Vés al contingut

Nash (estrella)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicNash
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1 III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra30,9888 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi12 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,62 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,99 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.864 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi30,6791 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−195,926 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−42,337 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial22 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial515 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 5m 48.4881s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-31° 34' 33.2765''[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,153[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat68 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part deGamma Sagittarii (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Nash, Alnasl, Nasl o Al Nasl són diferents noms pels quals és conegut l'estel γ² Sagittarii (γ² Sgr / 10 Sagittarii / HD 165135).[9] Comparteix la denominació de Bayer «Gamma» amb W Sagittarii, estant ambdós estels separats visualment 52 segons d'arc. Situat a 96 anys llum del sistema solar, Nash no està relacionada físicament amb W Sagittarii, aquesta última unes 16 vegades més allunyada. Els diferents noms de l'estel provenen de l'àrab النصل an-naşl i signifiquen «la punta de la fletxa», indicant la seva posició dins de la constel·lació del Sagitari. Junt a Kaus Medius (δ Sagittarii) i Kaus Australis (ε Sagittarii), en llengua acadia era Sin-nun‑tu o Si-nu-nu‑tum, «l'oreneta».[10]

De magnitud aparent +2,98, Nash és el setè estel més brillant de Sagitari. És una gegant de color groc-taronja i tipus espectral K0III amb una temperatura de 4.800 K. Amb una lluminositat 64 vegades major que la del Sol, té un diàmetre unes 12 vegades més gran que el diàmetre solar. Existeix certa evidència espectroscòpica que Nash pot tenir una companya binària propera, de la qual gens se sap.[11]

Nash serveix com a indicador per trobar el centre de la galàxia. Seguint la fletxa de Sagitari cap a l'oest una distància equivalent a la seva longitud -entre Kaus Medius (δ Sagittarii) i Nash- i després pujant un grau i mig s'hi troba el centre de la Via Làctia. A causa que està envoltat de densa pols interestel·lar no és visible a ull nu.[11]

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Stefano Covino «Catalogue of Apparent Diameters and Absolute Radii of Stars (CADARS) - Third edition - Comments and statistics» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2001, pàg. 521–524. DOI: 10.1051/0004-6361:20000451.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 5,2 Vardan Adibekyan «CORALIE radial-velocity search for companions around evolved stars (CASCADES). I. Sample definition and first results: Three new planets orbiting giant stars». Astronomy and Astrophysics, 1-2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202040078.
  6. 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  9. «Gamma Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 desembre 2020].
  10. Allen, Richard Hinckley. «Sagittarius, the Archer». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  11. 11,0 11,1 «Alnasl» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 23 desembre 2020].