Narcissus serotinus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuNarcissus serotinus
Narcissus serotinus RJB.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 13147080
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAmaryllidaceae
TribuNarcisseae
GènereNarcissus
EspècieNarcissus serotinus
L.[1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Distribució
Narcissus serotinus distrib.jpg
distribució natural
Modifica les dades a Wikidata

Narcissus serotinus és una espècie de planta perenne de la família de les amaril·lidàcies. És originària de la regió de la Mediterrània meridional. El seu nom genèric Narcissus que fa referència del jove Narcís de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa. El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia «nargis», que indica que aquesta planta és embriagadora). serotinus és un epítet llatí que significa "tardà".[3]

Al principi de la tardor aquest narcís floreix en camps erms i matollars, sovint acompanyant altres geòfits que floreixen a la tardor (Merendera filifolia, Scilla automnalis). Forma flors amb un suau aroma, que tenen tèpals blancs amb una petita corona groga al centre. Les fulles surten després de la floració, són de secció cilíndrica molt semblants a les tiges. Narcissus elegans és semblant, però aquest és més gran, té les fulles caulinars i es desenvolupen en el mateix moment de la floració, a més és molt rar a Mallorca.[4] El seu nombre cromosòmic és 2n=30.[5]

Referències[modifica]

  1. Narcissus serotinus va ser descrita pel científic, naturalista, botànic i zoòleg suec, Carl von Linné i publicat Species Plantarum 290, l'any 1753, vegeu Narcissus serotinus en Trópicos
  2. Narcissus serotinus a PlantList
  3. a Epítetos Botánicos
  4. «Narcissus serotinus». Universidad de las Islas Baleares: Fotografias detalladas e información de la especie.
  5. Números cromosómicos para la flora española, 1-14. Valdés, B., J. Pastor & J. Ubera (1977) Lagascalia 7(2): 192-197

Bibliografia[modifica]