Nacionalitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La nacionalitat, en el dret civil i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una nació o estat[1] i el conjunt de deures i drets que això comporta.[2] En alguns sistemes polítics hom distingeix entre la nacionalitat i la ciutadania, i aquesta última gaudeix un estatus polític superior incloent-hi la participació sense cap tipus de restricció en els afers governamentals.[1]En el sentit més estès, la nacionalitat, en el dret civil, és la constitució jurídica que s'atribueix als ciutadans o súbdits d'un estat,[3] és a dir, la situació de l'individu per la subjecció o pertinença a un estat i a les seves lleis.[4] Per nacionalitat també s'entén com el caràcter nacional; condició ètnica, solidaritat política, històrica i institucional que constitueix una nació.[5] En algunes constitucions o estats, s'entén com a nacionalitat, una nació sense estat però amb algun tipus d'autonomia.[6] Així, per exemple, a Espanya, la constitució espanyola, designa com a nacionalitat històrica tots aquells territoris històrics i geogràfics, sense especificar-los,[7] amb una identitat especial, històrica i cultural.[8]

La nacionalitat originària s'adquireix mitjançant el ius soli (dret de sòl) —és a dir, atribuïda a totes les persones que hagin nascut en territori nacional, sense importar la nacionalitat dels pares—el ius sanguinis (dret de sang), és a dir, atribuïda a totes les persones segons la nacionalitat del seu pare o mare, sense importar el territori on hagin nascut—o una combinació d'ambdues. La nacionalitat derivativa s'adquireix per opció o per carta de naturalització i es considera un canvi de la nacionalitat originària,[9] i per tant, sovint s'atorga com a "nacionalitat no originària". En aquest cas, cada estat determina les condicions i els requeriments per al canvi de nacionalitat i la conservació o no de la nacionalitat originària,[2] permetent o prohibint així la doble nacionalitat.

La relació de l'estat amb les persones que gaudeixen de la nacionalitat genera drets i obligacions mútues, com ara la prestació del servei militar o la declaració d'impostos.[9] En l'àmbit del dret públic, la nacionalitat també representa un vincle polític mitjançant el qual l'individu gaudeix del dret de votar o ser elegit per un càrrec públic.[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nationality. MSN Encarta. [Consulta: 1 d'agost de 2009]
  2. 2,0 2,1 Nacionalitat. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]
  3. Nacionalitat. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 d'agost de 2009]
  4. Nacionalitat. Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]
  5. NacionalitatL'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2008]
  6. Nacionalitat1 L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]
  7. Article 2. Constitució espanyola. [Consulta: 1 d'agost de 2009]
  8. Nacionalidad. RAE. [Consulta: 1 d'agost de 2009]
  9. 9,0 9,1 9,2 Nacionalidad. MSN Encarta en castellà. [Consulta: 1 d'agost de 2009]