Nadim
Un nadim (en àrab ﻧﺪﻳﻢ, nadīm) era, en època califal, algú que era convidat habitual del califa.
L'honor de seure a la taula del califa estava reservat només als que fossin capaços de complir amb el deure de satisfer els exigents gustos de cultura i sensibilitat de l'amfitrió.
Tots aquells que es poguessin destacar per la seva significació cultural (artística o científica) i els que podien presumir de qualitats humanes més enllà de l'usual, despertaven l'interès del califa, ja que aquest hi volia discutir de temes com la poesia, la literatura, la música i totes les arts i ciències que li plaïen.
Popularment es creia, no només en temps de decadència política i institucional, que el nadim acompanyava el califa a beure el prohibidíssim vi i en aventures galants, però en realitat realitzava la funció de confident i, si calia i, a petició expressa, de conseller.
Les activitats del nadim, i les intrigues que podien produir-se a la taula del califa, són minuciosament descrites a l'obra d'Ibn al-Muqaffa.[1][2][3][4]
Referències[modifica]
- ↑ Gabrieli, Francesco «L'opera di Ibn al-Muqaffaʿ». Rivista degli Studi Orientali, XIII, 1932, pàg. 197-247 i 292-305.
- ↑ Sourdel, Dominique «La biographie de Ibn al-Muqaffaʿ d'après les sources anciennes». Arabica, I, 1954, pàg. 307-323.
- ↑ Cassarino, Mirella. L'aspetto morale e religioso nell'opera di Ibn al-Muqaffaʿʿ. Rubbettino: Soveria Mannelli, 2000.
- ↑ Spallino, Patrizia. Il Galateo Maggiore. Palerm: Officina di Studi Medievali, 2007.
Bibliografia[modifica]
- Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Nadīm".
- Inostranzef, M. Iranian Influence on Moslem Literature. reed. de l'original de 1918. The Echo Library, 2007.
- Pellat, Charles. Le livre de la couronne attribué à Ǧāḥiẓ, 1954, p. 8–10.