Núria Perpinyà i Filella

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaNúria Perpinyà i Filella
Nuria Perpinya.jpg
Nom original (ca) Núria Perpinyà Filella
Biografia
Naixement 25 maig 1961 (57 anys)
Lleida
Educació Universitat de Lleida
Universitat de Barcelona (–1989)
Activitat
Ocupació Novel·lista, assagista, professora d'universitat, escriptora i dramaturga
Ocupador Universitat de Lleida
Gènere artístic Novel·la, assaig i teatre
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.[cal citació]

Vida[modifica]

Neix a Lleida i roman en aquesta ciutat fins que finalitza els seus estudis universitaris de Filologia Catalana l'any 1984. El 1986, amb vint-i-cinc anys, publica el seu primer llibre: un assaig escrit amb Xavier Macià intitulat La poesia de Gabriel Ferrater, amb el qual dos anys abans havien obtingut el primer Premi d'assaig Josep Vallverdú. El 1989 rep el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona amb una altra investigació sobre Ferrater, del qual n'esdevé una de les seves principals especialistes.[cal citació]

El 1998 publica la seva primera novel·la, Un bon error, en què ja es manifesta la complexitat i l'elaboració que caracteritzaran la resta de les seves novel·les.[1]

Estil i temes[modifica]

L'obra de Núria Perpinyà és una barreja de reflexions intel·lectuals i d'ironia. El seu estil es caracteritza per una escriptura magmàtica[2] i pel control compositiu, la precisió lingüística i l'originalitat de l'acció.[3] En cadascun dels seus llibres, Perpinyà es proposa un experiment diferent: Un bon error és un thriller basat en falses suposicions dels lectors. A Una casa per compondre explora un nou gènere literari: la novel·la fragmentada que, tot i que s'integra dins la novel·la composta o composite novel,[4] aporta la novetat d'una cadena de contes que van evolucionant al llarg de la lectura fins a convertir-se en capítols d'una novel·la. Aquesta fusió de gèneres tornarà a aparèixer a Els privilegiats on barreja novel·la i teatre.[cal citació]

Els tres llibres del 2018 també tenen un component experimental, tant a nivell teòric (La cadira trencada. Teatre català d'avantguarda.) com pràctic fent ficció a partir de tuits de milers de persones.

Novel·les[modifica]

Un bon error (1998) relata la vida d’un jove investigador que es desplaça a Londres per dur a terme el seu doctorat. L’obra és un bildungsroman, una novel·la de formació en un laboratori, un thriller i una història d’un amor reprimit que en el decurs de l’obra va revelant la seva homosexualitat. Així mateix, Un bon error explora les tensions del mestratge; els conflictes ètnics i el concepte del viatge.[cal citació]

Una casa per compondre (2001), és la història d'una pianista que busca pis. En ella, Perpinyà s'arrisca a teixir una trama polièdrica i mentre la protagonista recorre tipus distints d'habitatges al seu cap bull una mena de remolí musical.[5] El llibre té una estructura de contes encadenats que acaben fonent-se en una novel·la.[6]

En la tercera novel·la, Mistana, Premi de la Crítica de narrativa catalana en 2005 s'abandona el realisme i domina el fantàstic. El llibre narra la història d'un meteoròleg amb trastorns mentals que cau en desgràcia i que arriba a un poble fantasmal habitat per personatges excèntrics, anomenat Mistana, on hi ha una boira perenne. L'obra és una vertiginosa,[7] hipnòtica i radical[8][9] tragèdia sobre la bogeria escrita amb un ritme in crescendo de versos en prosa delirant, una ficció desmesurada, tràgica i còmica alhora amb una boira filosòfica on les coses perden les seves aparences i l'home ja no sap què és.[10]

Al Vertigen Nuria Perpinya.jpeg

L'any 2013 apareix Al vertigen, una novel·la d'amor entre alpinistes que s'instal·la en la vessant més obscura del romanticisme,[11] elogiada per la crítica.[12][13][14] Cada llibre de Núria Perpinyà és un desafiament: fer desaparèixer el món exterior i objectiu, fer sortir de dins una realitat alternativa, íntimament sentida i viscuda, a través de la qual pot parlar dels grans temes de sempre.[15]

Al 2018, es publica I, de sobte, el paradís, una novel·la experimental sobre l'addicció a internet. L’acció es desenvolupa a la vall dels Tammarians, l’escenari de la darrera novel·la de Perpinyà, Al vertigen, en un psiquiàtric. L'obra planteja un debat sobre els avantatges i perjudicis de la xarxa, a més de debatre sobre altres trastorns de conducta com l'anorèxia nerviosa.[cal citació]

Teatre[modifica]

L'any 2007 apareix Els privilegiats, una còmica novel·la teatral on reflexiona sobre l'art a partir dels zeladors d'un museu. La ironia del llibre s'adreça contra el públic ignorant i contra l'art com a negoci i plataforma política[16] i demostra l'afany per descobrir nous territoris literaris on el rigor no estigui renyit amb l'entreteniment.[17]

Els Cal·lígrafs (2010) és una tragicomèdia sobre l'educació i les Humanitats. L'argument consisteix en el tancament d'una càtedra de cal·ligrafia antiga i la seva substitució per una titulació de peritatge cal·lígraf criminal. Aquesta modernització de la universitat crea tensions entre els professors i deixa a la llum gelosia i ressentiments. L'obra s'estrenà a Lleida al Teatre de l'Escorxador el 15 de desembre del 2010 sota la direcció d'Óscar Sánchez i interpretada per Imma Colomer, Pep Planas, Núria Casado i Ferran Farré.[18]

Els Cal·lígrafs posa sobre l'escenari les idees del seu assaig Más que una máquina. Ambdues obres tracten sobre l'aprenentatge i els bons i mals mestres.[cal citació]

Aquesta fusió i agermanament entre gèneres es torna a produir el 2018. Les històries sobre les addiccions a internet, basades en personatges reals, es conceben com una peça teatral (El vici) i com una novel·la (I, de sobte, el paradís). A El vici, malgrat ser conscient dels perills de les noves tecnologies, s'aposta per la creativitat digital. La peça és un experiment virtual i social online.

