Naftali Bennett

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNaftali Bennett
Naftali-Bennett.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) נפתלי בנט Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Haifa (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Kenésset
16 març 2020 – cap valor
Ministre de Defensa d'Israel
12 novembre 2019 –
Membre de la Kenésset
10 octubre 2019 – 16 març 2020
Membre de la Kenésset
3 octubre 2019 – 10 octubre 2019
Membre de la Kenésset
30 desembre 2018 – 30 abril 2019
Membre de la Kenésset
6 desembre 2015 – 30 desembre 2018 (abandonament d'un partit polític)
← Avi Wortzman
Ministre d'Educació d'Israel
14 maig 2015 – 4 juny 2019
← Shai PironSupressió del càrrec →
Membre de la Kenésset
31 març 2015 – 9 octubre 2015 – Shuli Mualem →
Minister of Religious Services (en) Tradueix
18 març 2013 – 14 maig 2015
← Ya'akov MargiDavid Azulai →
Membre de la Kenésset
5 febrer 2013 – 31 març 2015
President La Llar Jueva
6 novembre 2012 – 29 desembre 2018 (abandonament d'un partit polític)
← Daniel HershkowitzRafi Peretz → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Hebrea de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióExecutiu d'empresa, empresari, polític i oficial Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPrime Minister's Office (en) Tradueix (2005–2008) Modifica el valor a Wikidata
PartitNova Dreta (2018–)
La Llar Jueva (2012–2018) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
My Israel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarSayeret Matkal i Maglan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmajor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm5729352 Facebook: NaftaliBennettRussian Twitter: naftalibennett Telegram: naftalibennett1 Youtube: UC4x7LYSzgGH-TMKc9J8pwgQ Modifica els identificadors a Wikidata

Naftali Bennett (hebreu: נפתלי בנט‎) (Haifa, 25 de març de 1972), és un empresari i polític israelià. Fou el líder del partit polític La Llar Jueva i posteriorment de Nova Dreta. Ha estat ministre d'economia, de serveis religiosos, d'afers de la diàspora, d'educació i de defensa.[1]

Biografia[modifica]

Bennett va néixer a Haifa el 25 de març de 1972, va ser el menor de tres fills de Jim i Myrna Bennett, uns immigrants jueus de San Francisco que van arribar a Israel al novembre de 1967, setmanes després de la Guerra dels Sis Dies. Allà van exercir com a voluntaris al Quibuts Dafna, a on van aprendre hebreu.

Els avis materns de Bennett van néixer als Estats Units, un país al que havien emigrat des de Polònia 20 anys abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Els altres membres de la família van ser assassinats durant l'Holocaust a Polònia.

Bennett va assistir a la Yavne Yeshiva High School de Haifa i va esdevenir un líder juvenil (un madrij) al moviment juvenil sionista Bnei Akiva. Durant el seu servei militar a les Forces de Defensa d'Israel, va servir a les unitats Sayeret Matkal i Maglan com a comandant de companyia i va continuar servint a la reserva militar, amb el rang de Major. En finalitzar el servei militar, Bennett es va llicenciar en Dret per la Universitat Hebrea de Jerusalem.

En 1999, va ser co-fundador de "Cyota", empresa de programari antifrau a on va exercir com a director executiu. La companyia va ser venuda en 2005 a RSA Security per un valor de 145.000.000 dòlars americans, això el va convertir en multimilionari.

El mateix any va contreure matrimoni amb Guilat, una empresària i xef professional amb qui té quatre fills. La família Bennett viu a Ra'anana i es declara religiosa.

Carrera política[modifica]

Després de la seva participació en la Segona Guerra del Líban, Bennett es va unir al líder de l'oposició, Binyamín Netanyahu, i va exercir com el seu cap de personal de 2006 fins a 2008. Va liderar un equip que va desenvolupar el pla de reforma educativa del Govern Netanyahu.

També va dirigir la campanya principal de Binyamín Netanyahu per dirigir el Likud a l'agost de 2007. El 31 de gener de 2010, Bennett va ser nomenat Director General de l'Àrea de Judea i Samaria, i va dirigir la lluita en contra de la congelació dels assentaments en 2010. Bennet va exercir aquest càrrec fins a gener de 2012.

