Nagant M1895

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Revòlver Nagant
Un revòlver Nagant M1895 exposat al Museu de l'Exèrcit polonès, Varsòvia.
Un revòlver Nagant M1895 exposat al Museu de l'Exèrcit polonès, Varsòvia.
País d'origen BèlgicaBèlgica
RússiaImperi Rus
Unió SovièticaUnió Soviètica
Història de servei
En servei 1895-Present
Operadors Unió Soviètica, Argentina, Bèlgica, Rússia, Noruega, Suècia, Grècia
Guerres Guerra russojaponesa
Primera Guerra Mundial
Guerra Civil Russa
Segona Guerra Mundial
Guerra de Corea
Guerra de Vietnam
Altres conflictes.
Història de producció
Dissenyador Emile & Léon Nagant
Dissenyada 1886
Produïda 1895-1945 (1895-1898 Nagant, 1899-1945 Tula, 1943-1945 Izhevsk)
Variants Acció simple per sub-oficials, Model esportiu calibre .22
Especificacions
Pes 0.8 kg, descarregat
Longitud 235 mm
Longitud del canó 114 mm

Munició 7,62 x 38 R (7,62 Nagant)
.22 LR
Calibre 7,62 mm
5,5 mm
Sistema de tret Acció simple, Doble acció
Cadència de tir 14-21 trets/min
Velocitat de la bala 272 m/s
Abast efectiu 23 m
Carregador tambor de 7 cartutxos

Abast 23 m


El Revòlver Nagant va ser dissenyat i produït pel armer belga Léon Nagant. Va ser adoptat, en diversos models, per la policia i l'exèrcit de Suècia (el M1887 en calibre 7,5 mm), Noruega (el M1893), Polònia, França (en calibre 8 mm) i Grècia (el Peristrofon M1895), entre d'altres. Encara que l'usuari més conegut va ser Rússia, que el va adoptar com Model de 1895 .

El M1895 rus[modifica | modifica el codi]

Léon Nagant i el seu germà Emile eren bastant coneguts en la cort del Tsar i l'administració militar russa causa de l'important paper que van jugar en el disseny del fusell Mosin-Nagant model 1891. El revòlver Nagant M1895 es va convertir en l'arma auxiliar estàndard dels oficials de la policia i l'exèrcit rus, posteriorment incloent-hi les agències especials com el NKVD i la KGB.

La producció per a aquest país va començar a Lieja, Bèlgica el 1895 però el 1898 va començar la seva producció local. El revòlver va començar a ser reemplaçat per una pistola semiautomàtica més moderna, la Tokarev, el 1933, però va continuar sent produït i emprat en grans nombres durant la Gran Guerra Patriòtica. La seva forma i nom característics el van ajudar a obtenir un estatus de culte a Rússia, sent considerat al començament dels anys 30 un gran honor que un membre del Partit rebés com a regal un revòlver Nagant M1895 amb un estel vermell gravada. La seva producció i ocupació van continuar fins a 1950, fent d'ell una de les armes auxiliars amb més llarg servei en la història militar moderna, encara que no tant com el del revòlver Webley (1887-1963) i la Colt 1911 A1 (1911-1984). Encara és utilitzat per la Policia Ferroviària russa i diverses forces policials menors.

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

La majoria de revòlvers presenten un petit espai entre el tambor i el canó; sent aquest necessari perquè el tambor pugui rotar i alinear una nova recambra carregada davant el canó per ser disparada. Això obliga a la bala a creuar l'espai en ser disparada, la qual cosa pot tenir un efecte advers en la precisió, especialment si el canó i el tambor estan mal alineats, presentant també una via d'escapament per als gasos amb alta pressió i temperatura que segueixen a la bala. El M1895 té un mecanisme que, mentre s'arma el martell, primerament gira el tambor i després l'empeny cap endavant, tancant així l'espai entre el tambor i el canó. El cartutx, també característic, juga un important paper en segellar i evitar les fuites de gasos de l'arma. La bala es troba totalment dins el casquet i aquest té un diàmetre lleugerament reduït a la boca. El canó presenta una secció cònica en la part posterior, la qual accepta la boca del cartutx i així completa el segell de gasos. En segellar l'espai, la velocitat de la bala és incrementada entre 15 a 45 m/s.

