Nancy Cartwright

De Viquipèdia
Infotaula de personaNancy Cartwright
Nancy Cartwright 1990s.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Pennsilvània (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pittsburgh
Universitat d'Illinois a Chicago - Philosophiæ doctor (–1971) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiBrian Skyrms Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia de la ciència Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorStanford University Philosophy Department (en) Tradueix
Universitat de Califòrnia a San Diego
Universitat de Stanford
London School of Economics
Universitat de Durham Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMauricio Suarez i Sophia Efstathiou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nancy Cartwright (New Castle, 24 de juny de 1944) és una filòsofa de la ciència estatunidenca i professora de filosofia a la Universitat de Califòrnia a Sant Diego i la Universitat de Durham, premi Hipàtia Barcelona de 2021.[1][2][3]

Formació i activitat professional[modifica]

Cartwright va obtenir el 1966 una llicenciatura en matemàtiques a la Universitat de Pittsburgh i al 1971 un doctorat en filosofia a la Universitat d'Illinois, a Chicago. La seva tesi es va basar en el concepte de la mixtura en la mecànica quàntica. Abans d'ocupar les càtedres, havia estat professora a la Universitat de Maryland (entre 1971 i 1973), a la Universitat Stanford (entre 1973 i 1991) i a l'Escola d'Economia de Londres (entre 1991 i 2012).

Ha fet classes com a professora visitant a la Universitat de Cambridge (1974), la UCLA (1976), la Universitat Princeton (1978), la Universitat de Pittsburgh (1984), el Caltech i la Universitat d'Oslo.[4] El 2017 és catedràtica distingida honorària a la Universitat Nacional Tsing Hua, a Taiwan, i investigadora visitant de la universitat Ca' Foscari a Venècia (Itàlia).

Va cofundar el Centre per a la Filosofia de la Ciència Natural i Social (CPNSS) a l'Escola d'Economia de Londres (LSE), i el Center for Humanities Engaging Science and Society (CHESS) a la Universitat de Durham (2012).[4]

Cartwright ha estat mentora de diversos alumnes al Regne Unit i els Estats Units, que s'han convertit en filòsofs de la ciència, entre els quals Naomi Oreskes, Carl Hoefer, Mauricio Suárez, Andrew Hamilton, Julian Reiss, Romano Frigg, Gabriele Contessa, Anna Alexandrova, Leah McClimans, Jacob Stegenga, Jeremy Howick, Marta Halina, Joyce Havstad, Sindhuja Bhakthavatsalam, Peter Menzies, Martin Thomson-Jones, Brown Mate, Hasok Chang, Jordi Cat, Sophia Efstathiou, Sang Wook Yi, Towfic Shomar i Szu-Ting Chen. També va ser supervisora de Saif al Islam Gadafi, fill de Muamar Gadafi, una font posterior de controvèrsia.[5]

Principals contribucions[modifica]

L'enfocament de Cartwright en la filosofia de la ciència està associada a l'«Escola de Stanford», de Patrick Suppes, John Dupré, Peter Galison i Ian Hacking. Es caracteritza per un èmfasi en la pràctica científica en oposició a les teories científiques abstractes. Cartwright ha fet importants contribucions als debats sobre les lleis de la naturalesa, la causalitat i la inferència causal, els models científics en les ciències naturals i socials, l'objectivitat i la unitat de la ciència. El seu treball recent se centra en l'evidència i el seu ús per a informar les decisions polítiques.

Carl Hoefer descriu la filosofia de Cartwright en els següents termes:[6]

   «La filosofia de la ciència de Nancy Cartwright és una forma d'empirisme, però empirisme en l'estil de Neurath i Mill, en comptes de Hume o Carnap. Les seves preocupacions no són els problemes d'escepticisme, inducció o demarcació; li preocupa com la ciència real aconsegueix els èxits que aconsegueix, i quin tipus de pressuposicions metafísiques i epistemològiques es necessiten per a comprendre aquest èxit

   «Cartwright, com molts científics que treballen, pren una postura més aviat pragmàtica / realista envers les observacions i intervencions fetes per científics i enginyers i, en particular, cap a les seves connexions amb la causalitat: Donats aquests punts de partida, no pot haver-hi una actitud escèptica cap a la causalitat, ja sigui en forma singular o genèrica. El paper fonamental exercit per la causalitat en la pràctica científica és innegable. El que fa Cartwright, llavors, és reconfigurar l'empirisme des de zero basant-se en aquesta idea. En el procés de reconfiguració, molts pilars de la visió de la ciència que hem heretat trontollen. Especialment la [...] fonamentalitat de les lleis de la naturalesa

