Napoleó Eugeni Lluís Bonaparte
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 març 1856  París (Segon Imperi Francès) | ||
| Mort | 1r juny 1879 (23 anys) Ulundi (Regne Zulu) | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Sepultura | Tomb of Napoleon Prince Imperial (en)  | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Reial Acadèmia Militar de Woolwich King's College de Londres | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit britànic | ||
| Grau militar | tinent | ||
| Conflicte | Guerra Anglo-Zulu | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia Bonaparte | ||
| Pares | Napoleó III i Eugènia de Montijo | ||
| Germans | Eugène Bure Alexandre Bure | ||
| Premis | |||
 | |||
 | |||
Lluís Napoleó, del seu nom complet Napoleó Eugeni Lluís Joan Josep Napoleó, príncep imperial francès (París, 16 de març del 1856 - Sud-àfrica, 1 de juny del 1879), fou l'únic fill de Napoleó III, emperador de França i de la seva esposa Eugènia de Montijo.
Després que el seu pare fos destronat el 1870, es va traslladar a Anglaterra amb la seva família. A la mort del seu pare el gener de 1873, va ser proclamat pels partidaris de la monarquia, facció bonapartista, com a Napoleó IV.[1] Fou ocasionalment, o erròniament (car ell mai no fou conegut així), conegut com a Napoleó Eugeni Bonaparte o Eugeni-Lluís Bonaparte. Ostentà el títol a Espanya de Comte de Teba per renúncia de la seva mare, però utilitzà el de comte de Pierrefonds (ja utilitzat pel seu pare Napoleó III).
A Anglaterra, es va entrenar com a oficial de l'exèrcit britànic. Desitjós de veure acció, va persuadir els britànics perquè li permetessin participar en la guerra anglo-zulu. El 1879, servint amb les forces britàniques, va morir en una escaramussa amb un grup de zulus. La seva mort prematura va causar sensació internacional i va enviar ones de xoc per tota Europa, ja que era l'última esperança dinàstica seriosa per a la restauració de la Casa de Bonaparte al tron de França.
Referències
[modifica]
- ↑ Napoléon IV un destin brisé (1856-1879) Arxivat 2013-03-12 a Wayback Machine. (francès)