A l'abril de 2011, juntament amb Ayelet Shaked, va ser co-fundador de l'organització My Israel, que afirmava estar formada per 94.000 membres. A l'abril de 2012 va fundar un moviment anomenat Israelim (israelians). Els principals objectius del moviment inclouen, promoure el sionisme entre els partidaris del centredreta, augmentar el diàleg entre les comunitats seculars i religioses, i la promoció del Pla Bennett.

Posteriorment, Bennett va abandonar el Likud i es va unir al partit polític La Llar Jueva, al mateix temps que anunciava la seva candidatura a la direcció del partit. A les eleccions internes del 6 de novembre de 2012, va vèncer amb el 67 % dels vots, sent triat cap del partit. A les eleccions legislatives d'Israel de 2013 el seu partit aconseguí 12 escons. Després de la seva elecció com a membre de la Kenésset, Bennett va haver de renunciar a la ciutadania dels Estats Units d'Amèrica, que tenia perquè era fill dels pares nord-americans, abans que pogués ocupar el seu escó.[2] Va ser nomenat ministre d'economia i ministre dels serveis religiosos el març del 2013. A l'abril de 2013 va ser nomenat ministre d'afers de la Diàspora i de Jerusalem. [26]

Després de ser reelegit a les eleccions de 2015, Bennett va ser nomenat ministre d'educació i va conservar la cartera d'afers de la diàspora al nou govern. El 2015, Netanyahu va dividir el ministeri de Jerusalem i els afers de la diàspora, ocupant ell mateix inicialment la cartera d'Afers de Jerusalem.[3] Més tard va nomenar Ze'ev Elkin com a ministre d'afers de Jerusalem.[4]

Com a ministre d'Educació, Bennett va publicar una ordre oficial que prohibia als directors de l'escola convidar els membres de Shovrim Shtika i d'altres organitzacions que denuncien la conducta militar d'Israel a Cisjordània.[5] Sota la supervisió de Bennett, el Ministeri d'Educació va canviar els plans d'estudis escolars per a augmentar el nombre de visites a llocs patrimonials de Judea i Samaria.

A l'octubre de 2015, Bennett va renunciar a la Kenésset per permetre que Shuli Mualem ocupés el seu lloc. La seva dimissió va tenir lloc en virtut de la llei noruega, que permetia als ministres renunciar als seus escons però tornar a la Kenésset si abandonen el govern.[6] Va tornar a la Kenésset el 6 de desembre de 2015 després que Avi Wortzman renunciés al seu escó,[7] havent hagut de dimitir temporalment com a ministre per fer-ho.[8]

Després de la renúncia d'Avigdor Lieberman com a ministre de Defensa el novembre de 2018, Bennett va anunciar que volia el càrrec.[9][10] El 16 de novembre de 2018, un portaveu del Likud va anunciar que Netanyahu havia rebutjat la petició de Bennett i que ell mateix assumiria el càrrec.[10] Aleshores es va anunciar que el partit de La Llar Jueva de Bennett deixaria el govern de Netanyahu,[11] però el 19 de novembre, Bennett es va retractar del que havia dit.[12]

El desembre de 2018, Bennett abandonà La Llar jueva juntament amb Ayelet Shaked i formà el partit de la Nova Dreta.[13] A les eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019, la Nova Dreta no va aconseguir per molt poc superar el llindar electoral.[14] El juny de 2019, Netanyahu va destituir Bennett del govern.[15] Com que no s'aconseguí formar govern es van convocar noves eleccions i aquest cop Bennet aconseguí l'escó formant part de la coalició Yamina. El novembre de 2019, i en plenes negociacions per a formar un nou govern, Netanyahu el nomenà ministre de defensa per tal d'evitar que donés suport al seu oponent Benny Gantz.[16]

Ideologia[modifica]

Conflicte àrab-israelià[modifica]

El febrer de 2012, Bennett va publicar un pla per a la gestió del conflicte, anomenat "Naftali Bennett: una iniciativa d'estabilitat". El pla es basa en part en les següents iniciatives: pau per terra, i en la iniciativa israeliana de Benny Elon, les quals es basen en les declaracions del Primer ministre Binyamín Netanyahu i d'altres ministres del Likud que es van manifestar a favor de l'annexió unilateral d'alguns territoris palestins de Cisjordània (Àrea de Judea i Samaria). Com a ministre israelià d'educació, Naftali Bennett, va animar a abatre als palestins que realitzin atacs de represàlia en contra dels soldats i dels colons israelians als territoris palestins ocupats. “La nostra estratègia contra l'escalada de la violència en l'Àrea de Judea i Samaria i a Jerusalem Est  està basada en dos pilars fonamentals: el primer, abatre als palestins, i el segon, destruir els seus habitatges", va declarar Bennett en una entrevista concedida a la televisió israeliana.

