Natàlia Meklin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNatalia Meklin
Natalya Meklin portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementNatalia Fiódorovna Kravtsova
8 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Lubny (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 2005 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Troiekúrovskoie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsBruixa nocturna
FormacióUniversitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaviadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941–1957
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Lleialtatthe Soviet Union Unió Soviètica
Branca militarEstrella roja Força Aèria Soviètica
Rang militarMajor Major
Comandament46è Regiment «Taman» de Guàrdies de Bombarders Nocturns
ConflicteGran Guerra Patriòtica

Natàlia Fiódorovna Kravtsova rus: Наталья Фёдоровна Кравцова, més coneguda amb el cognom de soltera Natalia Meklin, rus: Наталья Ме́клин (Lubni, Ucraïna, 8 de setembre de 1922 - Moscou, 5 de juny de 2005) fou una aviadora de combat soviètica. Durant la Segona Guerra Mundial va ser pilot del 46è Regiment «Taman» de Guàrdies de Bombarders Nocturns de la Força Aèria Soviètica.

Biografia[modifica]

Per desembre de 1944, la tinent Natàlia Meklin va realitzar 840 missions de bombardeig d'objectius de gran importància en la rereguarda de l'enemic, aglomeracions de les seves forces vives i equip bèl·lic, causant grans pèrdues a l'enemic. Els alemanys van anomenar a les dones pilot d'aquest regiment «les Bruixes de la Nit».

El 1945 va ser distingida amb el títol de l'Heroi de la Unió Soviètica. També va ser condecorada amb dos ordes de la Guerra Patriòtica, l'Orde de l'Estrella Roja, l'Orde de la Bandera Roja i moltes medalles.

Després de la guerra, Natàlia Meklin va acabar un curs de l'Institut Militar d'Idiomes Estrangers (1948-1953). Va treballar d'intèrpret en el departament d'informació de la Direcció de l'Estat Major de l'Exèrcit Soviètic. Després va passar a l'Editorial de Literatura Tècnicomilitar en Idiomes Estrangers com a traductora i redactora. Es va retirar amb el grau de major.

Fragment del seu llibre Crònica del bombarder lleuger nocturn Po-2, o 46é Regiment de guàrdia femení:

«La missió és bombardejar Baguerovo, estació ferroviària a l'oest de Kertx (Ucraïna, Crimea). Aquí arriben els combois alemanys portant armes, míssils, soldats.»

[…] Per un temps l'avió va volar sobre dels núvols. «És moment de baixar d'altura», va dir la meva navegadora Nina Reutskaia. Sortim dels núvols a l'altura de 500 metres. A sota, com en el palmell de la mà, es trobava l'estació i el nostre Po-2 també es podia albirar perfectament des de la terra. M'adonava que seria una missió calenta: l'estació comptava amb reflectors i canons antiaeris. Ara estan ocults i callats, ens assetgen… Això em posa nerviosa. Ja és temps. Un segon més… no, dos segons… Què esperen?

En moments així sento en el meu estómac una sensació de fred, com si hagués empassat una granota. La granota és la por. Una por ordinari i fastigós que cal vèncer: de totes maneres passaré totes les proves.

Es van encendre quatre reflectors. El primer canó antiaeri escopir un míssil. Després el segon. Les ràfegues lluminoses es van acostar a l'avió. Jo mantinc el rumb, Nina està bombardejant el comboi. Els míssils esclaten al voltant de l'avió amb estrèpit i espetecs secs. Fa olor de pólvora i cendres. Girant l'avió ja sigui cap a un costat, ja sigui cap avall, intento endevinar on esclatarà el projectil…

Ens retirem al nord, cap al mar. Els reflectors no ens van deixar fins que no ens situem arran de l'aigua. Els raigs de llum es van posar sobre la terra i, finalment, es van apagar. Nina va dir: «Nataixa, mira les ales». Jo vaig veure dos forats grans en l'ala inferior, el superior també va ser foradat, el travesser estava trencat, els trossos de lona penjaven com una bandera. Però l'avió volava i totes les pors van quedar enrere. Tot d'una les meves cames van tremolar forta, donant-se cops contra el terra de la cabina. Amb les mans les vaig estrènyer amb totes les meves forces però va ser inútil. A poc a poc va passar. Ara estàvem volant en un cel clar, sense núvols. Les estrelles desprenien una llum pacífica. Davant de nosaltres a la terra ja es va albirar tres tènues llumetes. Allà ens esperaven. Allà hi havia casa nostra».

Condecoracions[modifica]

Enllaços externs[modifica]