Núria Pompeia Vilaplana i Boixons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2007 Núria Pompeia Vilaplana i Boixons
Naixement 2 de maig de 1931
Barcelona
Mort 25 de desembre de 2016 (85 anys)
Barcelona
Alma mater Escola Massana
Ocupació periodista, escriptora, crítica literària i dibuixant
Cònjuge Salvador Pàniker i Alemany
Fills Agustí Pàniker

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia (Barcelona, 2 de maig de 1931 - Barcelona, 25 de desembre de 2016)[1] fou una dibuixant, humorista gràfica o ninotaire[2][3] i periodista en català i castellà i escriptora catalana en català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer i es va criar en un pis de l'Esquerra de l'Eixample. Va cursar estudis d'art a l'Escola Massana de Barcelona.[4] Va publicar les seves primeres vinyetes a Oriflama el 1969.[5] Els seus dibuixos sovint palesen una clara intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia, a més d'una crítica del masclisme imperant. A més de llibres d'humor gràfic, té publicades novel·les i narracions i ha col·laborat als mitjans de comunicació. La mateixa visió crítica, tractada a nivell literari, és l'eix de la seva obra narrativa.

Com a vinyetista, ha col·laborat en diferents diaris i revistes, tant nacionals com estrangers, com ara: Clij, Cuadernos de pedagogía, Diari de Barcelona, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dúnia, El Món, L'Hora, Oriflama, Emakunde, Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. Va ser la redactora en cap de les revistes Por Favor i Saber.[6][5] Com a periodista, també ha publicat cròniques culturals a La Vanguardia, ha escrit guions per a TVE i ha dirigit el programa Quart Creixent (1984, TVE de Catalunya).[7]

El 2000 rebé la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic, el 2003, la Rosa del Desert, premi a la trajectòria professional atorgat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.[8]

Obres[modifica | modifica el codi]

Còmics / Humor gràfic[9][modifica | modifica el codi]

  • Maternasis (Barcelona: Editorial Kairós, 1967)
  • Y fueron felices comiendo perdices (Barcelona: Editorial Kairós, 1970)
  • Pels segles dels segles (Barcelona: Edicions 62, 1971)
  • La educación de Palmira (Barcelona: Edicions 62, 1972)
  • Mujercitas (Barcelona: Editorial Kairós, 1975)
  • Cambios y recambios (Barcelona: Editorial Anagrama, 1983)[9]

Narrativa[9][modifica | modifica el codi]

  • Cinc cèntims (Una dotzena de contes) (Barcelona: Edicions 62, 1981)
  • Inventari de l'últim dia (Barcelona: Edicions 62, 1986) - novel·la
  • Mals endreços (Barcelona: Columna Edicions, 1998) - "una novel·la sobre l'univers femení i la seva inserció en una societat plena de prejudicis i hipocresies."[4]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor Núria Pompeia, pionera del còmic feminista». Ara, 26 desembre.
  2. "La seriedad de dos humoristas gráficos. Nuria Pompeia y Quino han publicado dos nuevos libro", de J.J. Navarro Arisa, El País, 25 d'abril del 1983 (en castellà).
  3. "La imagen de la mujer en el cómic: Cómic feminista, cómic futurista y de ciencia-ficción", estudi de María Antonia Díez Balda, del "Grupo de teoría feminista del Seminario de Estudios de la Mujer de Salamanca", Centre d'Estudis de la Dona de la Universitat de Salamanca, 2002? (en castellà).
  4. 4,0 4,1 Perfil biogràfic de la Núria Pompeia a Periodistes en temps difícils.
  5. 5,0 5,1 Fitxa de la Núria Pompeia a Comiclopedia (en anglès)
  6. Biografia de la Núria Pompeia a Humor a l'Art.
  7. Biografia de la Núria Pompeia a l'ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)
  8. 8,0 8,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 a Directe.cat, 13 de juny de 2007
  9. 9,0 9,1 9,2 [«Gran Enciclopèdia Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Gran Enciclopèdia Catalana vol.18]. Enciclopèdia Catalana, S.A.. ISBN 84-85194-81-0. 
  10. «Gran Enciclopèdia Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]