Nacionalisme tàtar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Tatarstan, una república de la Federació Russa

El nacionalisme tàtar és el moviment que cerca una major autonomia o la independència per a Tatarstan (Rússia) i promou la protecció de la llengua i la cultura tàtar.

Història[modifica]

Manifestació independentista tàtar el 1991.

El nacionalisme tàtar té les seves arrels en el Jadidisme, el moviment reformista de l'Islam. A principis del segle xx tàtars van ser representats en la Duma de l'Imperi Rus pel partit Ittifaq al-Muslimin.

Durant la revolució russa es va fer un intent fallit de crear l'estat independent de Idel Ural.

Entreguerres moviment nacionalista tàtar emigrant va ser dirigit per Ayaz Ishaki, que va aconseguir organitzar grups independentistes a diàspora tàtar a Europa, els EUA i Àsia, en particular la Xina i el Japó. A la Unió Soviètica el comunista nacional i l'ideòleg de l'autonomia de Tatarstan Mirsaïd Sultan-Galiev va ser reprimida el 1928.

Durant la Segona Guerra Mundial la legió tàtar va ser format per el Tercer Reich per lluitar contra les tropes soviètiques. Després de la guerra l'emigració política va ser encapçalada per Garip Sultan, un empleat de Radio Liberty.

Durant el col·lapse de la Unió Soviètica el nacionalisme tàtar experimentat un període de renaixement. Sobirania de Tatarstan va ser proclamada i el referèndum d'independència va tenir lloc el 1992, amb el 61% vots a favor de la independència i el 80% de participació.[1][2]

No obstant això, partits i organitzacions nacionalistes tàtars van perdre la seva influència a finals de la dècada de 1990. La prohibició de diversos partits regionals s'ha anat produint a la legislació russa des dels primers anys 2000.[3] Rafis Kaixapov, el líder dels nacionalistes tàtars va ser empresonat en 2015 pel "separatisme".[4][5] La crida pel seu alliberament va ser emesa per Amnistia Internacional.[6]

Banderas[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bennigsen, A., & Wimbush, S. E. (1979). Muslim national communism in the Soviet Union: A revolutionary strategy for the colonial world. Chicago: University of Chicago Press.
  • Geraci, R. P. (2001). Window on the East: National and imperial identities in late tsarist Russia. Ithaca, N.Y: Cornell University Press.
  • Graney, K. E. (2009). Of Khans and Kremlins: Tatarstan and the future of ethno-federalism in Russia. Lanham, MD: Lexington Books.
  • Faller, H. M. (2011). Nation, language, Islam: Tatarstan's sovereignty movement. Budapest: Central European University Press.
  • Mende, G.. (1936). Der nationale Kampf der Russlandtürken: Ein Beitrag zur nationalen Frage in der Sovetunion. Berlin: Weidmann.
  • Rorlich, A.A. (1986). The Volga Tatars: a profile in national resilience. Hoover Institution Press, Stanford University.

Referències[modifica]