Economia i societat[modifica]

Bennett creu en el lliure mercat i en què les empreses privades siguin el motor del creixement econòmic a Israel, encara que es declara favorable a l'assistència social dels ancians i dels discapacitats. D'aquesta manera, Bennett creu poder oferir majors oportunitats a la població més desfavorida d'Israel. Respecte a la planificació urbanística, Bennett recolza l'exploració de nous terrenys al Negev i a Galilea per part dels veterans israelians, per tal de promoure una solució nacional al problema del habitatge assequible, fomentant així una distribució més equitativa dins de la població d'Israel. Bennett s'oposa a la introducció del matrimoni entre persones del mateix sexe a Israel.

Ministre[modifica]

La decisió de la prohibició de la novel·la "Una barrera viva", de l'escriptora Dorit Rabinyan, que explica les desventures de Liat, una jueva israeliana, i de Jilmi, un ciutadà palestí, per part del Ministre d'Educació d'Israel, Naftali Bennet, va generar una ona de protestes que va fer col·lapsar les xarxes socials. La decisió de censurar el llibre va molestar a molts actors, publicistes, escriptors i intel·lectuals així com polítics i educadors, van alçar la seva veu contra el boicot que el ministeri va imposar a la novel·la de Rabinyan. El llibre va ser prohibit perquè suposadament estava a favor de l'assimilació cultural del poble jueu.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naftali Bennett
  1. «Naftali Bennett, MK Minister of Education, Minister for Diaspora Affairs». The Israel Ministry of Foreign Affairs. [Consulta: 7 setembre 2018].
  2. «Six new MKs must renounce foreign citizenship - Diplomacy & Politics - Jerusalem Post» (en anglès). The Jerusalem Post, 26-01-2013.
  3. Newman, Marissa; Beck, Jonathan «Netanyahu shuffles portfolios, backs telecom reform». The Times of Israel, 19-05-2015 [Consulta: 26 maig 2015].
  4. Gross, Judah Ari «Netanyahu Names Jerusalem Minister; Piquing Mayor». The Times of Israel, 25-05-2015 [Consulta: 26 maig 2015].
  5. «בנט נגד שוברים שתיקה: "לא ייכנסו לבתי ספר"; הארגון בתגובה: "הניסיון לרסק כל ערך דמוקרטי – ייכשל"». [Consulta: 29 desembre 2016].
  6. Bennett resigns from Knesset, will continue to serve as education minister The Jerusalem Post, 7 October 2015
  7. Bennett to return to Knesset The Jerusalem Post, 2 December 2015
  8. Bennett resigns as minister, in order to return to Knesset Israel National News, 3 December 2015
  9. Kadari-Ovadia, Shira «Bennett: I Asked to Be Defense Minister, Israel's Deterrence Is Eroding». Haaretz, 15-11-2018.
  10. 10,0 10,1 «Israel's Benjamin Netanyahu takes over defense job as coalition falters». Reuters, 16-11-2018.
  11. Raoul Wootliff «Israel heads toward elections as Jewish Home says it will leave coalition». The Times of Israel, 16-11-2018.
  12. Raoul Wootliff «Bennett drops ultimatum despite cold shoulder from PM, keeping coalition afloat». The Times of Israel, 19-11-2018 [Consulta: 19 novembre 2018].
  13. Bennett, Shaked quit Jewish Home, announce formation of ‘HaYamin HeHadash’ The Times of Israel, 29 December 2018
  14. Magid, Jacob «How did 2 of Israel’s most prominent ministers end up outside the 21st Knesset?». The Times of Israel, 12-04-2019 [Consulta: 12 abril 2019].
  15. Newman, Marissa «Netanyahu fires Shaked and Bennett in interim government reshuffle». The Times of Israel, 02-06-2019 [Consulta: 4 juny 2019].
  16. «La última jugada de Benjamin Netanyahu: nombrar a un rival ministro para evitar su fuga con Benny Gantz» (en castellà). El Mundo, 10-11-2019.