N. Simrock

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióN. Simrock
(de) Musikverlag N. Simrock
Dades bàsiques
Tipus editorial de música
Forma jurídica
Creació 1793
Fundador Nikolaus Simrock
Data de dissolució 1929
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata
Portada de les Danses eslaves, op. 46 i 72 de Dvořák, versió per a piano a quatre mans
Portada de Triumphlied, op. 55 de Brahms.

N. Simrock (en alemany, Musikverlag N. Simrock, Simrock Verlag o, simplement, Simrock) fou una editora de música alemanya fundada per Nikolaus Simrock que va publicar moltes de les obres de compositors alemanys del segle xix. Va ser adquirida l'any 1929 per Anton J. Benjamin.

L'empresa va ser fundada el 1793 per Nikolaus Simrock a Bonn. El seu fill Peter Joseph la va expandir al segle xix, i el 1870 el seu fill menor Fritz la va traslladar a Berlín.[1] El seu nebot Hans Simrock va dirigir posteriorment la companyia, i en 1907 va comprar una altra editora de música, Bartolf Senff de Leipzig.[2][3] El 1911 la companyia va ser fusionada amb l'editorial d'Albert Ahn per formar companyia Ahn & Simrock, amb seu a Bonn i Berlín, però després es van separar. En 1929 va ser venuda a l'editor de Leipzig, Anton J. Benjamin,[2][4][5] que va ser refundada novament el 1951 a Hamburg[6] i comprada per Boosey & Hawkes el 2002.[5]

Molts dels arxius i planxes de la companyia es van perdre durant la Segona Guerra Mundial i les partitures van haver de ser reproduïts a partir d'edicions antigues.[7] La resta dels arxius es conserven actualment en la Sächsische Landesbibliothek – Staats- und Universitätsbibliothek Dresden (SLUB) de Leipzig, però algun material va ser dispersat durant la dècada de 1990 i començaments del 2000.[8]

La companyia va ser la primera editora de noms importants de la música clàssica, incloent a Wolfgang Amadeus Mozart (amb el que podria haver editat la còpia manuscrita de La flauta màgica),[9] Joseph Haydn, Ludwig van Beethoven (les 13 primeres edicions), Robert Schumann (incloent la seva Tercera simfonia), Johannes Brahms,[2][10] Felix Mendelssohn (amb obres com els seus oratoris Elias i Paulus),[11] Max Bruch (inclòs el primer Concert per a violí), Antonín Dvořák[2] i Josef Suk.

Notes[modifica]

  1. Donald William Krummel and Stanley Sadie, Music Printing and Publishing, Norton/Grove handbooks in music, New York: Norton, 1990, ISBN 9780393028096, p. 107.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Otto Biba, "Die Simrocks—Verleger für Beethoven wie für Brahms", in Johannes Brahms und Bonn, ed. Martella Gutiérrez-Denhoff, Bonn: Stadt Bonn, Beethoven-Haus, 1997, ISBN 9783922832164, p. 89 (alemany)
  3. Beiträge zur Geschichte des Buchwesens 3 (1968) p. 204 (alemany)
  4. The School Musician Director and Teacher 56 (1985) p. 42.
  5. 5,0 5,1 Ludwig Finscher and Friedrich Blume, Die Musik in Geschichte und Gegenwart: allgemeine Enzyklopädie der Musik, Part 2, Volume 15, Kassel: Bärenreiter, 2006, ISBN 9783476410306, p. 837 (alemany)
  6. Krummel and Sadie, p. 170.
  7. The Instrumentalist 47 (1992) pp. 5, 106.
  8. Michael Freyhan, The Authentic Magic Flute Libretto: Mozart's Autograph Or the First Full Score Edition?, Lanham, Maryland: Scarecrow, 2009, ISBN 9780810869677, p. 159.
  9. Freyhan, p. 68, note 51.
  10. Les cartes de Brahms a Fritz Simrock van ser publicades l'any 1917–19; Peter Schmitz, Johannes Brahms und der Leipziger Musikverlag Breitkopf & Härtel, Abhandlungen zur Musikgeschichte 20, Göttingen: V & R, 2009, ISBN 9783899717280, p. 21 and note 23 (alemany)
  11. «Nikolaus Simrock» (en alemany). Stadtmuseum Bonn, 2012. [Consulta: 1r maig 2012].

Referències[modifica]

Fonts
  • (alemany) Musikverlag Simrock: Eine Auswahl der besten Werke. Catalogue. Berlin/Leipzig: N. Simrock Verlag, [1913]. OCLC 504414249
  • (alemany) Sieghard Brandenburg. "Die Gründungsjahre des Verlags N. Simrock in Bonn". Bonner Geschichtsblätter 29 (1977) 28–36
  • N. Simrock: Partitura lliure a l'IMSLP.