Naturalis Historia
(la) Naturalis historia  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escrita |
| Fitxa | |
| Autor | Plini el Vell |
| Llengua | llatí |
| Publicació | antiga Roma , Imperi Romà |
| Creació | 74 dC |
| Edició | Histoire naturelle de Pline (fr)  , Histoire naturelle de Pline (fr) , La història del món, Naturalis historia (en) i The Boys’ and Girls’ Pliny (en) |
| Dades i xifres | |
| Tema | història natural |
| Gènere | enciclopèdia |
Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79. El prefaci de l'obra dona la data precisa del seu inici, quan Titus va ser cònsol per sisena vegada (sexies consul).[1] Plini anomena la seva obra Libri Naturalis Historiae (Llibres de la història natural),[2] i el seu nebot Plini el Jove, que en va ser l'editor, l'anomena Naturae Historiarum Libri (Llibres de les històries de la natura).[3] Plini va morir l'any 79, i el seu nebot, que va recopilar dades disperses, la devia publicar aquell mateix any.
Estructura de l'obra[modifica]
En la seva forma actual, la Història natural consta de 37 llibres. El primer inclou un prefaci descriptiu i taules dels continguts, així com una llista de les seves fonts, que originàriament precedia cada un dels llibres editats per separat. La distribució de l'obra és la següent:
|
|
Publicació[modifica]
Plini, aparentment, va publicar els primers deu llibres per compte propi, el 77, i s'ocupà de revisar i ampliar-ne la resta durant els dos anys restants de la seva vida. La seva obra va ser probablement publicada, amb poca o cap revisió, pel seu nebot, Plini el Jove. La manca d'una revisió final pot explicar parcialment les nombroses repeticions, algunes contradiccions i errors en els passatges extrets dels autors grecs, així com la inserció d'addicions marginals en llocs incorrectes del text.
Fonts utilitzades per Plini[modifica]
Plini diu que la seva obra la va compondre després de la lectura de dos mil volums que corresponien a més d'un centenar d'autors escollits.[4] Segons Marçal Olivar, traductor al català d'aquesta obra i autor de la introducció, una estadística treta de les llistes que dona el mateix Plini, fa referència a 146 autors llatins i a 327 autors estrangers.[5]
Els autors que més va utilitzar Plini són:[6]
- Posidoni (Poseidonius, Ποσειδώνιος), directament o a través de Varró i del De natura deorum de Ciceró.
- Diàgores (Diagoras, Διαγόρας), un metge grec que menciona Plini el Vell diverses vegades, i que va viure, segurament, al segle iii aC i potser era nadiu de Xipre (Erotià esmenta un metge xipriota de nom Diàgores). El menciona també Erasístrat i Aeci, que en va preservar una de les seves fórmules.
També cal assenyalar Aristòtil, Teofrast, Cató, especialment pel que es refereix a agricultura, Verri Flac, Virgili, Ovidi, Vitruvi, Cels, Columel·la i Pomponi Mela.
Referències[modifica]
- ↑ Plini. Naturalis Historia praef. 3
- ↑ Plini. Naturalis Historia praef. 1
- ↑ Plini el Jove Epistolae III, 5,6
- ↑ Plini. Naturalis Historia praef. 17
- ↑ Plini el Vell. Història Natural. Introducció. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p. XIV.
- ↑ Plini el Vell. Història Natural. Introducció. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p. XIV-XV.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Història natural, vol. I: llibres I-II; Plini; traducció al català de Marçal Olivar; col·lecció Bernat Metge, núm. 15. ISBN 978-84-7225-921-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naturalis Historia |
 |
Vegeu texts sobre Naturalis Historia al Wikisource (llatí). |