Coberta "I, de sobte, el paradís".png

Assaig: el relativisme humanista[modifica]

Entre els treballs més acadèmics de Perpinyà destaquen els seus estudis sobre el poeta dels anys seixanta Gabriel Ferrater. Un intel·lectual atípic que va tenir molta influència en les generacions posteriors. En el seu estudi Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997), Perpinyà analitza Gabriel Ferrater i fa una desconstrucció de la crítica catalana..[19] Després d'uns anys d'abandó de l'activitat assagística, Perpinyà reapareix el 2008 amb Les criptes de la crítica. Vint lectures de l'Odissea, un assaig desmitificador,[20] compendi de les distintes escoles de teoria literària. Escrit amb el seu estil amè,[21] té la particularitat d'il·lustrar la teoria amb exemples com si es tractés d'un pastitx. Vint comentaris de l'obra d'Homer realitzats per l'autora “a la manera de”, que demostren la varietat de lectures que pot tenir un text.[cal citació]

El 2014, Perpinyà publica el seu assaig en anglès sobre Romanticisme, Ruins, Nostalgia and Ugliness (2014) on analitza l'interès per l'edat mitjana, des del segle XVIII fins a les sèries d'èxit com Joc de trons. Així mateix, una de les tesis del llibre és considerar els quadres de ruïnes romàntiques com a precedents estètics de la lletjor avantguardista.[cal citació]

Al 2018, surt a la llum el seu estudi sobre el teatre avantguardista: La cadira trencada. Teatre català d'avantguarda. Perpinyà presenta la història del teatre català d'avantguarda des de Sànchez-Juan fins a Roger Bernat, Lluïsa Cunillé i Albert Mestres, passant per Joan Brossa, Carles Santos i La Fura dels Baus, entre molts d'altres. En el llibre se subratllen les figures de Fabià Puigserver, Ricard Salvat i el paper del Teatre Lliure, la Sala Beckett i de l'Institut del Teatre dirigit per Jordi Coca. Perpinyà analitza els cent anys d'avantguardisme teatral des de diverses vessants: la influència internacional, la denúncia política, l'experimentalisme formal, el non-sens i la revolució escenogràfica.[cal citació]

Obra[modifica]

Novel·les[modifica]

  • 1998: Un bon error (Barcelona, Editorial Empúries)
  • 2001: Una casa per compondre (Barcelona, Empúries)
  • 2005: Mistana (Barcelona, Editorial Proa)
  • 2007: Els privilegiats (Barcelona, Empúries)
  • 2013: Al vertigen (Barcelona, Empúries)
  • 2018: I, de sobte, el paradís (Barcelona, Comanegra)

Teatre[modifica]

  • 2007: Els privilegiats (Barcelona, Empúries)
  • 2011: Els Cal·lígrafs (Barcelona, Empúries)
  • 2018: El vici (Tarragona, Arola)

Assaig[modifica]

Premis [cal citació][modifica]

Referències[modifica]

  1. Ramon Vidal, Abel, Web Associació Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
  2. Bou, Enric, «Para supervivientes», El Periódico, 14-VII-05.
  3. Pagès, Vicenç, «Temàtica helicoïdal», Presència, 14-III-98.
  4. Dunn, Maggie, Morris, Ann, The composite novel. The Short Story Cycle in Transition, New York: Twayne, 1995.
  5. Fernández Bustos, Ernesto, «talento.htm Nuevo Talento FNAC 2002»
  6. Miquel, Dolors, Entrevista a La Verge Peluda,1 i mig, 2002.
  7. Guillamon, Julià. «Vértigo en la niebla», La Vanguardia, 6-07-05.
  8. Castells, Ada, «Núria Perpinyà novel·la l'absurd enmig de la boira», Avui, 23-VII-2005
  9. Isern, Joan Josep, «Una novela hipnòtica i radical», Avui, 12-X-05.
  10. Dasca, Maria, «Mistana / Guia de Lectura», Revista de Catalunya, 210, novembre 2005.
  11. JUANICO, Núria. “El vertigen de Irena Besikova”. Núvol. 15-X-2013
  12. RUIZ GARZON, Ricard. “El cim des de l'abisme”. El País. 17-X-2013
  13. PAGÈS JORDÀ, Vicenç. “Amor i culpa a les altures”. El Periódico. 25-IX-2013
  14. NOPCA, Jordi. “Núria Perpinyà reescriu el Romanticisme”. Ara. 5-X-2013
  15. GUILLAMON, Julià. “Duelo en la cima” 4-XII-2013.
  16. Jaruchik, Esdres, «Rient de l'art i de qui el vetlla», Benzina, octubre 2007.
  17. Puigdevall, Ponç, «Horrors silenciosos», El País, 6-IX-07.
  18. «Els Cal·lígrafs». Nurosfera. [Consulta: 18 desembre 2018].
  19. Alonso, H., «Recepció, contradicció i biografia: més sobre Ferrater», Llengua i Literatura, 10, 1999.
  20. Rojo, José Andrés, «Ulises, el primer turista sexual», El País, 18-II-08.
  21. Villanueva, Darío, «Las criptas de la crítica. 20 interpretaciones de la Odisea», El Mundo, 17-IV-08.

Enllaços externs[modifica]