Narcisa Freixas i Cruells

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNarcisa Freixas i Cruells
Narcisa Freixas.jpg
Biografia
Naixement 13 desembre 1859
Sabadell
Mort 20 desembre 1926 (67 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Compositora, professora de música i pedagoga
Gènere Sardana
Modifica les dades a Wikidata

Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926)[1] va ser una compositora catalana –fonamentalment de cançons infantils– i pedagoga musical.[2]

Biografia[modifica]

Era filla de Pere Freixas Sabater, escriptor,[3] i estudià piano i solfeig amb Joan Pujol, pintura amb Modest Urgell i Inglada i escultura amb Torquat Tasso i Nadal. Participà en diverses exposicions col·lectives.[4]

Va començar a compondre als voltants del 1900, i el 1908 fundà l'escola de música Cultura Musical Popular, on s'ensenyava solfeig, vocalització i danses populars.[5] Aquesta escola originà una coral formada per nens i noies joves, que actuà en asils, hospitals i presons.[6] El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'èxit, hagué de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid (amb el títol Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas).

Durant un temps residí a la Garriga, on animà la vida intel·lectual local i, després d'anar-hi a prendre uns banys termals, un estiu va decidir de construir-s'hi una casa, que va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall el 1912. Amb la seva assídua presència a la Garriga, diversos poetes i músics van visitar la població: Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner, Enric Granados... Precisament aquest últim hi anava amb tota la família i passava llargues temporades molt a prop de la casa de Narcisa Freixas.

Publicà dos reculls de cançons infantils i un de cançons catalanes. Posà música a poesies de diversos autors, com Jaume Sabartés i d'altres –esmentats més avall–, compongué peces de teatre infantil i fou autora de diverses sardanes. La seva aportació en el camp de la pedagogia musical adreçada als infants fou precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tindria lloc anys a venir. En reconeixement a la seva tasca pedagògica, a Madrid li concediren la creu d'Alfons XII, que Narcisa Freixas refusà al·legant que ja se sentia prou honorada amb l'afecte dels infants.[7]

Memòria i reconeixement[modifica]

A més d'un volum d'homenatge publicat el 1928, que recollia les seves cançons (vegeu bibliografia), el 1930 el seu fill –el metge Josep Maria Petit i Freixas– fundà la Llar Infantil Narcisa Freixas, que es mantingué fins a l'any 1958, quan va morir.

A Sabadell hi ha un carrer que duu el seu nom des del 1928.[7] Del 1959 al 1998, un col·legi de Sabadell portà el nom de Narcisa Freixas, que ha recollit el 2019 un nou institut.[8]

A La Garriga, una plaça amb una zona de parc infantil du el seu nom, davant del número 5, on s'alça la que havia estat casa seva i que podria esdevenir centre cultural;[9] és al capdavall del passeig de la Garriga, conegut per les cases d'estiueig modernistes, una avinguda d'un quilòmetre de llarg en direcció nord-sud, paral·lel a la via del tren de la línia de Ripoll.

A Barcelona s'hi dedicà una plaça al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

L’any 2019, amb motiu de la celebració del 160è aniversari del seu naixement, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya organitzà diversos actes commemoratius i de divulgació entre la població escolar, entre els quals un Premi d’interpretació “Narcisa Freixas 160 anys”, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, adreçat a l’alumnat de grau professional i d’ensenyaments no reglats de música.[10]

Obres[modifica]

  • Corpus: marcha solemne (1885), obra per a piano signada Asicrán Saxierf
  • Festa completa, música per a l'obra de teatre
  • Non, non (1879), per a piano
  • Festa completa: amb text de Felip Palma, pseudònim de Palmira Ventós i Cullell (estrenada el 28 d’octubre de 1906 al Teatre Principal de Barcelona)
  • Rodamon (1907), obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana)[11]
  • Vetlla d'amor (1907), obra lírica en dos quadres amb lletra de Joan Molas i Valverde[12]

Cançons[modifica]

