NGC 253

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNGC 253
NGC 253 Galaxy.jpg
Tipusgalàxia espiral, galàxia amb brot estel·lar i galàxia de Seyfert Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSc[1]
SAB(s)c[2] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCaroline Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment23 setembre 1783 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscultor Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra3,7 Mpc [3] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,000814
0,001[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,3 Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial242 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 47m 33.134s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-26° 42' 40.32''[6] Modifica el valor a Wikidata
Part deGrup de l'Escultor, [CHM2007] LDC 26 i [TSK2008] 233 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC253 Modifica el valor a Wikidata
NGC 253(New General Catalogue)
IRAS 00450-2533(IRAS)
IRAS F00450-2533(IRAS)
PGC 2789(Catàleg de galàxies principals)
2MASX J00473313-2517196(Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue)
MCG-04-03-009(Morphological Catalogue of Galaxies)
ESO 474-29(European Southern Observatory Catalog)
UGCA 13(Uppsala General Catalogue Addendum (en) Tradueix)
1ES 0045-25.5(Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J004733.3-251722(1RXS)
6dFGS gJ004733.1-251719(6dF Galaxy Survey)
AGC 20535(Arecibo General Catalog)
ESO-LV 474-0290(The surface photometry catalogue of the ESO-Uppsala galaxies)
HIPASS J0047-25(HIPASS (en) Tradueix)
MRC 0045-255(Molonglo Reference Catalogue of Radio Sources)
NVSS J004733-251717(NRAO VLA Sky Survey)
PSCz Q00450-2533(Point Source Catalog)
RAFGL 5038(RAFGL)
RBS 112(ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue)
SGC 004507-2533.9(Southern Galaxy Catalogue)
LEDA 2789(Lyon-Meudon Extragalactic Database)
3FHL J0047.6-2517(3FHL: The Third Catalog of Hard Fermi-LAT Sources)
DUGRS 474-001(The Durham/UKST galaxy redshift survey - V. The catalogue (en) Tradueix)
INTREF 36(High-energy sources before INTEGRAL. INTEGRAL reference catalog)
MSH 00-2-22(Catalogue of radio sources in the Galactic plane)
OHIO B -275(A High-Sensivity Survey of the North Polar Galactic Region at 1415 MHz)
PKS 0045-25(The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27)
PKS J0047-2517(The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27)
PKS 0045-255(The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27)
RX J004731-25175(X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
[DML87] 570(Warm IRAS sources. I. A catalogue of AGN candidates from the point source catalog)
RX J0047.5-2517(X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
2FGL J0047.0-2516(Fermi Large Area Telescope second source catalog)
[NKB95] N0253(A radio continuum survey of Shapley-Ames Galaxies at {lambda}2.8 cm. I. Atlas of radio data (en) Tradueix)
3FGL J0047.5-2516(Fermi Large Area Telescope third source catalog) Modifica el valor a Wikidata

NGC 253 —també coneguda com la Galàxia de la moneda de plata— és una galàxia espiral barrada descoberta en 1783 per Caroline Herschel durant una de les seves recerques sistemàtiques de cometes.[7][8] S'hi troba situada en la constel·lació de l'Escultor, a 12,9 milions d'anys llum (3,94 megaparsecs) de la Via Làctia, cosa que la situa entre les galàxies més properes al Grup Local. És també una de les galàxies aparentment més grans i brillants aparentment (amb una magnitud aparent de 7,1 i unes dimensions aparents de 27,5'*6,8')

Propietats físiques[modifica]

En termes absoluts és considerada per alguns autors com la tercera galàxia intrínsecament més brillant en un radi de 10 megaparsecs al voltant de la nostra, només superada per Andròmeda i la Galàxia del Sombrero (i fins i tot podria ser la segona en lluentor, només superada per aquesta última).

