Nakauriïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralNakauriïta
Nakauriite-249046.jpg
Nakauriïta (blau)
Fórmula química Cu8(SO4)4(CO3)(OH)6·48H2O
Epònim lloc de descobriment
Localitat tipus Mina Nakauri, Ciutat de Shinshiro, prefectura d'Aichi, Chubu, Honshū, Japó
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.DG.30
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DG.30
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.03
Dana 32.4.1.1
Heys 12.2.6
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 14,58Å; b = 11,47Å; c = 16,22Å;
Color blau translúcid
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,585 nβ = 1,604 nγ = 1,612
Birefringència δ = 0,027
Angle 2V mesurat: 65°, calculat: 64°
Dispersió òptica petita
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1976-016
Any d'aprovació 1976
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La nakauriïta és un mineral de la classe dels sulfats. S'anomena així en referència a la seva localitat tipus. El contingut de sulfat originalment reportat sembla qüestionable d'acord amb diverses fonts de la literatura.[2] L'estructura cristal·lina és desconeguda. Alguns autors suggereixen la següent fórmula (Mg, Cu)x(CO3)y(OH)z·nH2O (on x, y, z són desconeguts).[2]

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nakauriïta pertany a "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO3, CO3, B(OH)4, SiO4 o IO3" juntament amb els següents minerals: darapskita, humberstonita, ungemachita, clinoungemachita, charlesita, ettringita, jouravskita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buryatita, bentorita, korkinoïta, tatarskita, rapidcreekita, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.

Característiques[modifica]

La nakauriïta és un sulfat de fórmula química Cu8(SO4)4(CO3)(OH)6·48H2O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit en vetes que tallen serpentinites massives i també en cromatites. Es troba associada a crisòtil, magnetita, artinita, piroaurita, brochantita, malaquita (Nakauri, Japó); callaghanita, hidromagnesita (Gabbs, Nevada, EUA); antigorita, magnesita, talc, quars (Pedrera Cedar Hill, Pennsilvània, EUA); crisòtil, theophrastita, pentlandita, heazlewoodita (Pedrera Hagdale, Escòcia).[3]

Referències[modifica]

  1. «Nakauriite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Palenzona, A.; Martinelli, A. «La nakauriite del Monte Ramazzo, Genova». Rivista Mineralogica Italiana, 2007, pàg. 48-51.
  3. Barthelmy, Dave. «Nakauriite Mineral Data». [Consulta: 9 juliol 2017].