Napalm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
L'exèrcit estatunidenc feia servir napalm durant la guerra del Vietnam.
IAI Kfir de la FAE atacant un objectiu amb napalm durant els exercicis Blue Horizon.

El napalm és un combustible que produeix una combustió més duradora que la de la gasolina simple. Aquesta característica fa que hagi estat utilitzat per alguns exèrcits com a càrrega de les armes incendiàries des de la fi de la Segona Guerra Mundial.[1]

Característiques químiques[modifica]

El nom és una fusió dels noms de dos dels constituents dels agents espessidors i gelificants originals: sals d'alumini co-precipitats d'àcid naftènic i palmític

Un altre dels components inicials del napalm era àcid fosfòric.[2] En barrejar el sabó d'alumini amb gasolina s'obté un gel de gasolina, que esdevé una substància altament inflamable i que crema lentament. Es pot apagar mitjançant la immersió total en aigua o amb privació d'oxigen, però en qualsevol altre cas crema indefinidament. El napalm és capaç d'incinerar tota forma de vida, deixant edificis i objectes intactes per la seva capacitat d'expandir-se per l'oxigen.

Una de les empreses que va fabricar Napalm fins al 1969 és la Dow Chemical Company.[3] Un nova variant, el Napalm B, conté benzè i poliestirè per estabilitzar la base de la gasolina, és més estable i doncs menys perillós per l'exèrcit atacant tot i quedar tant letal com l'original.

Història[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial els Aliats i l'Alemanya nazi van utilitzar la gasolina com arma llançaflames, ja que només la gasolina era un ràpid i eficaç dispositiu incendiari. Una substància addicional era necessària per produir una combustió de gran abast i persistència però que no es consumís veloçment.

Encara que els investigadors havien trobat maneres de fer gasolina convertida en gelatina, moltes d'elles van requerir cautxú com a component principal, que durant temps de guerra era una matèria escassa. El 1942, investigadors de la Universitat Harvard (conduïts per Louis Fieser) i el cos químic de l'Exèrcit dels Estats Units va trobar la solució: el napalm. Les bombes incendiàries amb napalm com combustible van ser utilitzades entre molts altres en el bombardeig de Dresden i contra el Japó. Després de la guerra, el refinament i el desenvolupament addicionals del napalm van ser empresos pel Govern dels Estats Units i els seus laboratoris afiliats.

Diversos països han fet ús del napalm durant conflictes armats. Les forces armades de Grècia el van utilitzar durant la Guerra Civil Grega, les forces de pau de l'ONU el van utilitzar en la Guerra de Corea, les forces mexicanes en contra de la guerrilla en Guerrero, Marroc en el Rif i el Sàhara Occidental, Colòmbia per grups subversius en la presa a Marquetalia, entre d'altres. No obstant això és l'exèrcit dels Estats Units el que més s'ha servit d'aquest element durant les seves nombroses incursions militars com en la Guerra del Vietnam o en la Guerra de l'Iraq o subministrament a l'exèrcit Dominicà de Rafael Leonidas Trujillo, en l'expedició del 14 de juny o a l'exèrcit Cubà de Fulgencio Batista durant la Revolució Cubana.

El napalm ha estat recentment utilitzat en el Sàhara Occidental (1976-1977), Iran (1980-88), Israel (1967, 1982), Brasil (1972), Nigèria (1969), Egipte (1973), Xipre (1974), Iraq (1980-88, 1991), Sèrbia (1994), Turquia (1974, 1997), El Salvador (1980-1992) i Angola. A més, va ser la principal arma usada pel dictador etíop Mengistu Haile Mariam per sufocar les insurreccions eritrees.[4]

En les arts[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Napalm». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lindqvist, Sven. A History of Bombing (en anglès). Nova York: The New Press, 2001, p. 105. ISBN 1-56584-625-7. 
  3. «Napalm and The Dow Chemical Company | American Experience» (en anglès). Public Broadcasting Service. [Consulta: 14 gener 2019].
  4. «Napalm in War» (en anglès). GlobalSecurity.org. [Consulta: 14 gener 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Napalm