NGC 4473

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNGC 4473
SDSS NGC 4473.jpg
Tipusgalàxia Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicE5
E-E/S0[1] Modifica el valor a Wikidata
DescobridorWilliam Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment8 abril 1784 Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 29m 48.878s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)13° 25' 45.5498''[2] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra15 Mpc[4]
15 Mpc[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,2[5] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCabellera de Berenice Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,007485
0,0078[6]
0,0078[6] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Velocitat radial2.259 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Part decúmul de la Verge, [CHM2007] HDC 720 (en) Tradueix, [CHM2007] LDC 904 (en) Tradueix, [T2015] nest 100002 (en) Tradueix, [TSK2008] 1 (en) Tradueix i Cadena Markarian Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC4473 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

NGC 4473 és una galàxia el·líptica[8] situada a uns 50 milions d'anys llum de distància a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.[9][10] Va ser descobert per l'astrònom William Herschel el 8 d'abril de 1784.[11] NGC 4473 té una inclinació d'aproximadament 71°.[12] NGC 4473 és membre d'una cadena de galàxies anomenada Cadena Markarian que forma part del cúmul de galàxies més gran de la Verge.[13][14]

Cúmuls globulars[modifica]

NGC 4473 té una població estimada de 376 ± 97 cúmuls globulars.[15] Els cúmuls poden haver-se format a partir del resultat de múltiples fusions menors que van ajudar a formar les regions externes de la galàxia.[9]

Característiques de contra-rotació[modifica]

NGC 4473 té dos discos estel·lars contra-rotatius incrustats a les regions interiors de la galàxia. Es poden haver format a partir de l'acreció de gas de fora de la galàxia, o per la fusió de galàxies riques en gas.[9]

Forat negre supermassiu[modifica]

Utilitzant el Telescopi espacial Hubble i les dades espectroscòpiques des de terra per mesurar els moviments de les estrelles al centre de la galàxia, Douglas Richstone i col·legues de la Universitat de Michigan han conclòs que NGC 4473 té un forat negre supermassiu [16] amb una massa estimada aproximadament 100 milions de masses solars (1 × 108 M☉).[17][18] S'estima que el seu diàmetre ronda les 4.459 unitats astronòmiques.[19]

Referències[modifica]

  1. Chengze Liu «The GALEX Ultraviolet Virgo Cluster Survey (GUViCS) III. The ultraviolet source catalogs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, setembre 2014, pàg. 124–124. DOI: 10.1051/0004-6361/201322511.
  2. 2,0 2,1 Thomas Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  3. Po-Feng Wu «Cosmicflows-2: the data» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 05-09-2013, pàg. 86. DOI: 10.1088/0004-6256/146/4/86.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50–50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  5. Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
  6. 6,0 6,1 Afirmat a: The SDSS Photometric Catalog, Release 7. Pàgina: 0. Data de publicació: 2009.
  7. «Galaxy groups: a 2MASS catalog». Astronomical Journal, 2015. DOI: 10.1088/0004-6256/149/5/171.
  8. «Your NED Search Results». ned.ipac.caltech.edu. [Consulta: 1r agost 2017].
  9. 9,0 9,1 9,2 Alabi, Adebusola B.; Foster, Caroline; Forbes, Duncan A.; Romanowsky, Aaron J.; Pastorello, Nicola Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 000, 2, 25-06-2015, pàg. 2208. arXiv: 1506.07882. Bibcode: 2015MNRAS.452.2208A. DOI: 10.1093/mnras/stv1426.
  10. Rojas, Sebastián García. «Galaxy NGC 4473 - Galaxy in Coma Berenices Constellation · Deep Sky Objects Browser» (en anglès). DSO Browser. [Consulta: 1r agost 2017].
  11. «New General Catalog Objects: NGC 4450 - 4499» (en anglès). cseligman.com. [Consulta: 1r agost 2017].
  12. Schulze, Andreas; Gebhardt, Karl The Astrophysical Journal, 729:21, 1, 01-03-2011, pàg. 21. arXiv: 1011.5077. Bibcode: 2011ApJ...729...21S. DOI: 10.1088/0004-637X/729/1/21.
  13. GEMINI, 2:12, abril 1978, pàg. 1–9.
  14. French, Sue Sky & Telescope, 107, 5, 2004, pàg. 88–91.
  15. Rhode, Katherine L. (en anglès) The Astronomical Journal, 144, 5, 2012, pàg. 154. arXiv: 1210.4570. Bibcode: 2012AJ....144..154R. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/154. ISSN: 1538-3881.
  16. O'Meara, Stephen James. Deep-Sky Companions: The Secret Deep (en anglès). Cambridge University Press, 2011-06-30. ISBN 978-1-139-50007-4. 
  17. «List of black hole candidates». www.johnstonsarchive.net. [Consulta: 17 setembre 2017].
  18. «NGC 4473 Fact Sheet - StarDate's Black Hole Encyclopedia» (en anglès). blackholes.stardate.org. [Consulta: 2 agost 2017].
  19. «Wolfram|Alpha: Computational Knowledge Engine» (en en-us). www.wolframalpha.com. [Consulta: 28 octubre 2017].