Nacionalisme àrab

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El nacionalisme àrab (en àrab القومية العربية, al-qawmiyya al-ʿarabiyya) és una reclamació de l'herència comuna en el món àrab, segons la qual tots els àrabs estan units per una història, una cultura i una llengua comunes.[cal citació]

Les premisses del nacionalisme àrab[modifica]

Els turcs van conquerir Bagdad en l'any 1533, el sultà otomà Solimà I el Magnífic es va proclamar califa d'un gran imperi que agrupa la major part dels països àrabs.[1] Els àrabs que segles abans van arribar a l'edat d'or amb els seus califats omeies i abbàssides passaren de dominants a dominats.

L'expedició a Egipte que va fer Napoleó Bonaparte va marcar el declivi de la influència de l'Imperi Otomà als països àrabs. Napoleó animà els egipcis a l'autogovern. La seua primera proclamació va ser escrita en àrab, i hi deia: " En el nom de la República francesa, cimentada en les idees de llibertat, d'igualtat, Bonaparte, comandant en cap de les forces franceses, informa a tota la població d'Egipte [...] els Mamelucs portats del Caucas i de Geòrgia han corromput la regió més bella del món. Però Déu l'Omnipotent, el Mestre de tot l'Univers ha fet de la seua destrucció un imperatiu."[2]

Després que l'exèrcit de Napoleó se n'anés s'iniciaren les primeres insurreccions front al règim otomà i l'Egipte es va separar de l'Imperi Otomà i es va convertir en un regne. A Aràbia, el cap d'estat beduí Muhàmmad ibn Saüd s'alià amb un predicador religiós rigorista Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab. Els seus fills, especialment el seu nét Saüd ibn Abd-al-Aziz, va continuar amb les conquestes del seu avi. Va tomar la Meca, Medina i el port de Jeddah. L'any 1808 intentà prendre Bagdad i Damasc.

Un jove general otomà d'origen albanès, Muhàmmad Alí va llançar de 1813 a 1818 una gran campanya militar contra els wahhabites. Va reemplaçar quasi tota l'Aràbia sota la dominació otomana. Muhàmmad Alí, però, qui va ser nomenat virrei d'Egipte volia l'autonomia de l'Egipte per fer front a Istanbul. Als assumptes d'interior, inicià una gran reforma, particularment a l'armada, la justícia, l'administració i l'educació. És considerat com el precursor del somni àrab.

Els britànics i els otomans es van oposar a una independència de les nacions àrabs, per això els britànics van ajudar els otomans a encontrar les tropes egípcies de Síria.

Vegeu també[modifica]

  • Panarabisme, concepte que reclama la unió dels països àrabs.

Referències[modifica]

  1. Clot, André. Suleiman the Magnificent: The Man, His Life, His Epoch (en anglès). Saqi Books, 1992, p. 93. ISBN 0-86356-126-8. 
  2. Abu-Lughod, I., The Arab Rediscovery of Europe, p. 13. Passage traduit de l'arabe en anglais, puis en français.