Nahalin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaNahalin
نحالين
Nahalin2015.jpg

Localització
 31° 41′ 05″ N, 35° 06′ 57″ E / 31.684722222222°N,35.115833333333°E / 31.684722222222; 35.115833333333
País Cisjordània Palestina
Municipi
Graella palestina 161/121
Població
Total 8.592  (2016)
• Densitat 533,66 hab/km²
Geografia
Superfície 16,1 km²
Organització política
Governació Betlem
Modifica les dades a Wikidata

Nahalin —en àrab نحالين, Naḥālīn— és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat al sud-oest de Betlem. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia una població de 8.592 habitants en 2016.[1] La paraula nahaleen és un terme àrab per a aquells que recullen mel de les abelles. El poble era conegut per l'apicultura i encara hi ha desenes de ruscs a Nahalin. El poble també és conegut localment per les seves ametllers i oliveres, vinyes, julivert i verdures, és a dir, cebes i fesols. L'àrea urbanitzada de Nahalin es compon d'aproximadament 730 dúnams, 20 dels quals formen el nucli antic del poble.[2]

La vila està situada està situat dins d'un enclavament al bloc d'assentament de Gush Etzion, envoltat pels assentaments israelians de Gvaot, Rosh Tzurim, Neve Daniel i Betar Illit.[3] Després dels Acords d'Oslo, Nahalin era classificat com Àrea B, és a dir, amb els afers civils sota control de l'Autoritat Nacional Palestina i els afers de seguretat sota control de les Forces de Defensa d'Israel.[3]

Història[modifica]

S'hi ha trobat dalt del turó ceràmica de l'era bizantina.[4] L'actual Nahalin es va construir sobre les restes d'un poble de l'era medieval.[2]

Època otomana[modifica]

Nahalin fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb tota Palestina, i en 1596 Nahalin apareix als registres fiscals com a part de la nàhiya d'al-Quds del liwà homònim. Tenia una població de 40 llars musulmanes i 16 famílies cristianes. Pagaven una taxa impositiva fixa del 33,3% sobre productes agrícoles, inclosos blat, l'ordi, el xarop de raïm o la melassa, i les cabres o els ruscs; un total de 3.880 akçe.[5] Històricament, Nahalin va ser freqüentat per beduïns i era conegut per la seva tradició d'apicultura..[2]

L'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila en 1863, i la va descriure com «un embolic de cases petites,» amb plantacions de tabac al voltant.[6] Martin Hartmann va trobar que Nahalin tenia 17 cases.[7]

En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia Nahalin com «un poble de grandària moderada, en una espècie de terrassa natural al costat d'una cresta, amb una gran vall al nord. [..] Al nord hi ha una font a la vall, també hi ha un segona font al sud. [...] A l'est hi ha un Mukam, amb dos grans roures, sagrats a Haj 'Aleiyan.»[8] «Hi ha una tradició sobre la tomba d'Haj 'Aleiyan, de qui es relaciona això, havent rebutjat l'entrada a les mesquites a causa de la seva aparença descarnada i bruta, va estendre el seu Abba al mar i hi va fer les seves pregàries.»[9] En 1896 la població de Nahalin fou estimada en unes 162 persones.[10]

Època del Mandat Britànic[modifica]

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Nahhalin tenia una població de 316; 312 musulmans i 4 cristians,[11] on els cristians eren tots ortodoxos.[12] En el cens de 1931 la població de Nahhalin era de 440, (3 cristians i la resta musulmans), en 98 cases habitades.[13]

En 1945 the population of Nahhalin was 620, all Muslims,[14] que posseïen 16,144 dúnams de terra segons una enquesta oficial de terra i població.[15] D'aquests, 1.068 dúnams eren plantacions i terra de rec, 4,659 per a cereals,[16] mentre 63 dúnams eren sòl edificat.[17]

Després de 1948[modifica]

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Nahalin fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. El 28 de març de 1954, una incursió israeliana de la Unitat 101 contra una base de la Legió Àrab a 4 quilòmetres als enfores de Nahalin, on les forces israelianes van perdre la base i van col·locar càrregues explosives i van destruir set cases, inclosa la mesquita del poble [18][19] van matar cinc guàrdies nacionals, tres legionaris (que viatjaven des de la base de la Legió Àrab fins al poble) i una dona, i feriren divuit civils, inclosos homes, dones i nens.[18][20] Segons David Tal la incursió va ser la primera incursió de repressió d'Israel contra un objectiu militar en territori controlat per Jordània.[19]

Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. El Govern d'Israel i representants dels palestins van arribar a un acord el setembre de 1995 en el que es coneixia com els Acords d'Oslo, i que l'objectiu final era relegar l'autoritat administrativa entre els diferents sectors de la població àrab palestina, en col·laboració amb Israel. Tanmateix, la proximitat de Nahalin als assentaments jueus a la regió i les preocupacions de seguretat jueva derivades d'això, ha provocat que Nahalin sigui designat com a Àrea C, en el qual la designació de l'Autoritat Nacional Palestina no té res a dir en qüestions de seguretat relacionades amb Nahalin i als seus voltants immediats. Tot i que els habitants de la ciutat poden sol·licitar la reparació dels problemes relacionats amb llocs administrats per l'Autoritat Palestina, les violacions greus de seguretat són manejades per les Forces de Defensa d'Israel.

