Napoléon Henri Reber
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1807 Mülhausen (França) |
| Mort | 24 novembre 1880 (73 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 55 48° 51′ 41″ N, 2° 23′ 34″ E / 48.861335°N,2.392711°E |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, teòric musical, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatoire de Paris, professor (1851–) |
| Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1853–1880) |
| Gènere | Òpera i simfonia |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Anton Reicha i Jean-François Lesueur |
| Alumnes | Jules Massenet, Adolphe-Léopold Danhauser, Jules Pillevestre i Eugène-Émile Diaz de la Peña |
Premis | |
     | |
Napoléon Henri Reber (Mülhausen, 21 d'octubre de 1807 - París, 24 de novembre de 1880) fou un compositor francès.
Estudià amb Anton Reicha i Jean-François Lesueur, compongué música de cambra, i posà en música els nous poemes dels millors poetes francesos. Professor d'harmonia al Conservatori de París des de 1851, on tingué entre altres alumnes a Edmond de Polignac,[1] José White, Georges Hüe,[2] Eugène-Émile Diaz de la Peña[3] i al polonès Karol Mikuli[4] i en Lèo Ehrhart, hi succeí Jacques Fromental Halévy en tant que professor de composició el 1862. Va ser nomenat inspector del Conservatori el 1871 i escollit en substitució de George Onslow a l'Acadèmia de les belles arts el 1853.
Entre les seves obres hi ha el ballet Le Diable amoureux (1840); i cinc òperes: La Nuit de Noël (1848), Le Père Gaillard (1852), Les Papillotes de M. Benoist (1853) i Les Dames capitaines (1857). Va publicar igualment un Tractat d'harmonia (1862).
La seva germana era Henriette Reber (esposa d'Édouard Koechlin), que té un carrer amb el seu nom a Mülhausen (el carrer Henriette); va ser el primer nen nascut a Mulhouse després de la unió de la ciutat a França el 1798.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Napoléon Henri Reber |
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 1390. (ISBN 84-239-4545-6)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 28, 1.ª part. pàg. 525, (ISBN 84-239-4528-6)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 890 (ISBN 84-239-4518-9)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 35, pàg. 163 (ISBN 84 239-4535-9)