Vida privada[modifica]

Cartwright va estar casada amb el filòsof i aristòcrata britànic Stuart Hampshire (1914-2004) des de 1984 fins a la mort d'aquest. Abans havia estat casada amb el filòsof i historiador canadenc Ian Hacking (n. 1936). Té dues filles, Emily i Sophie Hampshire Cartwright, i una neta, Lucy Charlton.[1][7]

Honors i premis[modifica]

Cartwright va ser vicepresidenta (2007-2008) i presidenta (2009-2010) de la Philosophy of Science Association, i presidenta (entre 2008 i 2009) de la Divisió Pacífic de l'Associació Filosòfica Estatunidenca.[8]

És professora emèrita a l'Escola d'Economia de Londres. És també membre de l'Acadèmia Britànica i de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i de l'Acadèmia Alemanya de les Ciències), també anomenada Leopoldina.[9]

Ha rebut graus honoraris de la Universitat Metodista del Sud i de la Universitat de Saint Andrews, així com de l'associació MacArthur.[2]

El 2021 ha estat escollida guanyadora del Barcelona Hypatia European Science Prize, en la seva 3a edició, dedicada en aquest cas a l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, per les seves destacades contribucions a la recerca filosòfica.[10][3]

Obra destacada[modifica]

Nancy Cartwright el 2007

Llibres[modifica]

  • How the Laws of Physics Lie. Oxford University Press, 1983. ISBN 0-19-824704-4. Traduït a l'idioma xinès.
  • Nature's Capacities and Their Measurement. Oxford University Press, 1989. ISBN 0-19-824477-0
  • The Dappled World: A Study of the Boundaries of Science. Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-64411-9.
  • Hunting Causis and Using Them: Approaches in Philosophy and Economics. Cambridge University Press, 2007. ISBN 0-521-86081-4. Traduït a l'idioma xinès.
  • Evidence Based Policy: A Practical Guide to Doing It Better, amb Jeremy Hardie. Oxford University Press, 2012.
  • Philosophy of Social Science: a new introduction, with Eleonora Montuschi. Oxford University Press, 2014.

Articles[modifica]

  • «Causal Laws and Effective Strategies», Noûs (1979).
  • «Fundamentalism vs. the Patchwork of Laws», Proceedings of the Aristotelian Society (1994).
  • «What is Wrong with Bayes Nets?», The Monist (2001).
  • «Causation: One Word, Many Things», Philosophy of Science (2004).
  • «A philosopher's view of the long road from RCTs to effectiveness», The Lancet (2011).[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Shook, John R. The Bloomsbury Encyclopedia of Philosophers in America: From 1600 to the Present (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-02-11. ISBN 978-1-4725-7055-0. 
  2. 2,0 2,1 CV Nancy Cartwright; «Eighty-four leading social scientists conferred as Fellows of the Academy of Social Sciences». Academy of Social Sciences, 19-10-2016. [Consulta: 5 agost 2017].
  3. 3,0 3,1 «Philosopher Nancy Cartwright selected as winner of the Barcelona Hypatia European Science Prize for her outstanding contributions to philosophical research» (en anglès). Academia Europaea. Barcelona Hypatia European Science Prize. Third Edition (2021). [Consulta: 10 maig 2022].
  4. 4,0 4,1 Hartmann, Stephann; Hoefer, Carl; y Bovens, Luc (eds.): Nancy Cartwright's Philosophy of Science. Londres: Routledge. 2008.
  5. «LSE insider claims Gaddafi donation was openly joked about;». The Independent, 13-03-2011. [Consulta: 26 juny 2018].
  6. Hoefer, Carl; Cartwright. Philosophical Problems of the Internal and External Worlds. University of Pittsburgh Press, p. 23–44. ISBN 9780822970347. 
  7. «Nancy Cartwright – Professor of Philosophy». profnancycartwright.com, 8 December 2020. [Consulta: 29 abril 2022].
  8. Entrevista del 2 de juliol de 2009, en anglès, en el programa In Our Time (a la BBC Radio 4).
  9. «Fellows: Nancy Cartwright». British Academy.
  10. «Premi Hipàtia | Barcelona Ciència». [Consulta: 10 maig 2022].
  11. Cartwright, Nancy (2011): «A philosopher's view of the long road from RCTs to effectiveness», artículo en la revista The Lancet, 377 (9775), 23 de abril de 2011.