Naloxona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacNaloxona
Naloxone.svg
Malaltia objecte dependència als opiacis i xoc sèptic
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria B1 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Via teràpia intravenosa, injecció intramuscular i injecció subcutània
Codi ATC V03AB15
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₉H₂₁NO₄
Massa molecular 327,147 uma
Identificadors
Número CAS 465-65-6
PubChem (SID) 5284596
IUPHAR/BPS 1638
DrugBank 01183
ChemSpider 4447644
UNII 36B82AMQ7N
KEGG C07252 i D08249
ChEBI 7459
ChEMBL CHEMBL80
AEPQ 100.006.697
Modifica dades a Wikidata


La naloxona és un fàrmac usat per bloquejar els efectes dels opioides especialment la seva sobredosi.[1] Naloxona pot ser combinat dins la mateixa píndola com un opioide per disminuir el risc d'un mal ús.[1] Quan es dóna per via intravenosa la naloxona actua en dos minuts, i com via intramuscular en cinc minuts;[1] també pot ser espargida al nas.[2] Els efectes de la naloxona duren entre una hora i una hora i mitja.[3] Poden ser requerides múltiples dosis donat que la durada de l'acció de la majoria dels opioides ésmés gran que la de la naloxona.[1]

Entre els efectes secundaris d'aquest fàrmac s'inclou la de la retirada dels opioides incloent inquietud, agitació, nàusees, vòmits, taquicàrdia, ritme cardíac ràpid i sudoració.[1] Per evitar-ho, es poden donar petites dosis cada pocs minuts fins que s'aconsegueixi l'efecte desitjat.[1] En aquells amb una malaltia cardíaca prèvia o medicaments que afecten negativament el cor, s'han produït més problemes cardíacs.[1]

La naloxona va ser patentada el 1961 i aprovat el seu ús per la Food and Drug Administration el 1971.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Naloxone Hydrochloride». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Jan 2, 2015].
  2. Roberts, James R. [2017-09-08]. Roberts and Hedges' clinical procedures in emergency medicine. 6. Londres: Elsevier Health Sciences, 2014, p. 476. ISBN 9781455748594. 
  3. Bosack, Robert [2017-09-08]. Anesthesia Complications in the Dental Office. John Wiley & Sons, 2015, p. 191. ISBN 9781118828625. 
  4. Yardley, William. «Jack Fishman Dies at 83; Saved Many From Overdose». New York Times, 14-12-2013. [Consulta: 6 juliol 2015].

Enllaços externs[modifica]