La població del cens de 1967 realitzat per les autoritats israelianes era de 1.109 habitants.[21] Grans parts de la terra de Nahalin han estat confiscades per ordre militar i declarada "Terra estatal" israeliana.[22]

En 1988 la periodista Helen Winternitz va passar 3 anys a Nahalin i publicà les seves experiències en el llibre A Season of Stones.[23]

El 1989, cinc vilatans van ser assassinats per la Policia de Fronteres d'Israel durant una incursió de matinada. Els vilatans van declarar que les forces de seguretat van obrir foc sense provocació a mesura que abandonaven les oracions matinals a la mesquita. A continuació, el general Amram Mitzna va afirmar que les seves forces havien estat atacades per prop de 100 joves llançadors de pedres.[24] El 30 d'abril de 1989, les conclusions preliminars d'una investigació militar sobre els esdeveniments indicaven que la unitat de la policia fronterera involucrada en la incursió havia "perdut el control i va disparar excessivament".[25] El maig de 1989, la investigació militar va anunciar que es prendrien accions disciplinàries contra quatre oficials i set policies fronterers per "mala conducta".[26]

Des de l'inici de la Intifada d'Al-Aqsa, s'han imposat restriccions severes al moviment a tots els residents. D'acord amb l'UNRWA, des de la intifada a principis de setembre de 2000, fins que es va reobrir la carretera de novembre de 2003 amb la supervisió del lloc de control de les Forces de Defensa d'Israel, el conjunt de pobles representats per Nahalin, Husan i Battir es van tancar totalment i l'únic accés va ser a peu a través de l'encreuament Husan/al-Khadr.[3] En 2004 es van tornar a obrir totes les carreteres però una, i els residents ara es poden moure més lliurement. Al novembre d'aquest any, l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) va recolzar la pavimentació d'aquesta carretera.

A les eleccions municipals palestines de 2005 a Nahalin, tots els deu candidats elegits van ser independents. El candidat amb més vots va ser Qassim Yousif Mahmoud Awad, que va rebre 1.120 vots.[27]

Referències[modifica]

  1. Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016
  2. 2,0 2,1 2,2 Nahaline Old Core. The Centre for Cultural Heritage Preservation.
  3. 3,0 3,1 3,2 «The West Bank Barrier - Profile: Nahalin Village». UNRWA, febrer 2006. [Consulta: 15 maig 2007].
  4. Dauphin, 1998, p. 919
  5. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 118.
  6. Guérin, 1869, pp. 119-120
  7. Hartmann, 1883, p. 144
  8. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 26
  9. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 163
  10. Schick, 1896, p. 122
  11. Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Bethlehem, p. 18
  12. Barron, 1923, Table XIV, p. 45
  13. Mills, 1932, p. 36
  14. Department of Statistics, 1945, p. 25
  15. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 57
  16. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 103
  17. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 153
  18. 18,0 18,1 S/3251 Report dated 19 June 1954 by the Chief of Staff of the United Nations Truce Supervision Organization in Palestine to the Secretary-General concerning the Nahhalin incident The draft resolution was adopted, the delegation of Jordan and the Chairman voting in favour. 12. After the vote, the Chairman made the following statement: "The Chairman deeply sympathizes with the Nahhalin villagers. The terror of such a night attack with its accompanying loss of life will not be easily forgotten, especially since this is not the first time Nahhalin village has felt the sting of the night raiders. I must, however, call upon the injured party to refrain from actions that will aggravate instead of lessen the existing tension. If there is to be any reciprocal action along the Jordan-Israel border, let it be only for acts of tolerance, understanding and co-operation. The parties to this Mixed Armistice Commission should not, in the face of difficult problems, lose sight of the fact that the co-operation necessary to the establishment of a peaceful border can find its beginning here in the Mixed Armistice Commission. In this case the evidence found establishes guilt without question. There seemed to be little effort on the part of the attackers to conceal their identity. I do not believe the Israel officials will encounter much difficulty in apprehending the perpetrators of this crime and bringing them to justice."
  19. 19,0 19,1 David Tal, Israel's road to the 1956 war, International Journal of Middle East Studies, Vol. 28, No. 1. (Feb., 1996), pp. 59-81.
  20. Cablegram Dated 30 March 1954 From the Minister for Foreign Affairs of the Hashemite Kingdom of the Jordan Addressed to the Secretary-General
  21. Perlmann, Joel. «The 1967 Census of the West Bank and Gaza Strip: A Digitized Version», novembre 2011 – February 2012.
  22. Under the pretext of State Property "The Israeli Occupation Authorities confiscate land in Nahhalin village". ARIJ, 5 March 2009
  23. Helen Winternitz. A Season of Stones: Living in a Palestinian Village. Atlantic Monthly Press, octubre 1992. ISBN 0-87113-486-1. 
  24. «On this Day: Six Killed in West Bank Village Raid». BBC, 13-04-1989. [Consulta: 15 maig 2007].
  25. «Report of the Special Committee to investigate Israeli practices affecting the Human Rights of the population of the Occupied Territories». United Nations General Assembly, 12-10-1989. [Consulta: 15 maig 2007].
  26. Edward Cody. «Disciplinary Action Ordered in Raid;Israeli Border Police `Lost Control' in Clash That Killed 5 Villagers». The Washington Post, 05-05-1989. [Consulta: 15 maig 2007].
  27. «Local Elections (Round two)- Successful Candidates by Local Authority, Gender and No. of Votes Obtained» (PDF). Central Elections Committee, 2005. [Consulta: 15 maig 2007].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]