Nasal velar sonora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Número AFI 119
Símbol AFI ŋ
Imatge AFI Xsampa-N2.png
Símbol HTML ŋ
X-SAMPA N
Kirshenbaum N
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Exemple sonor

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe [ŋ] en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior). Aquest símbol és similar al de la nasal retroflexa i a vegades porta a confusió. És un so present a força llengües actuals, encara que sovint sense la categoria de fonema, per exemple, com a al·lòfon de [n] davant de consonant velar.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • És un so nasal perquè l'aire surt alhora per la boca i pel nas.
  • Tots els sons nasals són sonors.
  • El seu punt d'articulació és velar perquè la llengua es posa cap endarrere tocant al final del paladar

En català[modifica | modifica el codi]

Aquest so es produeix sempre que un so nasal es troba davant d'una altra consonant velar per assimilació.

Hi ha diferents parells mínims que es podrien fer servir per a demostrar que en català té valor de fonema i no d'al·lòfon, però tots ells es poden explicar igualment com a realitzacions fonètiques de nasals amb assimilació davant d'una consonant velar a l'estructura profunda. Per exemple, en el cas banc/ban (['baŋ] en central, ['baŋk] en valencià) banc té una arrel /bank/ que reapareix en derivats davant de sufixos amb vocal, com banquer /bank + 'er/ ([bəŋ'ke] en central, [baŋ'ker] en el dialecte valencià). Per exemple, en el cas vinc/vint (['biŋ] en central, ['viŋk] en el dialecte valencià) vinc té la mateixa arrel amb augment velar /ving/ que apareix en altres formes del paradigma del mateix verb (com el subjuntiu, el participi passat etc).

  • Banc/ban
  • Fang/fan
  • Fenc/fent
  • Fong/fon
  • Prenc/pren
  • Ranc/ran
  • Ring/Rin
  • Ronc/ron
  • Sang/sant
  • Tanc/tan
  • Venc/ven
  • Vinc/vint

Dígraf nc[modifica | modifica el codi]

El dígraf fonètic format per les lletres n i c quan es troben en posició de tancament de síl·laba, bé a final de mot banc o bé a l'interior plancton, es pronuncia com un únic so: [ŋ]. La transcripció fonològica dels mots proposats com a exemple és doncs /'bank/ i /'plankton/ i la fonètica (en el català central) és ['baŋ] i ['plaŋtun] (o ['plaŋton]).