NGC 2244

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNGC 2244
Ngc2244c.jpg
Imatge en infraroig de NGC 2244 presa pel telescopi espacial Spitzer (SIRT) Modifica el valor a Wikidata
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
DescobridorJohn Flamsteed Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment17 febrer 1690 Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 31m 55.008s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)4° 56' 30.12''[1] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra2.792,544 pc[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,8[3] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióUnicorn Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Moviment propi−0,23 mas/a (ascensió recta)[4]
−1,13 mas/a (declinació)[4]
−0,6 mas/a (ascensió recta)[4]
−2,18 mas/a (declinació)[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial26,5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Codis de catàleg

NGC 2244 (conegut també com a Caldwell 50) és un cúmul obert situat al bell mig de la nebulosa de la Roseta a la constel·lació de Monoceros. Dins aquest cúmul hi ha diverses estrelles de classe espectral O, estrelles de gran massa i que, per tant, estan a molt alta temperatura i generen gran quantitat de radiació.

Les estrelles de NGC 2244 es formaren fa menys de 5 milions d'anys[6] a partir de la matèria del centre de la nebulosa, la seva radicació d'alta energia ionitza el gas proper (principalment hidrogen) el qual en emetre llum en la part vermella de l'espectre dóna aparença a la nebulosa. el cúmul NGC 2244 amida uns 50 anys llum[7] de diàmetre, està a uns 5.000 anys llum[8] de distància de la Terra i és visible amb binocles.

Les estrelles més joves (formades fa menys de 2 milions d'anys),[6] brillants i massives del cúmul són HD 46223, de classe espectral O4, amb una lluminositat unes 400.000 vegades la del Sol i aproximadament 50 cops més massiva, i HD 46150, de classe espectral O5, 450.000 vegades més lluminosa que el Sol i uns 60 cops més massiva, hi ha indicis, però, que aquesta darrera és una estrella doble.[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: NGC 2244
  1. 1,0 1,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  2. «Integrated parameters of star clusters: a comparison of theory and observations» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2010, pàg. 1491–1506. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16213.X.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  5. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  6. 6,0 6,1 6,2 Martins, F.; et al. «A quantitative study of O stars in NGC2244 and the Mon OB2 association». Astronomy & Astrophysics, 538, febrer 2012. arXiv: 1110.4509. Bibcode: 2012A%26A...538A..39M.
  7. «WISE Captures the Unicorn's Rose» (en anglès), 25-08-2010. [Consulta: 22 novembre 2015].
  8. O'Meara, S.J.; Moore, P. Cambridge Deep Sky Companions - The Caldwell Objects, 2002. ISBN ISBN 0-521-82796-5.