Nabokoïta
 Nabokoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₇Te4+O₄(SO₄)₅·KCl |
| Localitat tipus | fumarola Iadovítaia, segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.20  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.07 |
| Dana | 30.1.17.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,84Å; c = 20,52Å; |
| Grup espacial | grup espacial 130 |
| Color | marró groguenc translúcid |
| Duresa | 2,5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,778 nε = 1,773 |
| Birefringència | δ = 0,005 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1985-013a |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Nab |
| Referències | [1] |
La nabokoïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom en honor de Sofia Naboko (1909-), de l'institut de vulcanologia i sismologia de Petropàvlovsk-Kamtxatski, a Rússia. Naboko va ser una investigadora dels processos postvolcànics de Kamtxatka i va recollir les primeres mostres del mineral.
Característiques[modifica]
La nabokoïta és un sulfat de fórmula química Cu₇Te4+O₄(SO₄)₅·KCl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1985. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'atlasovita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nabokoïta pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, situada al segon con d'escòria de l'avanç nord produït a la "Gran erupció fissural" del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka (Rússia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.