Natrojarosita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralNatrojarosita
Natrojarosita, Pedrera Asland, Montcada.jpg
Fórmula química NaFe3(SO4)2(OH)6
Epònim jarosita i sodi
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed. 7.BC.10
Nickel-Strunz 8a ed. VI/B.11
Heys 25.11.1
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 7.33Å, c = 16.74Å
Color groc, ocre a marró
Exfoliació perfecta en {0001}
Fractura concoidal
Duresa 2,5 a 3,5
Lluïssor vítria, mat
Color de la ratlla groga clara
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,9 a 3,2
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1.830 nε = 1.750
Birefringència δ = 0,080
Més informació
Estatus IMA mineral redefinit (Rd) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1987 s.p.
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La natrojarosita és un mineral que pertany al grup i al supergrup alunita, de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la seva composició química i de la seva similitud amb la jarosita. Va ser descoberta l'any 1902 a Soda Springs Valley, Nevada, Estats Units.

Característiques[modifica]

La natrojarosita és un sulfat de ferro i sodi, amb fórmula NaFe3(SO4)2(OH)6. Cristal·litza en el sistema trigonal formant normalment crostes formades per petits cristalls. També s'hi troba em masses terroses o en pols. Forma cristalls pseudo-cúbics {01_12} o aplanats {0001} amb un esquema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3,5. Té una lluentor vítria o mat, exfoliació perfecta en {0001} i fractura concoidal. Pertany al grup alunita,[2] i forma una sèrie de solució sòlida amb la jarosita.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la natrojarosita pertany a "07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocainita.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma típicament a la zona oxidada dels jaciments minerals d'alteració de la pirita en presència de sodi; rarament com un sublimat volcànic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, alunita, jarosita i plumbojarosita.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natrojarosita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Natrojarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  2. «Alunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  3. «Jarosite-Natrojarosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  4. «Natrojarosite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 28 febrer 2015].