Vés al contingut

Nathalie Baye

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNathalie Baye

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Mainneville (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole alsacienne
Conservatoire de Paris
Conservatoire national supérieur d'art dramatique
Cours Simon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de veu, ballarina Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata -
Família
ParellaJohnny Hallyday (1982–1986)
Jean-Yves Berteloot
Philippe Léotard Modifica el valor a Wikidata
FillsLaura Smet
 () Johnny Hallyday Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000882 The Movie Database: 136761 Allocine: 1696 Rottentomatoes: celebrity/nathalie_baye Allmovie: p4689 Metacritic: person/nathalie-baye
Instagram: nathalie_baye_officiel Musicbrainz: 4a9fbd78-3636-4660-817d-1c9fdd45d860 Discogs: 851263 Modifica els identificadors a Wikidata

Nathalie Baye (Mainneville, Eure, França, 6 de juliol de 1948) és una actriu francesa. Ha obtingut quatre Cèsars: dues vegades el de la millor actriu secundària, per Sauve qui peut (la vie) (1981) i Une étrange affaire (1982), i dues vegades el de la millor actriu, per a La Balance (1983) i Le Petit Lieutenant (2006).

Biografia

[modifica]

Nathalie Baye és filla d'una parella d'artistes pintors.[1] Després haver deixat l'escola als 14 anys, entra en una escola de dansa a Mònaco[2] tot seguint cursos per correspondència.[3] Tres anys més tard, marxa per als Estats Units amb la finalitat de prosseguir la seva formació artística.[1]

Al seu retorn a França, segueix els cursos de dansa, però, paral·lelament, s'inscriu al curs Simon del qual surt diplomada l'any 1972.[1] També en aquesta època fa les seves primeres aparicions a la pantalla gran, a Two People de Robert Wise, després un paper de script a La Nuit américaine de François Truffaut. Enllaça una sèrie de segons papers. L'any 1978, Truffaut novament la crida, per confiar-li el paper principal femení de La Chambre verte. Viu d'altra banda durant una desena d'anys amb Philippe Léotard.[1]

L'any 1981, rep el Cèsar a la millor actriu secundària per la seva interpretació a Sauve qui peut (la vie) de Jean-Luc Godard. Se la veu després a una sèrie de films destacats pel públic i la critica, sobretot el drama històric Le Retour de Martin Guerre de Daniel Vigne, on comparteix protagonisme amb Gérard Depardieu, i al policíac La Balance de Bob Swaim, igualment amb Philippe Léotard i Richard Berry. Assoleix consecutivament dos nous Cèsar: l'any 1982 un altre Cèsar a la millor actriu secundària, que obté per segona vegada en dos anys gràcies a la seva actuació a Une étrange affaire, després l'any 1983 el de la millor actriu per a la seva actuació a la Balance. Aquesta successió de recompenses i d'èxits comercials fan d'ella, al començament dels anys 1980, l'una de les noves estrelles del cinema francès: al mateix temps, la parella que forma amb Johnny Hallyday contribueix a posar-la sota els focus de l'actualitat.

El naixement l'any 1983 de la seva filla Laura, que ha tingut amb Johnny Hallyday, l'empeny a alentir el seu ritme de rodatge.[4] Si les seves aparicions al cinema esdevenen menys freqüentes, aprofita d'aquest període per remuntar sobre els escenaris interpretant Adriana Monti l'any 1986.

Cerimònia dels César 2015

Al final dels anys 1980 i al començament dels anys 1990, Nathalie Baye és menys present a les pantalles. Diversos dels seus films, com Mensonge, són fracassos comercials. Torna amb l'èxit l'any 1999 amb Vénus Beauté (Institut) de Tonie Marshall. El mateix any, guanya un Premi d'interpretació a Venècia per a Une liaison pornographique. Als anys que segueixen, alterna films pel gran públic i produccions més intimistes.

Col·labora una primera vegada amb el director Xavier Beauvois l'any 2001, per a les necessitats del film Selon Matthieu. Quatre anys més tard, Xavier Beauvois li confia el protagonisme del film Le petit lieutenant, on interpreta una comandant de policia que ve d'un drama familiar i de l'alcoholisme. La seva actuació li suposa el quart Cèsar de la seva carrera (el seu segon trofeu de la categoria millor actriu). Després de deu anys d'absència al teatre, Nathalie Baye crea a Vidy-Lausana, el 2 de setembre de 2006, Zouc per Zouc, una entrevista entre Zouc i Hervé Guibert, després el fa al Théâtre du Rond-Point fins al 30 de desembre.

