Vés al contingut

Núria Llansà i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNúria Llansà i Fernández
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona (Segona República Espanyola) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 2019 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFederació Catalana de Futbol (–2003) Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPortera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1970–1973 FC Barcelona
1973–valor desconegut RCD Espanyol

Núria Llansà Fernández (Barcelona, 3 de novembre de 1937 - Barcelona, 26 de juny de 2019) fou una portera de futbol catalana, considerada una de les pioneres del futbol femení a Catalunya.[1]

Juntament amb altres futbolistes com Carme Nieto, Alicia Estivill, Lolita Ortiz i Imma Cabecerán, principal promotora de l'esdeveniment, disputà el primer partit del Futbol Club Barcelona femení contra la Unió Esportiva Centelles el desembre de 1970. El partit es jugà a l'estadi Camp Nou davant 60.000 espectadors i l'equip fou entrenat pel porter blaugrana Antoni Ramallets.[2] Jugà amb el club blaugrana fins a la temporada 1973-74, alternant-se la posició de porteria amb Maria Antònia Mínguez. Posteriorment, des de 1982 fou la màxima responsable de la Penya Femenina Barcelonista i dos anys més tard assolí la presidència de l'entitat. En aquella època es dedicà al disseny i ubicació dels entrenaments, la logística dels viatges, l'equipament, fer d'entrenadora de forma puntual i, fins i tot, de suport psicològic a moltes altres futbolistes.[3] També fou vicepresidenta del Comitè de Futbol Femení de la Federació Catalana de Futbol entre 1984 i 1998. Abandonà l'entitat blaugrana el 2003.[4]

Entre altres reconeixements, rebé la medalla d'or per la seva ingent tasca en pro del futbol femení a la Tercera Nit del Futbol Català (1992). El seu fons personal, format entre d'altres per plaques commemoratives, banderins, medalles, samarretes, fotografies històriques i document oficials de l'equip femení blaugrana, fou donat al Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona el setembre de 2020.[3]

Referències

[modifica]
  1. Boadal Coll, Eduard. «“Tot el que hi ha ara és gràcies a la Núria Llansà”». FC Barcelona, 02-12-2020. [Consulta: 31 agost 2022].
  2. Salinas, David. «Les pioneres del Barça, orgulloses d'haver fet el primer pas» (en castellà). Sport, 24-12-2020. [Consulta: 9 gener 2022].
  3. 3,0 3,1 Tomás Belenguer, 2021, p. 320-327.
  4. «Muere Núria Llansà, pionera del Barça femenino». Mundo Deportivo, 27-06-2019. [Consulta: 31 agost 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Tomás Belenguer, Manuel. Barça femení : història des dels orígens fins al triplet. Barcelona: Editorial Base, 2021. ISBN 9788419007001. 

Enllaços externs

[modifica]