El sistema de foc tancat permetia al revòlver Nagant, al contrari d'altres revòlvers, poder ser efectivament equipat amb un silenciador, i es procedirà així. Durant la Segona Guerra Mundial, un petit nombre de revòlvers Nagant emprats per les tropes russes de reconeixement i observació van ser equipats amb un tipus de silenciador conegut com a "aparell Bramit". La Txeca, el NKVD i la KGB són coneguts per haver emprat el Nagant silenciat per assassinats. Durant la Guerra de Vietnam, les guerrilles del Vietcong van emprar revòlvers Nagant silenciats, que havien estat modificats en tallers clandestins. Es pot veure un exemplar de Nagant M1895 silenciat al Museu de la CIA de Langley, Virgínia.

Però l'èxit té el seu preu. Els revòlvers Nagant havien carregar cartutx per cartutx a través d'una portella de recàrrega, la qual cosa implicava l'extracció manual de cada cartutx disparat, fent que la recàrrega fos lenta i laboriosa. Malgrat això, el revòlver carregat era segur de portar i podia romandre carregat per llargs períodes de temps. Això va ser un important factor per a la seva longevitat en servei: aquestes característiques van fer que el Nagant sigui una bona elecció per a aquelles persones que necessitaven portar l'arma tot el temps, però que no disparaven molt sovint, com a oficials o policies. Sumant-se a això la possibilitat d'usar un silenciador i el gran nombre de revòlvers Nagant disponibles de les reserves del Exèrcit Rus, fan que el revòlver figuri en la llista d'opcions a prendre en compte per una arma de defensa personal.

El Nagant M1895 va ser produït tant en models d'acció simple com de doble acció abans i durant la Primera Guerra Mundial. Aquests són col·loquialment coneguts com a "model Soldat" i "model oficial", respectivament. La producció del model d'acció simple sembla que s'hagi aturat després de 1918, amb algunes excepcions, com exemplars fabricats per a competicions de tir al blanc. La majoria de revòlvers d'acció simple van ser posteriorment convertits a doble acció, fent que els revòlvers d'acció simple siguin bastant rars i buscats pels col·leccionistes.

Cartutx[modifica | modifica el codi]

Comparació entre un cartutx 0,32 Smith & Wesson Llarg, un 32 H & R Magnum i un 7,62 x 38 R Nagant

El Nagant M1895 dispara un cartutx característic, el 7,62 Nagant, també anomenat 7,62 x 38 R o "Cartutx Tipus R". La bala està allotjada sota de la boca del casquet, amb la pestanya de tancament d'aquest just a sobre d'ella. En ser disparat en el revòlver Nagant, la pestanya de tancament s'expandeix en el con de força, completant el segell de gasos i augmentant visiblement la velocitat de boca a uns 23 m/s.

El calibre 7,62 va ser elegit, en part, per simplificar la producció de canons i bales - el fusell rus en servei de l'època era el Mosin-Nagant, que tenia un canó del mateix diàmetre i emprava el cartutx 7,62 x 54 R.

Els materials per a la recàrrega manual de cartutxos 7,62 Nagant (especialment casquets de qualitat), són bastant difícils d'obtenir.

Altres cartutxos - 32 S & W, 32 S & W Llarg, 32 H & R Magnum i cartutxos artesanals fabricats a partir de casquets de 32-20 Winchester, 30 Carbine o 223 Remington - també poden ser disparats per el revòlver Nagant, però no aconseguiran un efectiu segellat dels gasos.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia
  • Royce, Wilson: "The Nagant M1895 regirar". Australian & New Zealand Handgun , número 4 (Gener del 2006)
  • Henrotin, Gerard: "The Nagant Revolvers" , H & L Publishing - HLebooks.com 2001

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nagant M1895

Symbol OK.svg1