  • A la vora del camí
  • Així fan, fan...
  • L'agulla, lletra de Francesc Sitjà i Pineda
  • L'ametller, lletra de Joan Maragall
  • Ay, l'esperansa
  • La barca, lletra d'Apel·les Mestres
  • Els bons companys
  • Buquica, el gran lladre
  • Les campanes del convent (entre 1925 i 1930), per a veu i piano
  • Cançons catalanes (1900), recull de cançons
  • Cançons infantils (1905), premi Festa de la Música Catalana
  • Cançons infantils (1908), premi Jocs Florals de Girona
  • Corranda (1919), per a veu i piano, amb lletra de Francesc Sitjà
  • Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
  • La falsa nineta (ca. 1900), lletra d'Artur Masriera i Colomer
  • La festa majó, lletra de Josep Martí i Folguera
  • Lo filador d'or, lletra de Verdaguer, del recull Cançons catalanes
  • Mareta meva, tinc por
  • El meu branquilló
  • Muntanyenca (<1926), per a veu i piano, lletra de Claudi Omar i Barrera
  • L'ombra de Nazareth
  • Lo pelegrinet
  • El pomeró, per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
  • Les roses (<1926), per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
  • Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
  • Tra la la, cançó
  • Vot d'infants (1912), cançó escolar amb lletra de Dolors Monserdà de Macià

Sardanes[13][modifica]

  • A Sant Medir. Té versió cantada
  • Dolça Catalunya
  • Festa de Roses (1897), primera sardana
  • Flors de la terra

Bibliografia[modifica]

Obres de Narcisa Freixas[modifica]

  • Narcisa Freixas Cançons d'infants. 4 sèries. Obres de Narcisa Freixas. Edició d'homenatge Barcelona: A.G. Successors d'Henrich i Companyia, 1928. Comprèn un estudi introductori sobre l'autora per Josep Maria Petit i Freixas
  • Narcisa Freixas Canciones infantiles Barcelona: Gustavo Gili, 1916 (n'hi ha 12 edicions)
  • Narcisa Freixas Cançons d'infants: segona sèrie Barcelona: Casa Dotesio, 1906? (n'hi ha un mínim d'11 edicions. La darrera, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988)
  • Narcisa Freixas Cançons catalanes Barcelona: Henrich i companyia, 1900? (nova edició, 2017 Barcelona: Editorial Boileau)
  • Narcisa Freixas Cançons amoroses Barcelona: A.Boileau & Bernasconi, 1916. (nova edició, 2017 Barcelona: Editorial Boileau)
  • Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà. Piano infantil, petites recreacions per infants. Barcelona: Muntañola, 1918 (nova edició, 2016 Barcelona: Editorial Boileau)
  • Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà. Piano infantil. Llibre de nines. Barcelona: Henrich i Companyia, 1928, edició pòstuma.(nova edició, 2016 Barcelona: Editorial Boileau)
  • José Maria Petit Freixas La victoria del corazón. Realidades y ensueños de un médico Barcelona: José Maria Petit Freixas, 1950?. Conté cançons de Narcisa Freixas i fotografies de l'Hogar Infantil Narcisa Freixas, Sanatorio Escuela de Niños Inválidos
  • Partitures de Narcisa Freixas editades, enllaç a internet.

Discografia[modifica]

CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.

Obres sobre Narcisa Freixas[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Diccionari biogràfic de dones
  2. «Narcisa Freixas i Cruells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pere Freixas i Sabater (Capellades, 1829 - Barcelona, 1897) va ser publicista i escriptor. Fou autor d'El escritor pràctico, o sea, Manual completo d'ortografia i ortologia al alcance de todos (1858) i del Nuevo diccionario francés-español y español-francés (1864).
  4. Rius Vernet, Núria La dona: "subjecte" i "objecte" de l'obra d'art
  5. Publicà una revista Biblioteca Juvenil de Cultura Musical Popular, de la que se'n conserva un exemplar del 1914 a la Biblioteca de Catalunya
  6. El 1915 se'n ressenya un concert amb direcció de Narcisa Freixas a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. També se'n troba alguna altra referència com a cor de Cultura Musical Popular Femenina
  7. 7,0 7,1 «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 6 febrer 2014].
  8. Altarriba, Guillermo «El nou institut del sud de Sabadell serà l’INS Narcisa Freixas i Cruells». Diari de Sabadell, 04-07-2019.
  9. Cuspinera, Lluís «La casa de Narcisa Freixas, centre cultural». EL9NOU.CAT, 02-11-2018.
  10. «Narcisa Freixas 160 anys». Gencat. XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. [Consulta: setembre 2019].
  11. «La Vanguardia. 17 de novembre de 1907».
  12. «Espectácúlos». La Vanguardia, 25-06-1907, pàg. 5.
  13. «Sardanes de Narcisa Freixes, al web "boig per la sardana"». [Consulta: 1 març del 2014].

Enllaços externs[modifica]