Visualment recorda una miqueta a l'esmentada Andròmeda, veient-se gairebé de gaidó, i a més els seus braços espirals estan carregats de pols interestel·lar, cosa que dificulta el seu estudi almenys mentre no s'utilitzen longituds d'ona diferents a la llum visible. Gràcies a estudis realitzats en eixes longituds d'ona se sap que després de la galàxia IC 10 és la galàxia d'escat d'estrelles més propera a la Via Làctia, i a més la més brillant (aparentment) d'aquest tipus; estudis realitzats amb ones de ràdio i infrarojos han mostrat respectivament una gran acumulació d'hidrogen molecular al seu centre, on igual que en altres galàxies espirals barrades també està present una "barra nuclear" més petita que la barra genuïna de la galàxia, i sobretot una elevada taxa de formació estel·lar i de supernoves en aquesta zona; amb l'ajut del Telescopi Espacial Hubble també han pogut ser identificats a la regió central el que semblen ser diversos supercúmuls estel·lars, un d'ells segons una recerca recent amb una massa d'al voltant de catorze milions de masses solars i abundant en estels Wolf-Rayet.[9] N'hi ha també una taxa de formació estel·lar relativament elevada en la resta de la galàxia, sobretot en el seu costat nord-est on existeix una abundant població d'estels supergegants vermells.

L'elevada formació estel·lar existent en aquesta galàxia, sobretot al seu centre, ha provocat també un potent vent estel·lar que ix d'allí en dos cons de direccions paral·leles al disc d'NGC 253 i que ha estat estudiat amb el telescopi de raigs X Chandra, així com ejeccions de material a l'halo galàctic; tot això ha fet que aquesta galàxia siga considerada en molts aspectes com una versió gran de la galàxia M82.

Les últimes recerques suggereixen que tant el brot estel·lar central com l'elevada activitat de formació estel·lar que està tenint lloc en la resta d'NGC 253 poden haver estat causats per la col·lisió i absorció d'una galàxia menor -potser rica en gas- fa al voltant de 200 milions d'anys, la qual també va pertorbar el disc galàctic provocant la presència d'estels relativament joves lluny del pla galàctic.

NGC 253 en l'infraroig proper, mostrant la seva barra central i els seus braços espirals. Imatge del 2MASS.

En el grup de galàxies de l'Escultor[modifica]

NGC 253 és també el membre més brillant del "Grup de Galàxies de l'Escultor", l'cúmul de galàxies més proper al Grup Local, i que inclou altres galàxies espirals com NGC 55, NGC 247 (amb la qual s'ha pensat que va poder també haver interaccionat), o NGC 300. Com a nota curiosa, aquest grup de galàxies s'hi troba a la regió del Pol Sud Galàctic, per la qual cosa bastants representacions artístiques de l'aspecte de la nostra galàxia des de fora d'ella mostren com s'"ens" veuria des d'allí.

Observació[modifica]

Si bé NGC 253 és invisible a ull nu, pot ser localitzada fàcilment amb prismàtics des d'un cel raonablement fosc fins i tot des de latituds mesuraves de l'Hemisferi Nord, apareixent com una taca difusa estesa en sentit NE-SO. Mitjançant un telescopi de certa grandària és possible apreciar en ella algunes estructures i irregularitats.

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: SIMBAD.
  2. «Optical supernova remnants in nearby galaxies and their influence on star formation rates derived from H{alpha} emission» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2015, pàg. 943–958. DOI: 10.1093/MNRAS/STU2093.
  3. «The Local Tully-Fisher relation for dwarf galaxies». Astronomical Journal, 2017, pàg. 6–6. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/6.
  4. Lisa Kewley «Optical Classification of Southern Warm Infrared Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, gener 2001, pàg. 37–71. DOI: 10.1086/318944.
  5. Riccardo Giovanelli «A Digital Archive of H i 21 Centimeter Line Spectra of Optically Targeted Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, setembre 2005, pàg. 149–162. DOI: 10.1086/431550.
  6. 6,0 6,1 Thomas Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  7. Dreyer, J. L. E. «A New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars, being the Catalogue of the late Sir John F.W. Herschel, Bart., revised, corrected, and enlarged». Memoirs of the Royal Astronomical Society, 49, 1888, pàg. 1–237. Bibcode: 1888MmRAS..49....1D.
  8. Burnham, Robert. Burnham's Celestial Handbook: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System. Volume Three, Pavo Through Vulpecula. Dover Publications, Inc., 1978, p. 1736. ISBN 978-0-486-24065-7. 
  9. Kornei, Katherine A.; McCrady, Nate «A Young Super Star Cluster in the Nuclear Region of NGC 253». The Astrophysical Journal, 697, 2, 2009, pàg. 1180–1186. arXiv: 0902.4027. Bibcode: 2009ApJ...697.1180K. DOI: 10.1088/0004-637X/697/2/1180.

Enllaços externs[modifica]