Nastro d'Argento

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentNastro d'Argento
Logo Nastri d'Argento.jpg
Nom en la llengua original(it) Nastro d’argento Modifica el valor a Wikidata
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
Vigència1946 Modifica el valor a Wikidata –
Data1946 Modifica el valor a Wikidata –
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
Concedit perSindicat Nacional de Periodistes Cinematogràfics Italians Modifica el valor a Wikidata
Format per
Nastro d'Argento a la millor direcció
Nastro d'Argento a la millor actriu secundària
Nastro d'Argento al millor guió
Nastro d'Argento a la millor actriu
Nastro d'Argento a la millor direcció novella
Nastro d'Argento al millor actor
Nastro d'Argento a la millor banda sonora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnastridargento.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000369 Facebook: nastriargento Twitter: nastridargento Instagram: nastridargento Modifica el valor a Wikidata

El Nastro d'argento (cinta de plata) és un premi cinematogràfic italià que es concedeix des de 1946 pel Sindicat Nacional de Periodistes Cinematogràfics Italians (SNGCI). És un dels premis cinematogràfics més antics del món. Es donava inicialment de forma alternada entre Cinecittà i Taormina. Des del 2000 el premi es concedeix durant el Taormina film fest de la ciutat de Taormina a Sicília.

És considerat el més prestigiós entre els premis italians dedicats al cinema, junt amb el David di Donatello. Des de l'edició 2010 es va crear una nova categoria dedicada a la comèdia cinematogràfica.[1]

Història[modifica]

La unió de periodistes de cinema va ser fundada en el mateix any que els Nastri, en 1946, per un grup de periodistes i assagistes de cinema, alguns dels quals més tard es van convertir en directors (Steno i Mario Soldati, que va ser el seu primer president) i autors (Michelangelo Antonioni, Antonio Pietrangeli). El primer reglament va motivar la creació del Nastro d'Argento per a "promoure la contínua millora artística, tècnica i industrial del cinema italià i retre homenatge a les seves importants adquisicions".[2]

Va ser lliurat per primera vegada en 1946 a Roma, a l'Hotel de Russie. Les edicions es van realitzar principalment entre Roma i Taormina, amb l'excepció d'algunes edicions particulars (en Florència, després de la inundació de 1966, com a signe de solidaritat) i, de nou en els seus primers anys, també a Sorrento.

En les primeres edicions, els premis van ser lliurats a les pel·lícules presentades durant l'any considerat per la indústria, el que finalitza al final de la temporada; després van ser lliurats a les pel·lícules estrenades l'any natural, mentre que més tard van ser lliurats de nou a les pel·lícules estrenades a les sales dins dels dies immediatament posteriors al Festival de Cannes, i després dins dels últims dies del mes de maig, quan s'anuncien els "cinc" finalistes als quals es dedica un esdeveniment amb tots els candidats per als premis. Després d'algunes edicions en la seu de l'Acadèmia de França en Vila Medici, se celebra, de nou a Roma, en l'espai del Museu MAXXI. Els premis es concedeixen sobre la base de "cinc" propostes del consell nacional de la Unió al vot (notarial) dels membres de la Unió, periodistes de cinema de la premsa escrita, la televisió, la ràdio i, des de l'era contemporània, Internet.[3]

El Nastri d'argento està acompanyat dels premis Guglielmo Biraghi, atorgats des de 2001, als millors actors joves que debuten al cinema de l'any. Els Nastri també reben el premi Manfredi a Taormina a la nit.

Categories[modifica]

Notes[modifica]

  1. «Nastro d'Argento: premiata la commedia italiana». [Consulta: 28 maig 2010].
  2. Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 88-7742-221-1. 
  3. Hammer, Tad Bentley. International film prizes: an encyclopedia. Garland, 1991. ISBN 0824070992. 

Enllaços externs[modifica]