis YoGa a l'actriu pitjor vestida pel seu paper a Lucrecia de Bosco Arochi, tot i que no reflecteix la seva qualitat com a actriu.[3] Ha aparegut també al cinema en papers secundaris a El perquè de tot plegat (1995) i més recentment a Eloïse (2009).
Ha tingut continuïtat a la televisió, on ha tingut papers recurrents a sèries de TV3 com ara Secrets de família (1995), Mirall trencat (2002), Laberint de passions (2006), El cor de la ciutat (2006-2009), Zoo (2008) i La Riera (2016). També ha fet aparicions en sèries de canals en castellà com Petra Delicado, El súper (1999), Periodistas (2001) o Hospital Central (2002).
També ha estat habitual al teatre, on ha representat nombroses obres.[4]
Filmografia
[modifica]Una selecció de les obres en les que ha actuat:[5]
Cinema
[modifica]- 2008 – Eloïse. Direcció Jesús Garay
- 2000 – Els papers d'Aspern. Direcció Jordi Cadena
- 2001 — El perquè de tot plegat. Direcció Ventura Pons
- 1999 – Menuda Suerte. Direcció José Maria Carbonell
- 1992 – Què t'hi jugues, Mari Pili?. Direcció Ventura Pons
- 1991 — Lucrecia. Coproducció Espanya-Mèxic – Direcció Bosco Arochí
- 1989 – Garum. Direcció Tomás Muñoz.
- 1988 – Al acecho. Direcció Gerardo Herrero.
- 1988 — El Lute II: mañana seré libre. Direcció Vicente Aranda.
- 1987 – Amanece como puedas, Direcció Toni Canet.
- 1986 – La rossa del bar. Direcció Ventura Pons.
- 1986 - Més enllà de la passió. Direcció Jesús Garay[6]
- 1985 - Un parell d'ous. Direcció Francesc Bellmunt[7]
Televisió
[modifica]- 2016 – La Riera, Ficció diària, TV3.
- 2010 – El cor de la ciutat, Ficció diària, TV3.
- 2010 — “Llàgrimes de sang”, Ficció diària IB3 (Mallorca).
- 2008 – ”De Moda”, Ficció diària TV3.
- 2007 – “Jet Lag”, Sitcom setmanal TV3.
- 2006 — “Hospital Central”, Ficció diària TELE 5.
- 2005 – ”Temps afegit”, TV movie TV3, Direcció Jesús Font.
- 2004 – “Periodistas”, Ficció diària TELE 5.
- 2003 – “El mirall trencat”, Minisèrie TV3, Direcció Orestes Lara.
- 2002 – “Càsting”, Ficció setmanal TV3.
- 2001 – ”Crims”, Ficció setmanal TV3.
- 2000 – “La habitación Blanca”, TV movie TVE, Direcció Antonio Mercero.
- 2000 — “El Super”, Ficció diària TELE 5.
- 2000 – "Petra Delicado”, Ficció setmanal TELE 5.
- 1999 – “Carvalho”, Ficció setmanal, TELE 5.
- 1997 — "Le Gran Batre”, Ficció setmanal, coproducció FRANCE 2 i TV3.
- 1997 – "Laura”, Ficció setmanal, TV3.
- 1994 – “Les floristas de les Rambles”, TV movie, TV3, Direcció Orestes Lara.
- 1993— “Quotidiana quotidianitat”, TV movie, TV3, Direcció Orestes Lara.
- 1992 – "Les aventures del Pol Nord”, Ficció setmanal TV3, Direcció Joan Guitard.
- 1992 – “La Granja”, Ficció setmanal TV3.
- 1991 - “Margarides vermelles”, TV movie, TV3, Direcció Orestes Lara.
- 1991 — “Ara que començàvem a divertir-nos”, TV movie, TV3, Direcció Ricard Reguant.
- 1990 – "Delirios de amor”, Ficció setmanal, TVE, Direcció Garcia Pelayo.
- 1988 – “No passa res”, Ficció setmanal, TV3, Direcció La Trinca.
- 1987 – "Digui, digui...”, Ficció setmanal, TV3.
- 1986 – “Poltrona Exprés”, Ficció setmanal, TV3.
Teatre
[modifica]- El Roig i el Blau (1984), al Teatre Grec de Barcelona.
- La Ronda (1986), dirigida per Mario Gas, al Teatre Romea.
- Tócala otra vez, Sam (1989) dirigida per Ricard Reguant.
- Amor a mitges (1993) amb direcció de Jaume Villanueva
- Catxin dena quin estiu (1997) de Xesc Forteza.
- Dones meves (2000) amb direcció d'Anna Güell.
- Pop Corn (2001) al Teatre Villarroel, amb direcció d'Àngel Alonso.[8]
- El color de l'aigua (2001) dirigida per Maxi Rodríguez, a la Sala Muntaner.
- La vida lluny dels poetes (2009) amb direcció de Josep P. Peyró, al Teatre Principal de Palma.
- Divorci (2013) de Franz Keppler, al Teatre Gaudí.
Vida personal
[modifica]Està casada amb el cantant de rock mallorquí Llorenç Santamaria.[9]
Referències
[modifica]- ↑ "Angoixa", elegida mejor película en los premios de cine de la Generalitat, La Vanguardia, 10 de març de 1987
- ↑ Núria Hosta a catalanfilms
- ↑ Tercera edició dels Yoga a catacric.org
- ↑ Núria Hosta Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine. a divorci.pliswer.com
- ↑ «ACTRIU NÚRIA HOSTA». Art And Actors, 29-04-2020. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ [[«Més enllà de la passió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Un parell d'ous (1984) - Full cast & crew» (en anglès americà). IMDb. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ «Lorenzo ya no me canta», Última Hora, 1 de febrer de 2001
- ↑ "En companyia" conversa amb Llorenç Santamaria i Núria Hosta, ccma.cat, 13 de febrer de 2020
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa de Núria Hosta Pascual a ElDoblaje.
- Núria Hosta a teatro.es