Nassir-ad-Din at-Tussí
.jpg)
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí (àrab: أبو جعفر محمد بن محمد بن الحسن الطوسي, Abū Jaʿfar Muḥammad b. Muḥammad b. al-Ḥasan aṭ-Ṭūsī), més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí (àrab: نصیر الدین الطوسي, Naṣīr ad-Dīn aṭ-Ṭūsī; persa: نصیرالدین طوسي) o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.[1] És considerat com un dels creadors de la trigonometria i feu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica. A Occident també va ser conegut com a Nasarradinus.
Quan els exèrcits mongols de Genguis Khan arrasaven la Pèrsia, at-Tussí fugí per reunir-se amb els ismaïlites. Les seves contribucions científiques més importants daten d'aquests anys, mentre fugia d'una fortalesa a una altra. Finalment s'afegí a les tropes de Hülegü, un dels fills de Genghis Khan, després de l'ocupació del castell d'Alamut per les forces mongoles.
Obra[modifica]
En una de les seves obres, Ajlaq-i-Nasri, estableix una jerarquia de formes de vida en la qual, els animals son superiors a les plantes i l'home és superior a la resta d'animals ja que considera que la voluntat conscient dels animals era una passa cap a la consciència humana.[1] Creia que els humans derivaven d'animals avançats, dient: "Aquests humans [probablement simis antropoides] viuen al Sudan occidental i altres racons llunyans del món. Estan a prop dels animals pels seus hàbits, fets i comportament".[2]
At-Tussí elaborà taules molt acurades de moviments planetaris, tal com es mostren al seu llibre Zij-i ilkhani ("Les taules ilkhàniques"). Aquest llibre conté taules per calcular les posicions dels planetes, així com els noms de moltes estrelles. El seu sistema planetari era el més avançat de l'època i fou utilitzat extensament fins al desenvolupament del model heliocèntric en el temps de Copèrnic. Entre Claudi Ptolemeu i Copèrnic, se'l considera com el científic més eminent en aquest camp.
També és conegut pel parell de Tusi, que descompon un moviment lineal en la suma de dos moviments circulars. També calculà el valor de 51' per a la precessió dels equinoccis i contribuí en la construcció i ús d'alguns instruments astronòmics incloent-hi l'astrolabi (el famós Observatori de Maragha fou construït per a ell[3]). Escrigué el primer tractat existent del sistema complet de trigonometria plana i esfèrica. Segons Ubiratan D'Ambrosio i Helaine Selin és un dels matemàtics a qui s'atribueix el descobriment de la llei esfèrica dels sinus al segle X.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 El libro de la ciencia (en castellà). Tres Cantos, Madrid: Akal, D.L. 2015, p. 23. ISBN 978-84-460-4226-6.
- ↑ Alakbarov, Farid «A 13th-Century Darwin? Tusi's Views on Evolution» (en anglès). Azerbaijan International, 9, 2, 13-12-2010, pàg. 48-49.
- ↑ Gingerich, Owen «Islamic Astronomy» (en anglès). Scientific American, 254, 4, 1986, pàg. 74–83. Bibcode: 1986SciAm.254d..74G. DOI: 10.1038/scientificamerican0486-74. JSTOR: 24975932.
- ↑ Selin, Helaine; D'Ambrosio, Ubiratan. Mathematics Across Cultures: The History of Non-western Mathematics (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-4020-0260-2.
Enllaços externs[modifica]
- Dorce, Carlos. Publicacions de la Universitat de Barcelona. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement, 2013. ISBN 978-84-475-3683-2.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nassir-ad-Din at-Tussí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Nasr, Seyyed Hossein. Al-Tusi, Muhammad Ibn Muhammad Ibn Al-Hasan. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 6 setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)
- George Saliba, "ṬUSI, NASIR-al-DIN Abu Jaʿfar Moḥammad" a Encyclopaedia Iranica