Figura en vuitena posició de la llista de les celebritats millor pagades del cinema francès l'any 2007, amb 1,2 milions d'euros d'ingressos.[5] L'any 2008, és a dalt del cartell del nou film de Tonie Marshall, Passe-passe i de l'adaptació cinematogràfica per Josiane Balasko del seu propi best-seller publicat l'any 2004 (inicialment un guió rebutjat pels productors), Cliente. L'any 2010, actua a Ensemble, c'est trop, una comèdia de Léa Fezar amb Pierre Arditi, Jocelyn Quivrin (aquest va ser el seu últim film), Éric Cantona o Aïssa Maïga. Interpreta una dona que descobreix que el seu marit l'ha enganyat i s'instal·la a casa del seu fill, però la cohabitació serà un infern per a la família d'aquest últim.

Compromesa en la defensa mediambiental i el suport a la infantesa desfavorida, Nathalie Baye és membre del comitè d'honor de l'Institut Jane Goodall França,[6][7] s'implica regularment amb l'associació, i signa l'any 2012 una crida als candidats a l'elecció presidencial demanant-los de comprometre's a tramitar un projecte de llei per a legalitzar l'eutanàsia.[8]

És nomenada Cavaller de la Legió d'Honor l'1 de gener de 2009.[9]

L'octubre de 2011, és la presidenta del jurat de la 22e Festival de cinema britànic de Dinard. L'abril de 2018, és la segona actriu francesa a prestar-se a una masterclass Horschamp - Trobades de Cinema.

Vida privada

[modifica]

L'any 1972, amb 24 anys, comença en el cinema i coneix el seu primer gran amor, Philippe Léotard, que abandona dona i fills per a ella. La parella se separa l'any 1982. En una emissió de televisió l'any 1982, coneix Johnny Hallyday. La seva relació sorprèn el seu entorn. El novembre de 1983, neix Laura Smet, que té dos anys quan els seus pares se separen. A continuació surt un temps amb Pierre Lescure, llavors PDG de Canal +. Conrea una certa discreció sobre la seva vida privada.

Als anys 1990, és la companya de Jean-Louis Borloo, que és llavors alcalde de Valencianes.[10] Un rumor li ha atribuït una relació amb l'actor Jean-Yves Berteloot, que ella ha desmentit.[11]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Teatre

[modifica]

2009: Hiver de Jon Fosse, posada en escena Jérémie Lippmann, théâtre de l'Atelier

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nathalie Baye, fitxa biografia]». Gala (revista).
  2. «Après avoir arrêté sa scolarité à l'âge de 14 ans, Nathalie fait l'Angèle». L'Express, 04-02-1999.
  3. «Nathalie Baye - Biographie». AlloCiné.
  4. Fourny, Marc «Sylvie, Nathalie, Adeline, Læticia... les femmes de Johnny» (en francès-fr). Le Point, 06-12-2017 [Consulta: 6 desembre 2017].
  5. «Daniel Auteuil, acteur français le mieux payé el 2007 avec 3,2 millions d'euros». Libération, 28-02-2008.
  6. «Membre del comitè d'honor de l'Associació per al dret de morir amb dignitat». Arxivat de l'original el 2017-12-14. [Consulta: 27 juliol 2018].
  7. «Liste des membres du Comité de parrainage». ADMD. Arxivat de l'original el 2015-07-10. [Consulta: 27 juliol 2018].
  8. «Euthanasie: des personnalités s'engagent pour "une loi d'ultime liberté». Notre Temps/AFP, 22-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-02. [Consulta: 27 juliol 2018].
  9. «La Légion d'honneur du Nouvel An» (en francès). Le Figaro, 01-01-2009.
  10. Trevert, Émilie. «Les trois vies de Jean-Louis Borloo». Le Point, 23-12-2009.
  11. «Nathalie Baye, floue artistique» (en francès). Libération.fr, 01-02-2016 [Consulta: 12 desembre 2017].
  12. «Cannes: Marion Cotillard, Lea Seydoux Join Xavier Dolan's Next Drama» (en anglès). The Hollywood Reporter.